Resum sessió Avenç dels drets polítics i socials de la dona.
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

La taula rodona "Avenç dels drets polítics i socials de la dona: democràcia paritària” es va centrar bàsicament en les oportunitats que tenen les dones d’arribar als poders fàctics.

En un primer terme, el secretari general de la Societat Internacional per als Valors Humans, R. Sampatkumar, va parlar de l’estreta relació que existeix entre gènere i poder. La subordinació de les dones —de vegades per decisió pròpia—, es practica en les antigues societats patriarcals i, sobretot, des de les institucions religioses (el 84 % de la població mundial pertany a alguna religió). Per aquest motiu es qüestiona l’estancament durant segles de la "renovació de les bíblies".

Nicole Schwartz Morgan, del departament de Filosofia del Royal Military College del Canadà, a Kingston, Ontario, està d’acord que la història s’ha encarregat d’excloure-les; Rosseau, al seu Contracte social, ja deixava les dones sense dret a vot. La ponent va afegir que "les dones es poden veure com a indicador social; es pot mesurar què fa un país a través de la representació que tenen en les polítiques socials".

Dins del mateix tema, el poder, existeix la discussió que quan una dona arriba, amb molt d’esforç, a ocupar alts càrrecs, es torna menys sensible o la seva actitud es masculinitza, com si es tractés d’una mena de mecanisme de defensa davant dels seus col·legues. Fins i tot es diu que el fet que una dona sigui la presidenta d’una organització no garanteix que es preocupi en primer lloc de la resta de dones.

En l’educació, l’altre tema debatut a la taula "Treball, paritat i educació”, també es van fer paleses contradiccions a l’hora de definir si és l’accés a l’educació la condició que fa les dones “aptes” per assumir alts càrrecs o per obtenir treballs. Gloria Ramírez, directora de la càtedra UNESCO de Drets Humans de la Universitat Autònoma de Mèxic va posar com a exemple les dones obreres mexicanes —la seva tesi als anys 80— per demostrar que malgrat tenir estudis bàsics i especialitzats, les dones prefereixen ocupar càrrecs amb sous mínims però segurs. Per qüestions personals, generalment limitacions que s’autoimposen com a caps de llar, les dones tenen por de les promocions o no se senten capaces de protagonitzar-ne cap.

De tota manera, i per aquest últim aspecte —la llar—, són les dones les que tenen el gran poder d’educar els nens i els joves i d’inculcar-los valors segurs i indefugibles en la seva propera tasca de ser ciutadans. Així ho va afirmar Fouzia Ghissassi, qui ocupa la càtedra UNESCO “La dona i els seus drets” al Marroc.

Sens dubte la lluita de la dona pels seus drets està composta d’una sèrie de passos, i potser el primer és el coneixement i reconeixement de les pròpies dones del rol que han jugat en els canvis socials al llarg de la història. Sense anar més lluny, avui ja s’admet el seu paper visible en la Revolució Francesa i en els grans moviments dels anys 80.