Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El paper de l´empresa en el segle XXI > Diàleg de l’empresa amb les entitats reguladores
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diàleg de l’empresa amb les entitats reguladores
Diàleg de referencia: El paper de l´empresa en el segle XXI

En aquesta sessió han intervingut com a ponents:

Juan de la Mota, conseller delegat i secretari general, Standard&Poor’s, Espanya

Peter Dey, soci, International Corporate Governance Network, Canadà

Jisoo Lee, analista sènior, Center for Good Corporate Governance, Corea del Sud

I n’ha estat el moderador:

Jordi Gual, professor i director del Departament d’Economia, IESE Business School, Espanya.

El moderador, Jordi Gual, ha iniciat la sessió comentant que durant el debat es buscarà resposta a la pregunta: "Els governs han de reglamentar els acords entre els inversors i les empreses en què inverteixen?". Aquesta és una qüestió cabdal per a evitar problemes d’asimetria informativa entre empreses i inversors.

A continuació, Juan de la Mota ha iniciat la seva intervenció anunciant que descriuria la nova línia de negoci de Standard&Poor’s, anomenada CGES (Corporate Governance Evaluation), que té el triple objectiu de: col·laborar amb el bon govern de les empreses, millorar l’anàlisi de risc de les inversions i fer negoci.

Per fer-ho s’ha aturat en la descripció de la situació actual del bon govern corporatiu, recordant que els principis del bon govern de l’empresa són: imparcialitat, transparència, control i responsabilitat, però que aquests termes poden tenir diferents significats per als agents econòmics ja que manquen, encara, indicadors objectius per a descriure’ls amb precisió.

A continuació ha presentat el resultat d’enquestes dirigides a inversors en renda variable, en les quals s’ha detectat que aquests estan disposats a pagar una prima addicional per les bones pràctiques empresarials: un 15% a Europa, un 13% a Canadà i els Estats Units, un 22% a Llatinoamèrica o Àsia i un 34% al Marroc, Egipte o Rússia; i també el resultat d’enquestes dirigides a inversors en renda fixa en les quals aquests es mostren d’acord, o molt d’acord, que el govern de l’empresa és un factor de risc que pot afectar els creditors i influir en la qualitat del crèdit.

L’anàlisi d’aquests resultats, ha afirmat Juan de la Mota, avala la tesi que els mercats valoren el govern de l’empresa i que, per tant, és un factor important a tenir en compte en l’avaluació de riscos d’inversió. El problema és, però, que no hi ha mesures objectives de bon govern empresarial.

Per aquest darrer motiu, és important analitzar, també, el resultat d’una enquesta realitzada per PriceWaterhouseCoopers i The Economist dirigida a inversors, en la qual se’ls preguntava pels mètodes més efectius perquè les institucions financeres demostrin una cultura d’integritat. Els resultats són: l’existència de codis de bon govern clars i públics (en un 58%), les millores en la comunicació de l’empresa amb l’exterior (54%), la comunicació regular de l’estratègia de l’empresa als seus empleats (43%) i que l’historial de l’empresa estigui “net” (42%).

Aquests resultats reflecteixen, ha conclòs Juan de la Mota, la necessitat d’una comunicació fluida i clara de l’empresa, tant amb l’exterior com de portes endins. Per tant, els codis de bon govern han d’existir. Que siguin interns o imposats exteriorment no és rellevant, i així ho demostra el fet que el cost inicial, pel que fa a inversions, generat per l’aplicació de la Llei Sarbanes-Oxley (secció 404), ha estat important però no decisiu.

La contribució de Standard&Poor’s al debat entre regulació o autoregulació del bon govern corporatiu ha estat la de col·laborar amb les empreses en el desenvolupament del seu bon govern. Amb aquesta finalitat fa anàlisis confidencials del bon govern de l’empresa, tant en la seva forma com en el fons; desenvolupa instruments d’ajuda a la comunicació de l’execució de les bones pràctiques a tots els interessats i avalua aquest procés utilitzant l’índex CGES. Sempre sota la filosofia que “les empreses no s’han de limitar a complir els mínims legals, sinó que han de convertir el bon govern corporatiu en un avantatge competitiu de la companyia”.

Per Peter Dey els objectius principals d’un bon govern corporatiu han de ser: reduir el cost del capital i millorar la posició competitiva de l’empresa. Per tant, sempre són generadors de valor afegit.

La seva opinió és que tant el sector públic com el sector privat han d’intervenir en la reforma dels governs corporatius. “Ambdós sectors són complementaris i es necessiten mútuament”. El sector públic ha d’aportar la infraestructura necessària perquè les lleis empresarials garanteixin les bones pràctiques. Per entendre el debat actual entre “reforma” i “autoreforma” cal, ha afirmat Peter Dey, retrocedir fins als anys noranta, quan, en els mercats anglosaxó i canadenc, es va iniciar la reforma dels governs corporatius. Aquesta va ser una iniciativa del sector privat, que va desenvolupar regles de bon govern, tant en termes d’aplicació com de divulgació. En aquell moment el sector públic va deixar el desenvolupament de la normativa al sector privat. Però la successió d’escàndols empresarials de finals dels noranta va provocar que el sector públic arribés a la conclusió que l’enfocament de mercat era insuficient i intervingués aprovant la Llei Sarbanes-Oxley. Des d’aquest moment, els consells d’administració s’han resistit als canvis imposats pel sector públic al·legant que reduïen el seu marge d’actuació.

La conclusió que s’obté d’analitzar aquest procés és que “les reformes dràstiques i unilaterals no són positives, calen canvis multilaterals”. Si bé el sector públic ha d’establir límits a les reglamentacions empresarials, també és cert que la reglamentació imposada exteriorment és insuficient. Cal la intervenció del sector privat per a elevar el nivell de bon govern de les empreses.

Peter Dey ha defensat la necessitat de dissenyar alternatives a les “sales de juntes” actuals. Tots els escàndols i problemes de bon govern corporatiu han tingut el seu origen en una mala alineació dels incentius i retribucions dels membres de la direcció executiva de l’empresa. L’abús en les primes per increment de rendibilitat ha portat a la situació actual.

Cal recordar que les corporacions empresarials es van crear per aconseguir la formació de capital necessari. En el seu origen la segregació entre capital i gestió tenia com a objectiu afavorir el bon govern corporatiu i la gestió empresarial tenia sempre present l’interès dels accionistes, els propietaris del capital.

Per Peter Dey els executius de les empreses han de tenir sempre present que l’empresa ha de generar valor per als accionistes, individuals o institucionals. Els consells d’administració han d’assessorar i retribuir els executius, incentivant-los perquè generin valor per als inversors individuals o institucionals, alhora que els inversors individuals o institucionals han de gestionar els seus fons de manera que incentivin el bon govern corporatiu.

És necessari, doncs, que els directius de les companyies entenguin què significa el bon govern empresarial i els avantatges competitius que genera, anant més enllà d’un “govern fiduciari”, complidor de la llei, i definint un “govern generador de valor”, en què els directius participin en les decisions estratègiques de l’empresa conjuntament amb els directors executius.

Jisso Lee ha iniciat la seva intervenció anunciant que exposarà les perspectives de regulació del bon govern corporatiu en el cas de Corea del Sud. Per això és necessari començar amb una breu descripció del sistema industrial coreà.

El teixit empresarial coreà es caracteritza per la presència de chaebols, grans conglomerats empresarials, formats per entre 30 i 50 empreses, presents a tots els sectors de producció. Entre ells destaquen, especialment, Hyundai, Daewoo, Samsung, LG y SK. Cada filial empresarial d’un dels chaebols té participacions empresarials en les altres filials, de manera que concentren un gran poder econòmic: un 48% dels valors borsaris de Corea del Sud i un 30% del seu PIB. Les “trames financeres” i de participació en accions d’unes companyies en altres són molt complexes i difícils de desxifrar.

L’any 1997, la indústria coreana, fins al moment un model de desenvolupament per als altres països asiàtics, es veu afectada per una greu fallida financera. I el sector públic reacciona promulgant nous reglaments amb l’objectiu d’evitar futures fallides del mercat: 5 principis de bon govern corporatiu (febrer de 1998) i 3 principis addicionals (agost de 1999). Entre ells, per exemple: limitacions a la inversió total dels chaebols, l’obligació de contractar administradors independents.

Aquest any, 1997, pren també força l’organització “People’s Solidarity for Participatory Democracy” de Corea del Sud, una ONG fundada el 1994 per defensar els interessos dels petits accionistes en les grans corporacions coreanes.

Les principals activitats de l’organització “People’s Solidarity for Participatory Democracy” són, tal i com ha exposat Jisso Lee: mantenir converses amb l’administració de les empreses per llançar propostes de bon govern i transparència, assistir a les juntes generals d’accionistes i divulgar la informació o recomanacions fetes als administradors, seguir les transaccions empresarials, articular el consell d’administració, analitzar les entitats financeres, interposar recursos legals si escau, contactar amb diputats del govern per fomentar l’aprovació de lleis que protegeixin els accionistes minoritaris i fomentin el bon govern, i executar auditories. Sempre amb l’objectiu final de controlar i participar en la reforma corporativa dels grans chaebols coreans.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Societats de cooperació i tercer sector
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Accountability: quina informació és rellevant per a valorar les empreses?
 
RS Responsabilitat social de l’empresa i accountability
 
RS Inversions socialment responsables
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.