Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Pobresa urbana
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Pobresa urbana
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

El primer ponent és Jockin Arputham, de l’Índia, membre de la Federació d'habitants de barris marginals, que treballa a 15 països. Els fons d'aquesta organització provenien de dones que estalviaven. El 90% de les persones del projecte eren analfabetes. El problema fou que el govern va dir que no tenia terra disponible, de manera que van pagar ells mateixos i ells mateixos van construir les seves cases. Aquest projecte es va dur a terme a Bombai per a set milions de persones. Després han aconseguit 35.000 habitatges a Sud-àfrica. D'aquesta relació entre l'Índia i Sud-àfrica va sorgir la federació internacional d'habitants de barris marginals.

La següent ponent va ser Lindiwe Sisulu, ministra d'habitatge a Sud-àfrica. Va assenyalar el gran creixement que està experimentant el seu país, que unit a l'alt índex d'atur, dóna com resultat una descomposició de la coherència social i un augment de la delinqüència. Per solucionar aquest problema han ofert 1,6 milions d'habitatges en els últims deu anys. Però han sorgit nous problemes, com ara l'augment de llars el cap de família de les quals és un nen. Totes les comunitats s'han compromès a eradicar els assentaments informals en un període de tres a sis anys; per això cal donar un enfocament de comunitat i millorar els assentaments in situ; quan això no és possible es trasllada la gent. També ha assenyalat que hauria de tractar-se d'un projecte interministerial. De moment, han creat un projecte pilot que millorarà 10.000 habitatges a fi d'eradicar la zona informal de la població d’Ento, propera a Cabo Verde. Una altra possible ajuda és la del sector privat, que pot "adoptar" aquests assentaments, posar-hi un nom i invertir-hi.

La següent ponent va ser Mª Sol Dalmazo, coordinadora de la Xarxa d'habitatge i dones de Colòmbia. Assenyala la situació de desigualtat de les dones a l'hora d'aconseguir habitatges; hi ha una igualtat formal en les lleis però una desigualtat real. A més, la política d'habitatge està orientada al sector formal i el 60% de les dones viu en el sector informal.

Totes aquestes dificultats es produeixen perquè hi ha una persistència del patró cultural patriarcal, l'habitatge està en mans dels homes per raons culturals, encara que hi ha exemples contraris, com és el cas del Brasil. A continuació s'ha iniciat el debat. Salomé Shona, de Tanzània, demana a la ministra de Sud-àfrica com es poden aconseguir territoris i fons per millorar aquestes zones. Rose Molokani, de la federació dels sense llar a Sud-àfrica, diu que "el nostre govern hauria d’ensenyar-nos a pescar en comptes de donar-nos el peix, perquè si el govern segueix així haurem menjat però no podrem controlar la nostra digestió". També ha assenyalat que ells mateixos estalvien, creen els seus propis materials i construeixen els seus propis habitatges; només necessiten més recursos per enfortir-se. Un altre assistent pregunta si en els plans del govern entra la reducció dels costos dels aliments per poder gastar més en habitatge. Finalment, Virginia Rassmin ha assenyalat la necessitat de millorar els assentaments informals en les ciutats i ha afirmat que els governs no els milloren perquè molts cops són els rics els que es beneficien, ja que ells són els propietaris de la terra, és a dir, que s'utilitza de forma incorrecta el sistema. Sisulu ha contestat assenyalant que l'objectiu és millorar el territori on es troben els assentaments, que és el de propietat estatal, ja que el privat és massa car. També ha afirmat que hem de donar més diners a les persones perquè puguin gastar més en aliments. Ha contestat una altra de les preguntes dient que s'intenta no canviar la gent de territori però que de vegades és necessari, com és el cas dels assentaments construïts sobre abocadors. Finalment, ha assenyalat que a Sud-àfrica s'han trobat maneres innovadores de garantir la participació dels governs.

La següent ponent va ser Raquel Rolnik, del ministeri d'habitatge del Brasil, qui va exposar la necessitat d'una campanya de regularització de terres que ajudi a garantir la titularitat. Al seu país, un 40% dels habitatges té algun problema, són 15 milions de famílies per a les quals caldria invertir. Els obstacles no són només la manca de voluntat política, sinó també la manca de compromís de la comunitat econòmica i financera en l’àmbit internacional. Hi ha països amb fons per invertir però no ho fan perquè la repercussió d'aquesta inversió pot ser difícil. Un altre problema és la devolució de costos, ja que la majoria de persones no tenen recursos per tornar un préstec, per la qual cosa necessitem subsidis i subvencions de l'estat. Per aquest motiu, la solució no és el sector privat, perquè és necessari que existeixi la participació de la gent, la seva opinió s’ha de tenir en compte en la presa de decisions; hem de tenir un estat urbà, que inclogui els pobres.

Actualment tenim un model de ciutats que competeixen com si fossin empreses; això és negatiu, necessitem més solidaritat i cooperació entre les ciutats.

No només hem d’acabar amb les barriades informals que existeixen, sinó que també hem d’evitar que es formin; per això cal una política preventiva, que es basi en l'accés a les terres urbanitzables. Finalment, la ponent assenyala la necessitat que hi hagi un acord internacional en aquests temes.

El següent ponent va ser Alfredo Stein, membre de l'associació SIDA. Els objectius de la seva organització són crear la propietat entre ONG, governs i comunitats, protegir les estratègies de reducció de la pobresa i aconseguir una agenda internacional. Tot això s'ha aconseguit a través de l'ajuda financera i tècnica, la rehabilitació dels barris històrics o la investigació urbana. A més, hi ha una implicació dels beneficiaris, un acord de col·laboració entre els governs locals, una recuperació de costos i programes adaptats a les condicions locals. La SIDA dóna un ajut de 50 milions de dòlars, encara que hi ha models alternatius de finançament, com els fons de donants. Stein acaba la seva intervenció amb una sèrie de preguntes: com es pot aconseguir un compromís més ferm i a llarg termini, com es pot garantir el nivell de PIB que els països del primer món dediquen a aquests projectes i com es pot convertir la capacitació i la responsabilitat en norma i no en excepció?

Finalment, ha intervingut Nie Meisheng, presidenta de l'associació de la indústria de l'habitatge a Pequín. Al seu país s'estan portant a terme programes des de mitjans dels 90 com, per exemple, el projecte d'habitatge assequible, construït pel govern, que només cobra un 50% de les despeses; amb aquest programa es van fer sis milions d'habitatges, una cinquena part de la construcció. També tenen programes de fons per a l'habitatge assequible de diversos tipus, com ara assignacions, préstecs bancaris, hipoteques… A més a més, el govern també ofereix habitatges de lloguer a baix preu.

Tot seguit va començar el debat. Nelson Mombee, de Zimbabwe, va preguntar a Stein de quina manera ell augmenta o potencia la capacitat de les organitzacions comunitàries quan no hi ha col·laboració política. I va demanar a Sisulu de quina manera treballa en col·laboració amb altres zones d'Àfrica. Després, un participant d'El Salvador va assenyalar que la gent s'està convertint en ciutadans del barri, però no de la ciutat; a més, el govern no destina res als qui són realment pobres perquè no sap com arribar-hi; com es podria aconseguir? Una altra assistent es preocupa per la quantitat de metres d'habitatge mínims que ha de tenir un ésser humà.

Raquel Rolnik és la primera a intervenir i afirma que ja no necessitem projectes, sinó polítiques, i respon la pregunta anterior dient que al Brasil és impossible parlar d'un model únic d'habitatge, que això depèn de l'espai urbà o de la qualitat de l'espai públic. A continuació, Stein assenyala que cada quatre anys pot canviar el govern, i que les polítiques que eren necessàries es poden deixar de banda de la nit al dia; cal una manera perquè les polítiques continuïn endavant tot i els canvis de govern. Després, Dalmazo ha explicat que les polítiques només es fan efectives si ens recolzem en la gent, la capacitat de la gent és la que construeix les ciutats, especialment les dones; per aquest motiu, la gent ha de tenir accés a terra urbanitzable. Finalment, Meisheng ha explicat que a la Xina hi ha plans de control de natalitat molt estrictes i per això no hi ha moltes persones per família. També ha explicat un nou projecte d'habitatges comercials.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Governs locals
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
RS Ciutats, drets humans i globalització.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.