Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cultures del treball > Seminari 3.1. Poders Públics i Ocupació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari 3.1. Poders Públics i Ocupació
Diàleg de referencia: Cultures del treball

Lars Magnusson, de l’Institut Nacional del Treball de Suècia, va introduir la sessió recordant que la paraula plena ocupació va caure en desús a partir de la dècada de 1970 amb la consolidació del model neoliberal, però que hauria de ser una prioritat dels poders públics.

Claudio Dedecca, de la Universitat de Campinas, al Brasil, va argumentar que el gran problema del capitalisme és la distribució d'ingressos, i que de la mateixa manera que a la dècada de 1930, estan massa escorats cap als interessos financers, comprometen les possibilitats d’inversió i de generació d’ocupació. Al Brasil, aquesta estructura d’ingressos no permet crear prou ocupació per absorbir l’increment de la població activa, i la recuperació econòmica que s’està produint es deu a les exportacions. A la dècada de 1990, el treball va perdre 10 punts en el total del PIB, i va passar del 43% al 33%. En canvi, el 60% de les rendes de propietat corresponen a empreses financeres. Si el consum de les famílies, la despesa pública i les inversions són baixes, com es pot generar ocupació? D’una banda, la despesa financera del govern és tan alta (40% del PIB), que només pot dedicar un 2-3% a la inversió, i de l’altra, el creixement del sector informal posa en perill el sistema de seguretat social.

Irene Boruta, de la Universitat Cardinal Stefan Wyszynski de Polònia, va afirmar que el mercat de treball és cada cop més petit i que fins i tot interessa provocar competència pels llocs de treball. L’economia social pot ser un dipòsit d’activitat. Si volem garantir un ingrés, una activitat (no sempre una feina) per a tothom, l’economia social pot ser un bon nínxol. Davant aquesta qüestió, els estats han de tenir un paper actiu, si no corren el risc de perdre legitimitat.

Josep Maria Rañé, conseller de Treball de la Generalitat de Catalunya, va posar en qüestió que la qualitat del treball anés en detriment de la quantitat, ni que el creixement hagués de generar desigualtat. No hi ha poders públics globals que puguin tenir capacitat d’actuació, com hauria de ser una OIT reforçada més enllà de les declaracions de bona voluntat. Cal governar i gestionar la globalització, amb normes de regulació i compensació del mercat. Tot no pot, però, venir de les lleis; cal autoorganització dels treballadors i dels menys afavorits. Cal unificar el moviment sindical mundial per tenir una sola veu, cal compensar les conseqüències de la manca de treball, però no deixant-ho només en mans del sector públic, perquè sempre arribarà tard i serà car. Cal, doncs, introduir en origen la preocupació social, amb accions preventives (com en medi ambient). En tot cas, s’ha de reconèixer que el mercat és un mal assignador de recursos per a la igualtat i que, per tant, s’ha de governar la globalització, afavorir que els agents socials negociïn amb igualtat, el foment de la responsabilitat social de les empreses, i accions d’orientació de les activitats econòmiques i dels drets socials no només a través de la compensació.

Tiziano Treu, senador d’Itàlia, va apostar per generar un entorn econòmic favorable a l’ocupació, i no perquè els poders públics generin directament ocupació. Cal promoure inversions i educació si realment ens prenem seriosament la societat del coneixement. Cal reduir taxes sobre el treball i incrementar-les en el capital i la renda.

Cal passar de les polítiques de (des)regulació, el treball ha canviat, i la regulació no pot ser igual per la multiplicitat de treballs que hi ha actualment. Cal, en tot cas, millorar el conjunt del mercat laboral i, pel que fa a l’estat del benestar, cal combinar les accions de «xarxa de seguretat» amb les de «flexiseguretat». També s’ha de donar suport a la participació dels sindicats en les polítiques de benestar, així com incloure les dones, els joves, els vells, els menys formats, les àrees subdesenvolupades, etc., en les polítiques laborals.

El seminari va concloure amb les proposicions de discussió següents: - Les polítiques públiques nacionals i europees haurien de promoure la flexibilitat i la reducció dels costos laborals. - Els poders públics són els actors principals per crear o mantenir llocs de treball. - Els poders públics juguen un paper fonamental en l’intent de resoldre problemes del mercat laboral.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS La joventut davant els desafiaments d’avui en el món del treball: la pobresa de les persones joves
 
RS El desenvolupament sostenible. Pobresa i associacions juvenils
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Cap a un altre món possible: com regular democràticament els mercats financers?
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.