Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Conclusions dels Diàlegs sobre Ciutats al Fòrum Urbà Mundial
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Conclusions dels Diàlegs sobre Ciutats al Fòrum Urbà Mundial
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

La directora dels diàlegs del Fòrum 2004, Mireia Belil, ha exposat diverses conclusions sobre la ciutat que s'han generat de manera transversal en el conjunt de diàlegs realitzats fins el moment. Jordi Borja ha exposat les conclusions dels diàlegs "Ciutat i ciutadans del segle XXI" i "Espai urbà col·lectiu: noves perspectives", del primer dels quals n'era director.

Belil ha apuntat les diferents formes en què la ciutat ha estat present en els diàlegs del Fòrum; com a objecte, subjecte, actor i receptor, posant de manifest la centralitat que juga la ciutat com a escenari en el que es manifesten gran part dels processos i de les problemàtiques del món actual. Pel que fa a la ciutat en relació amb el desenvolupament sostenible, ha recordat importants acords signats al Fòrum com, per exemple, el conveni per l'accés global a l'aigua entre UN-Habitat i Green Cross. També s'ha referit al repte que suposa aconseguir ciutats energèticament sostenibles, i a l'important paper que juga la dicotomia entre ciutat compacta i ciutat dispersa a l'hora de buscar els factors explicatius de la situació i dinàmica de les concentracions urbanes. Així, ha insistit en la importància d'arquitectures adaptades al seu entorn mediambiental i als requeriments d'un consum energètic sostenible. Belil ha apuntat tres línies d'actuació clau en aquest sentit:

- Limitació del consum energètic a través de la conscienciació
- Millora de l'eficiència dels sistemes i de l'estalvi
- Potenciació de les energies renovables


Pel que fa a la protecció del patrimoni històric i cultural, Belil s'ha referit a les implicacions que té sobre el turisme sostenible i a les estratègies específiques que possibilitin un 'turisme just', compromès amb el respecte, amb el patrimoni històric i amb els habitants de les destinacions receptores de turistes.

El paper de les ciutats com a caixes de ressonància de les problemàtiques del món també ha format part de l'exposició de Belil, amb especial èmfasi al fet que sovint la ciutat es concep com "un conjunt de drets civils i de plans estratègics", quan en realitat és molt més que això: un espai on conflueixen interessos diversos, on les persones s'interrelacionen entre elles i amb les infraestructures, etc., i on destaquen altres problemàtiques com la deficiència democràtica en els processos de participació, la dificultat de moltes ciutats per la inclusió social en relació amb la immigració, o la violència relacionada amb la diversitat cultural.

La cultura és, en aquest context, si bé no l'únic, un àmbit d'actuació clau en el procés de capacitació dels territoris en la superació de les problemàtiques que avui afecten les ciutats i, com a mostra, ha assenyalat l'experiència de Candear, un barri de Salvador de Bahía (Brasil). L'impuls de l'Agenda 21 de la cultura és un reflex de la importància de la cultura com a política de desenvolupament estratègic per a les ciutats.

Jordi Borja, per la seva banda, ha exposat les conclusions dels diàlegs sobre ciutats que van tenir lloc entre el 8 i el 12 de setembre. En primer lloc, ha destacat el balanç crític i pessimista sobre la situació de les ciutats que s'ha emès per part dels experts participants en tots dos diàlegs, expressat en termes de dispersió, fragmentació, exclusió, etc., i que es podria resumir en "ciutat o barbàrie", quan la ciutat es perd, es degrada o apareix l'urbanització sense ciutat. Aquest fenomen de degradació no es dóna tan sols a les ciutats dels països menys desenvolupats, sinó també a ciutats com Madrid o Barcelona, que han multiplicat per 2 el sòl urbanitzat en els darrers anys, mentre que la seva població està estancada. Borja ha destacat la visió sobre la situació de la ciutat dels urbanistes de l'escola nord-americana —Nova York i Califòrnia, principalment— amb especialistes com Sassen, Cohen o Harvie, una visió pessimista en la mesura en què als dèficits acumulats de les ciutats s'hi afegiran els efectes derivats de l'increment en 2.000 milions dels habitants urbans en els propers anys. Davant d'aquesta situació, "es dóna una tendència a l'autoritarisme com a forma de gestió" que es pot titllar de feixisme urbà. Borja va recalcar que, si bé "s'està malament, es pot estar encara pitjor".

Com a segon bloc de conclusions, Borja s'ha referit a la ciutat com a solució, no com a problema. L'afebliment de l'estat exigeix més i millor governabilitat local i regional, malgrat que no hi ha un model únic de ciutat, i així com "el model Barcelona no existeix", cada ciutat ha d'apostar per la seva diferència com a clau de desenvolupament.

En tercer lloc, Borja s'ha referit a la manca de consens sobre els instruments de l'urbanisme; mentre que per la reforma de la ciutat existent —com dels seus centres històrics— sí que existeix aquest consens, pel que fa a les regions metropolitanes i a les perifèries de la ciutat, amb problemes de fragmentació municipal o manca d'estructures de coordinació i de govern, cal un desenvolupament d'estratègies territorials efectives.

En quart lloc, la nova governabilitat del territori passa, segons s'ha desprès dels diàlegs, per la reducció del nombre de municipis, la constitució de regions urbanes i l'establiment d'un contractualisme entre institucions com a mecanisme de coordinació de polítiques.

En cinquè i darrer lloc, Borja s'ha referit a la base social per a la política a les ciutats, que superi la por i la desconfiança com a base de les relacions a les ciutats. Essent el dret a la seguretat bàsic per a la vida a la ciutat, es fa palesa la necessitat de construir espais públics col·lectius de convivència i tolerància, per la qual cosa cal una voluntat social clara.

Com a apunt final, Borja ha fet esment de dos dels reptes que es planteja en relació amb les ciutats: d'una banda, la definició dels béns de propietat col·lectiva que haurien de ser gestionats sense afany de lucre i que són l'aigua, l'energia, la terra i l'aire; d'altra banda, la necessitat de construir la concepció del dret a la ciutadania.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
RS Governs locals
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.