Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Els Estatuts de la Terra: valors compartits per a crear un futur en pau, just i sostenible
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Els Estatuts de la Terra: valors compartits per a crear un futur en pau, just i sostenible
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

La Carta de la Terra encara no ha estat aprovada per l'ONU, però Koffi Anan ens ha dit que contem amb tot el seu suport per a aconseguir-ho”. Així va definir la situació d'aquest document d'actuació ecològica en “holístic i universal” un dels representants de la comunitat jueva en la seva redacció, Rabbi Avraham Soetendorp, durant la sessió “Els Estatuts de la Terra: valors compartits per a crear un futur en pau, just i sostenible”.

Segons va explicar la representant de la comunitat cristiana, Mary Evelyn Tucker, aquest document, elaborat amb el suport del Consell de la Terra i Green Cross International, pretén transmetre també el sentiment de respecte a la naturalesa present en les tres religions del Llibre i totes les pràctiques religioses del planeta en general, “com a reflexos de la unió entre l'esperit humà i l'obra del Creador en perfecta harmonia”.

La Carta de la Terra ens permetrà actuar tant en qualitat d'individus com de membres d'institucions”, va destacar el representant budista, Josiane Trolliete, i reflexionar sobre les conseqüències de cadascun dels nostres actes.

Per la seva banda, el turc Ibrahim Ozdemir, un dels més destacats defensors dels valors ecològics al món musulmà, va remarcar la importància que té aquest tema al seu país i en altres països islàmics “com a part del diàleg interreligiós” i per “atreure l'atenció dels joves sobre aquesta problemàtica i que no es radicalitzin entorn de grups fonamentalistes”.

Un dels grans impulsors de la Carta de la Terra, Michael Slaby, responsable de la coordinació de nombroses ONG de tot el món que col·laboren en el projecte, va subratllar que està rebent correus electrònics de joves de països destrossats per la guerra civil, com Uganda, desitjosos de participar i crear grups de suport, i va recordar que entre els estatuts del document també s'aborda la lluita contra la pobresa i la necessitat d'impulsar el desenvolupament sostenible dels pobles. “Potser les nostres accions només són grans de sorra al desert, però crec que també són llavors d'esperança en el cor de les persones”, va afegir.

Com a conclusió, Rabbi Avraham va sentenciar: “Haig de ser franc, la importància de la Carta de la Terra serà la que els Governs li vulguin donar, per això demano a tothom que per poca influència que tingui al seu país la defensi perquè, si no, correm el risc que es reobri el procés d'elaboració i se’n retardi l’aprovació”.

L'aspecte espiritual del respecte a la Naturalesa va ser tractat també en la sessió Gent nativa i justícia mediambiental” (11 juliol, sala 114, 9.30-11.00), en la qual tres indis natius nord-americans van denunciar l'espoli del seu patrimoni natural al qual han estat sotmesos pel govern nord-americà i els interessos de les grans multinacionals.

Per a tots els pobles és una terrible injustícia veure’s agredits i espoliats dels recursos del seu país, però això és especialment greu per a nosaltres pels vincles espirituals que ens uneixen a la terra dels nostres avantpassats i la mare naturalesa”, va assenyalar el xaman navaho Tom Goldthooth.

Aquest xaman, portaveu d'una federació de minories ètniques oprimides d'Estats Units, va explicar com el poble navaho havia estat víctima del racisme i l'explotació de les grans corporacions que havien explotat les mines d'urani situades a la reserva de la tribu durant anys, sense prendre les mesures sanitàries corresponents, i ara no volen indemnitzar pels efectes devastadors de la radiació en aquestes persones.

Per la seva banda, la representant dels natius d’Alaska, Omie Baldwin, es va queixar que “sembla que fins i tot als turistes que envaeixen les nostres terres sagrades se'ls reconeixen més drets que a nosaltres, que només volem poder continuar vivint de la caça i la pesca com feien els nostres avantpassats”.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Justícia mediambiental davant la catàstrofe mediambiental
 
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
RS Mare naturalesa i cosmos
 
RS Religions minoritàries
 
IF Cultural Competence
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.