Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones > Per un dret econòmic. La independència econòmica, clau per a la llibertat de les dones
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Per un dret econòmic. La independència econòmica, clau per a la llibertat de les dones
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

A la sessió titulada «Per un dret econòmic. La independència econòmica, clau per a la llibertat de les dones» van parlar dues ponents: Ruth Davis, ambaixadora dels EUA, i Riane Eisler, pensadora.

En primer lloc va intervenir Ruth Davis. La ponent va afirmar que el repte de les dones del segle XXI és millorar els nostres talents al màxim. I és que les dones s’han de formar per aconseguir «un terreny de joc just on tothom tingui els mateixos drets econòmics, polítics i civils».

Segons Davis, les dones són un recurs explotat qualitativament i quantitativa a causa del fet que les normes socials sempre beneficien els homes.

Consegüentment, per aconseguir la igualtat entre homes i dones és imprescindible pujar l’estatus de les dones, sobretot en l’àmbit econòmic. S’ha de fomentar la independència econòmica de les dones del món que, de fet, representen més del 70 % del total de pobres del planeta. Per tal d’aconseguir aquesta emancipació econòmica de la dona, hauríem de donar impuls a mesures com ara els microcrèdits, que han permès a moltes dones obtenir negocis propis i, per tant, la independència respecte a l’home.

La feminització de la pobresa no és un fenomen aleatori, sinó que és conseqüència d’una manera de fer determinada. I és que les dones es troben en inferioritat de condicions a l’hora de competir en el mercat laboral, ja que, malauradament, encara avui dia s’espera que siguin elles els agents essencials de la cura i el treball a la llar. Així doncs, Davis creu que s’ha de produir un canvi de normativa social i d’actituds cap a les dones, amb mesures com, per exemple, polítiques educatives que promoguin el concepte de família compartida.

D’altra banda, Davis va afirmar que si les dones governessin el món hi hauria menys conflictes, ja que les estadístiques afirmen que les dones veuen important reforçar la cooperació i la diplomàcia i busquen el consens per a la resolució dels conflictes.

Tanmateix, per tal que alguna d’aquestes exigències s’acompleixi, s’ha de produir una condició indispensable: les dones han de ser presents en el procés de presa de decisions i, per tant, s’han d’implicar en la política i l’economia. Finalment, Ruth Davis va resumir la seva intervenció en quatre punts fonamentals:

1. La independència econòmica és la clau per ajudar les dones a avançar. 2. S’ha d’aconseguir que les dones es donin suport mútuament, s’han d’unir. 3. Cal incrementar el nombre de dones al sector públic i a tots els llocs de presa de decisions. 4. La prioritat absoluta és la formació i l’educació de les dones, sobretot en matèria de lideratge i noves tecnologies.

Riane Eisler va començar la seva intervenció amb una metàfora, ja que va afirmar que «per a les dones no n'’hi ha prou d’’en aconseguir un tros més gros del pastís econòmic, sinó, que del queè es tracta és de coure aquest pastís». En efecte, per a Eisler, el que s’ha de fer és canviar les polítiques econòmiques prevalents a favor d’altres polítiques que situïn les dones en igualtat de condicions. Eisler va plantejar repetidament al llarg de la conferència una paradoxa: les dones treballen més hores que els homes i, en canvi, són les més pobres del món. Aquesta realitat es dóna perquè ens guiem per un sistema econòmic que no té en compte el treball reproductiu i que no el valora ni socialment ni econòmica. D’aquesta manera, Eisler afirma que s’ha de fer emergir les dones i aconseguir valorar la seva feina com a cuidadores de la llar.

Per a Eisler, s’ha de canviar el sistema de domini de gènere i donar més poder a les dones. De fet, si això es produís el benefici seria general, ja que, segons diversos estudis, si augmenta l’estatus de les dones en una societat, es valoren altres prioritats socials i fiscals i, a mitjà termini, es produeix més desenvolupament. En efecte, quan augmenta l’estatus de la dona també ho fa el valor de les nacions. Com a exemple podem fixar-nos en els països nòrdics. Per aconseguir aquesta transformació social a favor de la valoració del que és femení no es pot partir només de l’economia, sinó que s’ha de produir un enfocament sistèmic, és a dir, tenir en compte totes les institucions (escola, família, etc.).

Per acabar, Eisler va recalcar la conciliació. L’autora va afirmar que calen mesures per conciliar vida laboral i familiar, per tal que les dones no hagin de renunciar a càrrecs de responsabilitat per tenir cura de la família.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
 
RS Agenda de les dones, cap a Monterrey 2007
 
RS Salutació de benvinguda
 
RS Per un dret econòmic. Dones empresàries: noves formes de dirigir empreses
 
RS L’objectiu de desenvolupament del mil·lenni i el microcrèdit. Com pot el microcrèdit participar en l’objectiu de reduir en un 50% el nombre de persones amb ingressos inferiors a un dòlar al dia per a l’any 2015
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.