Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > La desconnexió de la comunicació – Ruptura entre la realitat i el que es comunica
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
La desconnexió de la comunicació – Ruptura entre la realitat i el que es comunica
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

La societat de la informació ha generat un món mediatitzat on la realitat necessita ser explicada. Els mitjans de comunicació es converteixen en reproductors i disseminadors d’una pseudoveritat carregada de prejudicis, estereotips, simplificacions i valors maniqueistes en què es fonamenta el nostre univers simbòlic.

La societat de la informació ha generat un món mediatitzat en què la realitat necessita ser explicada. Les pràctiques neoliberals en un món globalitzat estan construint un sistema mediàtic altament privatitzat i «oligopolitzat». La concentració mediàtica a escala mundial i la codificació de la informació estan fomentant l’homogeneïtzació de la diversitat, la industrialització de la informació, l’imperialisme cultural, la parcialitat etnocèntrica informativa i la manipulació de la realitat en pro d’interessos econòmics i polítics. En aquest marc socioeconòmic, on la comunicació es converteix en finestra de coneixement del món exterior, es genera una ruptura entre la realitat i el que els mitjans interpreten, i així es produeix allò que el doctor Thomas Tufte denomina «desconnexió de la comunicació». Thomas Tufte, professor titular del Departament d’Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació de la Universitat de Copenhaguen, assegura que «no hi ha una identitat cultural que no sigui narrada». «La desconnexió de la comunicació» és la ruptura existent entre el que succeeix i el que es comunica. Els mitjans de comunicació es converteixen en reproductors i disseminadors d’una pseudoveritat carregada de prejudicis, estereotips, simplificacions i valors maniqueistes en què es fonamenta el nostre univers simbòlic.

Problemàtica:
La concentració dels mitjans de comunicació a les mans occidentals, la comercialització, industrialització i capitalització de la informació, els interessos polítics i estratègics del poder mediàtic, l’etnocentrisme i la ignorància cap a la diversitat generen una comunicació excessivament mediatitzada que construeix un món paral·lel i occidentalista que contribueix a la desigualtat, la fragmentació i la discriminació de les minories.

Proposta:
Potenciar una comunicació local, plural i participativa que tingui com a objectiu mostrar la naturalesa dels successos més enllà del sensacionalisme i les meres dades informatives; un sistema mediàtic creat per professionals compromesos amb la pluralitat i formats en la comprensió de la diversitat i la sostenibilitat; una comunicació amb qualitat educativa, que construeixi models de conducta positius i desenvolupi la comunicació com un element per al canvi social.

Postures:
Thomas Tufte, professor titular del Departament d’Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació de la Universitat de Copenhaguen Rosa Maria Calaf; periodista i corresponsal de TVE a la regió d’Àsia-Pacífic

Bones pràctiques:
Sandra Camps presenta un programa de ràdio anomenat El Locutori, en què s’analitzen aspectes i situacions de la vida quotidiana dels immigrants. Es converteix en l’espai on es troben totes dues cultures, la d’acollida i la d’arribada, per tal de discutir aspectes de la convivència intercultural.

Lotta Sjöberg presenta un programa de ràdio on interactuen immigrants conjuntament amb la gent sueca i parlen de temes quotidians que afecten totes dues comunitats.

Na’ama Sheffi dóna un exemple pràctic, a «The Intifada of Identity», de com joves palestins i israelians mostraven, a través del rap, la seva visió del conflicte, utilitzant la música com a mitjà, però moltes vegades amb conseqüències per a ells mateixos.

L’ensenyament de la realitat diversa de Llatinoamèrica als Estats Units mitjançant documentals de ficció, impulsat per Roberto Forns, promou alhora l’educació i l’entreteniment d’un públic adult ja format pel que fa a valors.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF El microcrèdit: columna vertebral del desenvolupament social.
 
IF Bretxa Digital / Bretxa Educacional
 
IF Modernització front a occidentalització
 
RS Taller. Desenvolupament local i urbà
 
IF Educació de l’ull. L’alfabetització en un nou univers simbòlic