Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans i administració regional i local > Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
Diàleg de referencia: Drets humans i administració regional i local

Parlar de drets culturals i de l’educació i, a la vegada, d’administració regional i local a Europa, requereix abraçar un domini ampli i sovint imprecís. Per aquest motiu és imprescindible tractar la temàtica per punts.

Quan es planteja el debat sobre drets culturals, la primera qüestió a tractar, tal com fa el ponent Antoine Leonetti, és: Què són, els drets culturals? Com cal definir-los? Què és el dret a la cultura? En primer lloc i com molt bé expressa el ponent Jean-Marie Pontier, és impossible enumerar els drets culturals. A més, mentre alguns experts, com el ponent Antoine Leonetti, afirmen que el dret a la cultura no pot ser objecte de pretensió jurídica, altres experts, com Jesús Prieto de Pedro, creuen que cal fer un esforç de construcció tècnico-jurídica d’alguns termes (drets culturals i dret a la cultura) imprecisos i desarticulats, que es mantenen en una nebulosa i és difícil saber on s’han de col·locar.

Pel que fa als drets de l’educació, la seva concepció i àmbit d’actuació estan més ben definits; segons la concepció pròpia dels diferents estats, regions o col·lectivitats. Així, Marina Subirats exemplifica el fet exposant el model de drets a l’educació de l’Ajuntament de Barcelona, basat en el dret a l’escolarització gratuïta i en igualtat de condicions per a tot el món.

Ara bé: quin paper ha de jugar l’administració regional i local respecte els drets culturals i d’educació? Segons Antoine Leonetti, hi ha diferents punts a tenir presents. En primer lloc, l’administració ha de separar bé la gestió cultural i educativa, atès que són dos àmbits diferents que cal no barrejar. En segon lloc, cal preservar l’administració de la política seguint el model anglosaxó dels "principis de gestió a un braç de distància", és a dir evitar la ingerència del poder polític en la gestió administrativa, encara que això suposi alguns dèficits de caràcter econòmic (en aquest sentit es presenta també com a model a seguir el "Concert de la Cultura i de les Arts" que està preparant l’Ajuntament de Barcelona, i del qual s’espera la presentació l’any 2005). Finalment, l’administració ha d’evitar una centralització excessiva, una idea compartida per l’expert Artashes Gazaryan, que afirma que no es pot parlar de drets humans si no hi ha autogovern, ja que és l’única forma de garantir-los i exercir-los. L’expert Artashes Gazaryan, que ja hem citat, completa aquestes idees amb la necessitat d’un marc legal concret per a la gestió d’aquests drets, i un compromís i conscienciació per part dels funcionaris locals.

Ara bé, tal i com afirma l’expert Jean-Marie Pontier davant d’aquesta situació de promoció dels drets culturals i de l’educació, l’administració ha de superar l’aparent contradicció que exerceix vulnerant amb les seves actuacions alguns d’aquests principis. Cal no oblidar certs problemes que haurà d’afrontar i que apunta l’expert Zoltan Szente. En primer lloc, la dificultat de comprensió dels problemes degut al seu contingut vague i nebulós. En segon lloc, la dimensió de les administracions i, finalment, la qualitat dels serveis públics culturals i d’educació que s’ofereixen.

Per acabar, cal destacar la situació especialment preocupant de tot allò referent als drets culturals i d’educació de certs col·lectius (anomenats també minories, tot i que com assenyalen alguns experts com Ulrich Bohner, la utilització d’aquest terme no seria convenient) com el dels gitanos, el dels presoners i el dels immigrants.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Grup de treball 1: Drets Humans i administració regional i local. Aspectes Generals. Qüestions legals i constitucionals.
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS Taller. Desenvolupament local i urbà
 
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.