Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > La diversitat turística en l'era digital
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La diversitat turística en l'era digital
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

La sessió “La diversitat turística en l’era digital” del Simposi B ha girat al voltant de cinc grans eixos: La diversitat turística a l’abast de la mà; Estratègies d’informació i promoció responsable per a destinacions sostenibles; Noves vies per a la formació integral dels recursos humans; Implicacions de la globalització i la promoció de la pau en la societat de la informació; Creant nous turismes a partir del diàleg virtual.

Joao Pereira Silva, ministre d’Economia, Creixement i Competitivitat de Cap Verd i president de la sessió, ha començat assenyalant la rellevància que les tecnologies de la informació i comunicació (TIC) van prenent en l’experiència turística, no només per la gran quantitat d’informació de les destinacions que es troba a Internet, sinó perquè l’ús de la xarxa permet als usuaris dissenyar una experiència turística més personalitzada i autèntica.

La primera ponència ha anat a càrrec de la nord-americana Pauline J. Sheldon, de la Universitat de Hawaii. Sheldon ha afirmat que, fins ara, les tecnologies de la informació i comunicació en turisme s’han utilitzat únicament per a tasques de comercialització i màrqueting, i s’han deixat de banda els aspectes relacionats amb la sostenibilitat. En aquest sentit, ha indicat que l’aparició de les TIC ha provocat un nou tipus de turisme que es caracteritza per generar un nou tipus de demanda, pels nous canals de distribució i pels nous factors de subministrament.

Igualment, Sheldon considera que les TIC fomenten que la comunicació virtual (VC) del turista amb l’experiència turística hagi passat de dues fases a tres. Així, l’experiència turística de l’usuari s’inicia abans del viatge amb, entre d’altres, la cerca d’informació de la destinació i la contractació de l’oferta. Continua, segons Sheldon, amb el que seria el centre de la mateixa experiència: el viatge a la destinació, i s’acaba quan el turista ha retornat del viatge i decideix ampliar els seus coneixements de la destinació amb la posterior cerca d’informació per Internet. L’experta creu que els principals beneficis que els turistes obtenen de les TIC són les oportunitats de preus, l’existència d’una àmplia oferta, la possibilitat d’agregar serveis i la presència de comunitats d’usuaris que permeten contrastar opinions i informació.

Felipe González, director general de l’empresa Savia Amadeus, ha explicat l’origen i el funcionament de les xarxes de distribució GDS (Global Distribution Systems). Aquestes xarxes van aparèixer a inicis dels anys vuitanta, com a resposta de les grans companyies aèries nord-americanes a l’aparició de les companyies aèries de baix cost. La creació d’aquestes xarxes va permetre a les grans companyies oferir els seus productes i serveis a un major nombre de clients potencials i, d’aquesta manera, frenar l’impuls de les companyies aèries de baix cost. En el cas de la xarxa de Savia Amadeus, la seva funció és proveir tecnologia als intermediaris i proveïdors de la indústria de viatges. En paraules de González, és una “tecnologia per vendre els productes que els proveïdors de serveis posen al mercat”.

El representant de Turespaña, organisme de promoció turística de l’Estat espanyol, José Manuel de Juan, opina que el principal efecte de les TIC en el sector turístic és el canvi de perfil dels viatgers. Així, gràcies als recursos disponibles a Internet, els turistes han passat de viatjar amb una informació limitada de la destinació a convertir-se en experts dels llocs que visiten.

L’exministre de Turisme espanyol, Javier Gómez Navarro, ha destacat els efectes negatius sobre el medi ambient i la diversitat cultural que provoquen determinades formes de turisme de masses, especialment l’anomenat “turisme de sol i platja”. En el cas de l’estat espanyol, Gómez Navarro considera que, en els seus inicis als anys cinquanta, el desenvolupament d’aquest tipus de turisme es va fer sense planificació i amb una oferta que no estava preparada per absorbir una demanda de grans dimensions. A més, ha continuat Gómez Navarro, "en els darrers quaranta anys no s’ha invertit suficientment per dos motius: la demanda continuava incrementant i l’stablishment econòmic de l’època va considerar el turisme com una moda passatgera". Tot i que reconeix que determinades formes de turisme de baixa intensitat poden ajudar al desenvolupament de les destinacions, l’exministre ha alertat de les conseqüències devastadores que el turisme de masses té sobre l’entorn natural i el procés d’homogeneïtzació cultural que provoca. Gómez Navarro creu necessari que, tant el sector públic com el sector privat, haurien de tenir en compte les contrapartides negatives d’aquest tipus turisme a l’hora de decidir quin model de desenvolupament turístic es desitja per a una destinació.

Antoni Costa, membre de l’empresa pública espanyola Paradors de Turisme, ha afirmat en primer lloc que les destinacions turístiques “no poden ser sostenibles sense una col·laboració estreta entre el sector privat i el sector públic”. Costa considera el turisme com un bé que té com a objectiu generar benestar econòmic i social a les destinacions on es desenvolupa. Costa ha assenyalat que les destinacions que més bé resisteixen les oscil·lacions de la demanda són aquelles que innoven. En aquest sentit, assegura que el turisme genera un grau més gran de benestar en aquelles destinacions que gaudeixen d’un índex de desenvolupament i innovació més elevat.

El representant de la ciutat de brasilera de Salvador de Bahia considera que el turisme és una de les “forces més importants de la globalització” que comporta oportunitats i amenaces per a les destinacions que l’acullen. En aquest sentit, opina que cal una nova perspectiva que utilitzi les noves tecnologies “perquè la riquesa arribi a tot arreu respectant la diversitat”.

Per acabar, Jordi Juan, de la Universitat de Barcelona, creu que les TIC ajuden a potenciar la singularitat de l’atractiu turístic o de la destinació. Tot i això, Juan considera que les bones pràctiques no requereixen canvis tècnics, sinó canvis d’actituds en les persones i en les organitzacions i ha assenyalat la importància d’assegurar l’accessibilitat dels recursos turístics a la població local. Segons Juan, la utilització de les TIC permet un nou tipus d’accés als recursos turístics: temporal i espacial.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Energia i desenvolupament sostenible
 
IF Bretxa Digital / Bretxa Educacional
 
RS Ètica i globalització: valors globals, valores locals
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.