Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Justícia Internacional > Delictes econòmics, medioambientals i contra el patrimoni.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Delictes econòmics, medioambientals i contra el patrimoni.
Diàleg de referencia: Justícia Internacional

Les disfuncionalitats del sistema capitalista generen delictes econòmics, medioambientals i contra el patrimoni. Aquest debat es centra en la necessitat de crear un dret contra les conseqüències negatives del capitalisme, presentar mecanismes per garantir els drets econòmics i socials en front del lliure mercat i evitar que la corrupció derivi en la violació de drets humans.

Hi han intervingut: Antonio Garrigues-Walker, advocat i president de la Fundació José Ortega y Gasset (Espanya); Claude Katz, secretari general de la Federació Internacional de Drets Humans (FIDH), França; i Carlos Jiménez Villarejo, fiscal i exdirector de la Fiscalía Anticorrupción Española.

L'economia de mercat és l'únic sistema econòmic que funciona al món occidental, però és un sistema impregnat de contradiccions. Els països desenvolupats propaguen la doctrina del liberalisme econòmic, però alhora adopten mecanismes proteccionistes contra productes procedents dels països en vies de desenvolupament, i perpetuen així la seva pobresa. Ara bé, aquesta competència desigual no tan sols té repercussions macroeconòmiques, sinó que també implica la violació de drets dels individus com a ciutadans i com a treballadors.

La incorporació de drets de tercera generació (econòmics i socials) ha suposat un gran pas de la comunitat internacional, però això no garanteix el seu respecte i cal exigir la justiciabilitat dels drets econòmics i socials. Malgrat l’existència de pactes que reconeixen aquests drets, no hi ha cap autoritat universal que en garanteixi l'aplicació. L'incessant treball dels organismes internacionals pel respecte dels drets socials resulta insuficient, i per això cal involucrar la societat civil mitjançant la conscienciació de les empreses privades. En aquest sentit, el dret Internacional hauria d'incloure normes de responsabilitat social que impliquessin mecanismes de control de les activitats empresarials. Una legislació internacional que exigís a les grans multinacionals el respecte pels drets econòmics i socials i l'adopció de la responsabilitat social.

Un altre obstacle que ha de superar la comunitat internacional, fruit l'economia de mercat, és la delinqüència financera. Aquest tipus de delicte es deu a la desregulació dels mercats financers que ha afavorit el fàcil moviment de capital. Davant la conseqüent fuga de capital, la resposta dels estats s'ha basat en la reducció de la pressió fiscal i amb una legislació poc uniforme, amb l'únic objectiu de defensar els seus propis interessos. Aquesta situació econòmicament anàrquica ha estat afavorida per l'avenç imparable de les noves tecnologies.

El principal fre per acabar amb la corrupció és el secret bancari. El fet que molts països garanteixin el secret de titularitat i de moviment de capitals fa que les autoritats judicials no puguin controlar i acabar amb aquests delictes. A més, aquesta activitat fomenta l'aparició de paradisos fiscals, la majoria dels quals són microestats europeus o antigues colònies que gaudeixen de grans privilegis.

És evident que el mercat econòmic actual és interdependent, però amb respostes punitives molt diferents a escala internacional per als delictes econòmics i financers, per això és necessària una instància jurídica, i uns criteris de justícia universal que reforcin la defensa dels béns jurídics. Només així es podrà garantir un ordre socioeconòmic internacional que afavoreixi el desenvolupament dels pobles.

Però la creació d'aquest nou ordre s'enfronta a moltes dificultats. La manca de regulació dels moviments de capital i la limintació d'intervenció del dret intern vers el dret internacional en activitats bancàries són els principals obstacles als quals s'enfronta la lluita anticorrupció. Els estats no estan disposats a col·laborar i el secret bancari limita la seva cooperació.

El sistema econòmic capitalista no tan sols té disfuncions, sinó que tampoc està preparat per fer front a les exigències medioambientals ni als propis canvis culturals. La protecció ambiental exigeix una futura readaptació dels mercats, ja que complir amb totes les disposicions del protocol de Kioto implicaria una saturació del sistema actual. A més, la mateixa dinàmica econòmica porta implícitament un procés d'homogeneïtzació cultural que amenaça la diversitat cultural; per això, cal defensar la multiculturalitat i evitar l'extinció de pobles indígenes en pro del creixement econòmic. Cultura i economia no han de ser termes antagònics sinó complementaris, i cal apostar per l'economia i el creixement sostenible global.

Per fer front aquests reptes del món globalitzat, és necessari un dret global. Aquest nou dret universal exigeix superar el tradicional debat doctrinari entre dret continental i el dret anglosaxó, i intentar connectar aquests dos corrents per tal d'aconseguir el dret global. Això no tan sols suposa fer convergir tradicions jurídiques diferents, sinó també exigir als estats que cedeixin parcel·les de poder.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Agents no estatals: terrorisme, màfies, corrupció, delictes medioambientals i econòmics en un món globalitzat.
 
AS Tres grans reptes del segle XXI
 
IF La corrupció com a vulneració dels drets humans
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.