Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Polítiques urbanes de lluita contra l’exclusió.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Polítiques urbanes de lluita contra l’exclusió.
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Stephan Peu, alcalde de Saint Denis, creu que els càrrecs electes estan condemnats a gestionar decisions que no han pres. La globalització fa que les responsabilitats creixin perquè desapareixen els estats i es transfereixen poders als municipis.

Saint Denis és una ciutat obrera i industrial propera a París que amb la immigració s’ha convertit en una ciutat global i popular. A Saint Denis parlen amb legitimitat de la inclusió social perquè, amb un 60 % de població estrangera, són a la l’avantguarda en gestió de ciutats.

"Molts ciutadans pateixen perquè la política municipal té una funció ‘compassiva’ i moltes vegades només es dedica a maquillar".

Per tal de millorar la situació, en primer lloc cal augmentar la responsabilitat política dels càrrecs electes i, en segon lloc, cal construir el futur de les ciutats a través del moviment social de les ONG per tal que es resisteixin a l’orientació del mercat. La trobada entre moviments socials i política pot ser una vertadera maquinària que permeti donar poder als ciutadans. En el proper Fòrum Social Mundial es vol insistir en els eixos següents:

1) Contracte social: ha de permetre que en la societat es defensin els drets. Les dues eines que es poden utilitzar són la Carta d’Autonomia Local i la Carta dels Drets Humans;
2) Moviments socials dels municipis: a França, per exemple, s’ha creat un moviment perquè tots el municipis es declarin fora de l’acord de l’OMC pel qual es pretén privatitzar els serveis,
3) Aliança estratègica de ciutats: cal evitar que els territoris competeixin entre ells per lluitar contra l’apartheid social.

Dilp Patel, tinent d’alcalde de Bombai, explica que abans de parlar de l’exclusió s’ha escrit molt sobre què és l’home. La resposta és que l’home forma part d’un poder invisible suprem que il·lumina tot l’univers i que tots els homes neixen de la mateixa font. En un llibre indi de fa 3.000 anys ja es parlava de fraternitat, llibertat i igualtat.

Mohatma Gandhi deia que els drets humans són les condicions que haurien de dominar la vida social, política i econòmica perquè fan que l’home sigui humà.

L’Índia és un país democràtic secular des de fa 55 anys: l’estat té en compte totes les religions. Quant a l’exclusió social, es practica una discriminació positiva per integrar les persones excloses. A Bombai, per exemple, hi ha sis milions de persones que viuen en barris pobres que tenen un sistema de proveïment d’aigua i que gaudeixen de projectes gratuïts d’educació i de sanitat. A Bombai també es procura protegir la dona en el seu lloc de treball. En resum, es mira de fomentar una ciutadania nova.

Odón Elorza, alcalde de Sant Sebastià, comenta que les situacions d’exclusió a Espanya no tenen comparació amb les d’altres països. Es podrien establir cinc funcions de la ciutat per aconseguir la igualtat de tothom en el segle XXI:

1) La ciutat com a eina per a la redistribució de la renda;
2) La ciutat com a espai per garantir l’aplicació dels drets humans, la qual cosa permetrà unes condicions de vida dignes;
3) La ciutat com a espai de solidaritat. Cal puntualitzar que existeixen deures i drets. S’han de potenciar els organismes que ofereixen ajut als sectors exclosos, perquè el poder local no pot arribar a tothom;
4) La ciutat com a laboratori d’exploració de vies noves per generar
democràcia participativa, com ja s’ha experimentat a Rubí, Albacete, Sant Sebastià, etc.,
5) La ciutat educativa com a instrument per complementar les mancances educatives de les escoles i de les famílies. Cal educar per contribuir al desenvolupament sostingut i a l’ajut humanitari i per fomentar la pau i els drets humans, entre d’altres coses.

La política per a la lluita contra l’exclusió se centra en els barris perifèrics, en les polítiques per a la gent gran, les polítiques per als disminuïts físics i psíquics, les polítiques per a immigrants, les polítiques d’habitatge per als joves, etc.

Política d’immigració

Stephan Peu creu que el repte principal és aconseguir la convivència de persones de diferents capes socials i de diferents cultures. Cal reflexionar sobre el diàleg intercultural i el diàleg interculte i cal parlar de l’estat laic. A França, l’any 2005 es vol commemorar la llei de separació de l’estat i la religió. Amb el laïcisme no es nega la religió, sinó que aquesta passa de l’àmbit privat a l’àmbit públic i es converteix en un element positiu. A Saint Denis es procura estar en contacte amb les jerarquies de les tres religions monoteistes. En canvi, Dilp Patel, alcalde de Bombai, constata que a l’Índia les polítiques d’inclusió de minories religioses no han tingut cap èxit.

Política d’habitatge

Quant a l’especulació del sòl a Barcelona, Odón Elorza explica que les intervencions socials donen solucions a la pobresa, la qual cosa genera ganes de sòl i de regenerar espais decadents. Les immobiliàries són les que recuperen aquests espais i no actuen en política d’habitatge. El poder municipal ha de ser un contrapès al mercat: - Cal lluitar per aconseguir sòl per a habitatge destinat al jovent. Actualment es construeixen pisos transitoris per a joves en equipaments urbans;
- Cal desenvolupar habitatges de preu taxat,
- Sobretot, cal canviar la llei del sòl a nivell espanyol i la llei del sòl de les comunitats autònomes.

Stephan Peu comenta que a França hi ha una llei per evitar l’especulació, però la diferència entre ciutats es basa en la voluntat política. Moltes ciutats prefereixen pagar una multa en lloc de tenir un 20 % d’habitatge de protecció oficial. Aquest fenomen es coneix amb el nom de ciutat separada.

Dilp Patel explica que diàriament arriba gent nova a Bombai, on s’aplica una política per a residents arribats abans de l’any 1995. A partir d’aquesta data només s’acull els que han hagut de desplaçar-se contra la seva voluntat. A la rodalia de Bombai ha nascut una Nova Bombai, on hi ha un problema d’habitatge de mala qualitat.

La conclusió és que cal una aliança estratègica de ciutats. Les eines existents són les següents:

1) Carta d’Autonomia Local, que federa moltes ciutats del món;
2) Fòrum d’Autoritats Locals de Porto Alegre, en el qual es reuneixen la societat civil i les autoritats locals,
3) Organització Ciutat i Governs Locals, que es vol constituir a París al maig de de 2005 com l’ONU local.

Segons Stephan Peu, "si no es respecta el dret a la ciutadania, la societat s’està fent una ferida molt grossa".

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 
RS Ciutats, drets humans i globalització.
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
IF Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.