Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau > Sessió plenària sobre la pau. Diàleg `Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau´
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessió plenària sobre la pau. Diàleg `Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau´
Diàleg de referencia: Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau

Segons els assistents a la sessió plenària sobre la pau del diàleg "Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau", els drets lingüístics estan basats en drets humans fonamentals. Així mateix, cap política lingüística oficial pot actuar en detriment de drets individuals com els dret a la llibertat d’expressió, el dret a la no discriminació, a l’educació o a la igualtat d’oportunitats, ja que una política lingüística institucional discriminatòria privaria en conseqüència a una part de la població dels seus drets democràtics. La vulneració d’aquests drets crea situacions de conflicte i posa en perill l’estabilitat i la pau.

És per això que Fernand de Varennes reclama la creació de tractats específics que vetllin per la preservació d'aquests drets humans aplicats a grups vulnerables com les minories lingüístiques. Històricament les llengües i nacionalitats minoritàries han estat considerades com a inferiors, i la diversitat que composen s’ha vist com a un obstacle per a la consolidació de la unitat nacional i el progrés. Així doncs, l’acceptació d’aquestes minories ha anat sempre acompanyada de processos d’assimilació cultural, de la negació del valor distintiu de la seva identitat i en detriment dels drets col·lectius dels seus membres. L’ideal de la unitat nacional fonamentada o reforçada per una unitat lingüística és una idea que prové de l'imperialisme, pel qual la llengua ha estat sempre una eina fonamental d’homogeneïtzació. Aquesta concepció de la unitat nacional encara la podem trobar com a rerefons de molts plantejaments que anomenem d’integració.

Per això, Fernand de Varennes situa la no acceptació de la diversitat aportada per les minories com a l’origen de tota situació de conflicte . Cal defensar, doncs, que els drets humans de les minories no són una amenaça sinó una font d’enriquiment en perill de desaparició. Per això, hem de promoure el valor de la diversitat i la tolerància, ja que per assolir la Pau Humana hem d’assolir la Pau Lingüística .

Miquel Siguán amplia aquesta tesis argumentant que la unitat lingüística no només no és possible, sinó que no duria a una unitat de pau. Al contrari, la diversitat lingüística és un requisit indispensable per a la Pau i els estats tenen la responsabilitat d’assegurar la supervivència de les llengües i de desenvolupar mecanismes perquè la convivència sigui pacífica i no conflictiva. Per això, Miquel Siguán reclama la intervenció de la desenvolupar UE davant dels problemes de diversitat lingüística existents i apel·la a la responsabilitat d’aquesta d’anunciar quina serà la seva política lingüística i definir les responsabilitats dels estats que la formen davant de les possibles situacions de confrontació lingüística, determinant per tant fins a quin punt aquests estats estan disposats a defensar aquesta diversitat. Siguán esmenta el cas del català com a paradigma de com la recuperació és possible. Tot i que també adverteix que les llengües amenaçades viuen situacions molt diverses i per tant requereixen solucions diferents. Per a Siguán, una llengua menor per sobreviure ha de ser escrita i estar present en l’educació, als mitjans de comunicació, a internet i als mitjans informàtics . Siguán proposa també crear un observatori de llengües amenaçades que cada cinc anys n’avaluï el progrés.

La globalització també ha afavorit la creixent necessitat d’aprenentatge de llengües estrangeres. Per tal que contribueixi a la pau, aquest aprenentatge ha d’anar acompanyat de la transmissió de la cultura que hi ha al darrere d’aquestes llengües, així es proporciona una visió més enriquida del món alhora que posa de manifest els trets comuns subjacents a la diversitat de llengües i esdevé per tant un vehicle per a augmentar la capacitat de comunicació i transmetre la fraternitat al món. Siguán va ressaltar la importància del diàleg com a vehicle d’enteniment entre les persones i que requereix un canvi d’actituds; finalment, va assenyalar el valor de la paraula com a portadora d’idees que mouen voluntats.

El llenguatge és creador i pot crear utopies com la utopia de la pau. Les idees utòpiques són utòpiques però no inútils ja que les utopies mouen el món. Per això és important crear un Llenguatge de la Pau en oposició al Llenguatge de la Guerra. De la mateixa manera que hi ha llenguatges agressius que promouen l’enfrontament entre les persones, n’hi pot haver un que fomenti la tolerància, la diversitat i la Pau.

Problemàtica:
Vulneració dels drets lingüístics i de retruc dels drets humans de les minories lingüístiques en l'arrel dels conflictes.

Proposta:
Promoure el valor enriquidor de la diversitat i la tolerància en l'ensenyament de llengües estrangeres. Creació d'un Llenguatge de la Pau. Creació d'un marc legal d’àmbit europeu que protegeixi els drets lingüístics de les minories. Creació d'un observatori de llengües en procés de revitalització que n'avaluï el progrés periòdicament.

Postures:
Fernand de Varennes: hem de lluitar per els drets lingüístics en tant que drets humans fonamentals. Miquel Siguán: hem de crear un llenguatge de la pau i transmetre el valor de la diversitat en l'ensenyament de llengües estrangeres.

Conclusions:
La pau lingüística es fonamenta en la preservació i respecte a la diversitat lingüística i és requisit indispensable per a la convivència pacífica entre els pobles.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
RS Grup de treball 1: Drets Humans i administració regional i local. Aspectes Generals. Qüestions legals i constitucionals.
 
RS Pau i drets humans
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.