Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > La no-existència d’un mateix: la plenitud absoluta
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La no-existència d’un mateix: la plenitud absoluta
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

El lama Jinpa Gyumtso, d’origen català, va resumir les premisses sobre les quals es fonamenta la filosofia i pràctica budistes. Va explicar, en primer lloc, la idea que el patiment i la insatisfacció permanents en què vivim estan motivats per la separació intel·lectual entre el Jo i l’Altre (el món, Déu). Aquesta separació genera una tremenda solitud que resolem aferrant-nos a l’Altre, és a dir, a les coses, les persones i les idees, de manera que quan en perdem alguna el dolor és immens, ja que sentim que hem perdut realment l’Altre. La filosofia budista proclama “l’alliberament d’aquesta presó del Jo que ens separa de l’Altre”. Si no hi ha separació, no existeix l’Altre i no es pot produir una pèrdua d’aquest Altre i, per tant, no hi ha dolor. “L’absència del Jo és la veritable i absoluta plenitud.

En segon lloc, va dir que “la nostra existència no és una entitat en si, és una experiència de canvi permanent”. La realitat, inclosos nosaltres mateixos, és composta i no permanent i les nostres percepcions difereixen condicionades pel nostre passat, context familiar, etc. (en conjunt, el nostre karma).

A partir d’aquestes dues idees budistes essencials (l’absència del Jo i l’existència com a experiència de canvi permanent), el professor Vicente Merlo de la Universitat de València, expert en filosofia hinduista, va problematitzar aquesta absència del Jo. Va plantejar les preguntes de com s’entén aleshores la responsabilitat individual i la consciència moral i, d’altra banda, quin sentit té la reencarnació si som realitats compostes.

Pel professor Merlo, “si el budisme només pretén ser una estratègia pedagògica, es treu el barret”, però no pot evitar considerar-lo problemàtic com a pressupost metafísic. En comparació amb l’hinduisme, es va fer la pregunta següent: “És el mateix la vacuïtat budista que la plenitud hinduista?” És a dir, quan es nega la separació del Jo i de l’Altre (de l’ànima universal o atma, en aquest cas), no es perd el sentit biogràfic i històric del món i del cos individual?

La resposta del lama català va ser que l’ensenyament de Buda només té sentit quan s’experimenta mitjançant, fonamentalment, la meditació. El budisme és una filosofia basada en l’experiència i no en la construcció intel·lectual de premisses metafísiques.

Problemàtica:
Premissa fonamental del budisme: l’absència del Jo. Problemes metafísics resultants d’aquesta negació del Jo a partir d’una perspectiva filosoficointel·lectual. Comparança amb la filosofia hindú.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
RS Religions minoritàries
 
IF Acció per condonar el deute extern
 
AS Diàleg Orient-Occident
 
RS Quina pot ser la contribució de la mística al món contemporani?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.