Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Comunitats transnacionals i diàspora
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Comunitats transnacionals i diàspora
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Ninna Nyberg, estudiosa de l’Institut Danès d’Estudis Internacionals, explica l’evolució que ha experimentat la visió tradicional de la família a conseqüència de les migracions transnacionals, especialment centrada en el cas de l'Amèrica Llatina, i la creació del que es coneix com a «família transnacional». Els últims anys s’ha produït una feminització de la migració, ja que les dones dels països menys desenvolupats se'n van a treballar a l’estranger, sense poder endur-se els fills per restriccions legals. Així, es forma un nou model de família, en què els avis i les àvies ocupen les figures materna i paterna que els progenitors no poden acomplir i es crea una debilitació del model tradicional. Les dones emigrants tenen com a principal motivació els temes econòmics, per tal d’enviar diners als fills i familiars, però també són importants els factors relatius a la violència, tant de caràcter masclista com de tipus polític, que afecta gran nombre de països del Tercer Món. Nyberg introdueix també un tema interessant: l’ús de les noves tecnologies de la informació per part dels emigrants a fi de comunicar-se amb les seves famílies, creant nous fluxos i noves formes d’informació i comunicació. Jose Itzigosohn, de la Universitat Brown, dels Estats Units, centra la seva ponència en les noves pràctiques polítiques dels emigrants, especialment de la zona de l'Amèrica Central, els quals volen mantenir els drets de participació política (vot) al seu país d’origen, malgrat residir legalment als Estats Units.

Aquest és el cas de països com Mèxic, Colòmbia o la República Dominicana, que atorguen als seus ciutadans la «doble nacionalitat», fet que els permet de participar políticament en els dos països, el d’origen i el de residència. Aquest dret respon al desig dels governs dels països d’origen que aquests emigrants mantinguin els lligams amb les famílies i continuïn enviant remeses econòmiques.

Aquest procés ha permès l’aparició d’un conjunt de noves pràctiques polítiques que van més enllà de l'àmbit nacional, com ara la creació de branques dels partits polítics mexicans dins dels Estats Units. Malgrat això, les comunitats emigrants no estan prou cohesionades i el seu poder de pressió es dilueix bastant. La seva principal aportació a la política dels països d’origen han estat les demandes de transparència i responsabilitat, però no pas el plantejament de propostes innovadores o de canvi.

Richard Black, professor de geografia de la Universitat de Sussex, a Anglaterra, ha exposat els seus estudis sobre migracions i desenvolupament local a l’Àfrica subsahariana. En aquesta zona, un terç dels habitants no viuen al seu territori de naixement i cada any més de 110.000 persones emigren cap a Europa o als Estats Units, la majoria provenen de Nigèria, Ghana i Senegal. Un dels principals problemes que tenen aquests països és la «fuga de cervells», ja que els principals integrants del flux migratori són individus amb formació (metges, infermeres, economistes, etc.), i això repercuteix negativament en la millora de l’economia nacional. Les principals raons que addueixen els emigrants per iniciar la seva peregrinació són motius de supervivència (guerres, fam), la fugida de la pobresa (millora ocupacional) i la migració com a experiència d’aprenentatge (educació i experiència laboral).

Les respostes dels governs d’aquests països es limiten a evitar la marxa legal de personal qualificat i a afavorir-ne el retorn. Es tracta, segons Black, de males estratègies, ja que els qui es veuen obligats a quedar-se emigren il·legalment i els qui han marxat no volen tornar. Black proposa l’opció d’afavorir l’activitat transnacional dels emigrants, que puguin tornar puntualment al país d’origen per contribuir a la formació i al desenvolupament econòmic en l'àmbit local.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Gestió local, bilateral i multilateral. Una sortida als conflictes.
 
RS Tema 2: Existeix una cultura global? La globalització dels mitjans i la cultura de les societats
 
RS Presentació del seminari: La relació entre globalització i identitat cultural en els inicis del segle XXI
 
RS La lluita pels drets humans: un combat permanent perquè un món més just sigui possible
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.