Resum sessió Un diàleg cristiano-budista sobre respostes comunes a la violència social i mediambiental
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Rita M. Gross i Rosemary Ruether Cal fer una aproximació i tenir un enteniment interreligiós a partir dels models religiosos de mutualitat (on es troben punts en comú entre diferents religions) i d’acceptació (on es tenen en compte aspectes d’altres religions). El que no hem d’acceptar són uns models de substitució i acompliment (els quals intenten imposar les seves creences, eliminant qualsevol altra influència). Els nord-americans passen massa temps amb les famílies o la feina, deixen de banda les amistats i les comunitats. No es dóna temps als coneixements, als amics, al lleure. “La comunitat és aquella que està sola però acompanyada”. Sovint es diu que no es té temps per fer coses, i és que es dóna una dedicació excessiva a una sola faceta de la vida. Donald Mitchell Un exemple de comunitat religiosa són els Focolari, a Trento (Itàlia), que s’orienten a donar-se als altres, buidar-se i identificar-se amb l’altre i alhora a omplir-se del proïsme. Promouen una vida d’unitat. Varen tenir molta resistència ja que foren confosos amb els comunistes. Donen la volta a la comunitat eclesiàstica. Tenen un fort compromís social dirigit al canvi d’estructures. Actualment, una de les seves preocupacions és l’adaptació a altres comunitats d’altres països. Cal pensar “com canviar d’estil sense perdre l’esperit”. Sulak Sivaraksa

Per superar la violència social (l’engany, la ignorància, l’odi, el consumisme, la tecnologia, les guerres en nom de la religió) i mediambiental hem de potenciar la no-violència entre nosaltres. Cal cultivar la pau en nosaltres. Caldrà canviar les nostres pròpies estructures.