Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau > Agents a favor de la diversitat lingüística
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Agents a favor de la diversitat lingüística
Diàleg de referencia: Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau

La unió d’iniciatives ciutadanes, organitzacions governamentals i no governamentals, i la dels mateixos lingüistes és clau per tal que la lluita per la diversitat lingüística esdevingui una contribució important a la pau mundial.

Com diu el proverbi sud-africà, “Les persones són àngels amb una ala. Per volar hem d’unir-nos”. La pretensió de la fatalitat i la inevitabilitat de la pèrdua de les llengües és una fal·làcia contra la qual existeixen diversos exemples d’iniciatives que demostren com es pot reunir l’esforç de diferents agents (governamentals, ciutadans, locals i internacionals, ...) en favor de la diversitat lingüística.

Problemàtica:
La preocupació per la preservació de la diversitat lingüística local i internacional té avui dia un abast universal. La degradació ecològica i l’extinció de les espècies se succeeixen al llarg de la història de la Terra. El planeta, però, es regenera cada vegada amb noves espècies. Tanmateix, l’actual sisena extinció, que va començar amb l’aparició de l’Homo sapiens, suposarà la desaparició de les llengües. Una pèrdua de la diversitat lingüística que s’atribueix als humans i sobre la qual no hi ha consciència ciutadana, problemàtica a la qual s’hi afegeix la ignorància pública del significat de la diversitat lingüística com a part de l’ecosistema.

Proposta:
1. Barbara Trudell proposa donar importància als esforços convergents entre institucions nacionals i internacionals. 2. Kirsti Lindh emfasitza la necessitat d’incrementar la comprensió cultural mitjançant millors diversitat, direcció, tolerància i suport a les llengües minoritàries. 3. Albert Raasch ens convida a aprofitar les oportunitats que pot oferir l’Europa dels 25 per potenciar la diversitat lingüística. També considera que cal reforçar i donar suport a les iniciatives cíviques en la mateixa mesura que a les governamentals o no governamentals.

Postures:
Els diferents ponents constaten que la pretensió de la fatalitat i inevitabilitat de la pèrdua de les llengües és una fal·làcia. Segons E. Annamalai, un sistema econòmic i polític més descentralitzat i el suport a les diferents llengües del món són una solució possible a la tendència cap a l’homogeneïtzació lingüística i cultural. Dennis Cunningham considera que els lingüistes han de treballar plegats i comprometre’s amb molts altes grups socials per generar un esforç conjunt concentrat. A més, afegeix, cal guanyar-se els cors i les ments de les persones. Segons Cunningham, “ens cal més romanç, més encant, més àngel”. Allan Hedley afirma que les organitzacions no governamentals representen una veu única pel que fa als esforços per aconseguir la diversitat biocultural. Segons ell, serien part del contingent de forces necessari per mantenir la “biodiversitat cultural”. Albert Raasch considera que la “cohesió social” és una de les condiciones prèvies per a una coexistència pacífica. Segons A. Noguerol, els éssers humans “hem d’obrir-nos” per entendre que la “normalitat” no és el monolingüisme, sinó que cada vegada tendim més cap a una competència multilingüe i multicultural.

Bones pràctiques:
1. Comitès per les llengües indígenes al nord-est del Camerun: Exemple de cooperació entre autoritats tradicionals, governamentals, educatives i membres de l’elit local. 2. Projecte “Language Connection Organization” (Israel): ONG que promou la comunicació i la pau mitjançant el correu postal entre nens israelians i palestins en àrab i hebreu. 3. El nou activisme dels aborígens australians i concretament la creació de centres de promoció de la llengua maorí que s’estan portant a terme. 4. Perú: Moviment ciutadà a favor de l’educació multicultural bilingüe. 5. “Voluntaris per la llengua”: Parelles lingüístiques d’immigrants i catalanoparlants. Projecte del Departament de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Els aspectes més positius d’aquesta experiència són que fomenta la voluntat de pertinença i reforça la identitat dels immigrants; motiva l’aprenentatge i fomenta la unió emocional; facilita la inclusió social; complementa “l’aula al carrer”; i promou l’ús social de la llengua. Es basa a la responsabilitat tant dels nouvinguts com dels ciutadans que acollim la seva arribada. La inclusió social dels nouvinguts, segons Solà, és “un compromís de tots”. 6. “Escoles Hongareses de Cap de Setmana” (Austràlia): Mesura que ha dut a terme la comunitat hongaresa a Austràlia per preservar la seva cultura. És un exemple on la comunitat assumeix el compromís d’una iniciativa, a més del suport dels experts. En aquest sentit Anikó Ortoss assenyala el paper clau que poden desenvolupar les ONGs per involucrar els ciutadans en aquest camí.

Conclusions:
Tots els ponents emfasitzen la funció de la llengua per estendre ponts multiculturals i el seu paper com a via per comprendre altres cultures. També coincideixen en assenyalar que si s’ensenya als nenes d’avui dia a conèixer, fer, ésser i conviure respectant la diversitat lingüística, aconseguirem que demà siguin ciutadans actius, conscients i crítics.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
AS Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
 
RS Sessió plenària sobre la diversitat lingüística.
 
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 
RS Sessió plenària sobre la sostenibilitat.