Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament > Sessions plenàries: Dret al microcrèdit, experiència espanyola en microcrèdits
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessions plenàries: Dret al microcrèdit, experiència espanyola en microcrèdits
Diàleg de referencia: Pobresa, microcrèdits i desenvolupament

En la sessió plenària “Dret al microcrèdit” van intervenir Felipe Gómez, professor de dret internacional de la Universitat de Deusto, i Marie Nowak, fundadora de l’ADIE (Associació pel Dret a una Iniciativa Econòmica). En aquest cas, la perspectiva des de la qual s’analitzà el crèdit fou essencialment jurídica. Ambdós ponents van subratllar la importància de reconèixer el crèdit com a dret, encara que es va recalcar que s’ha d’entendre com el dret de tota persona a l’accés al crèdit. En aquest sentit, els ponents van emfasitzar com entenien i com havia de desenvolupar-se el dret al crèdit. El coneixement i l’efectivitat, segons Felipe Gómez, encara es fan més imprescindibles en una època en què "la situació dels drets humans passa per un procés crític".

Es va constatar un retrocés en el difícil camí de reconeixement i d’efectivitat dels drets humans, fenomen que Felipe Gómez no va dubtar a qualificar de "procés de guantanamització". Va afirmar categòricament que el dret al crèdit s’havia de reconèixer com un dret humà bàsic de caràcter instrumental que, juntament amb el dret al desenvolupament, la pau o el medi ambient, constitueix els anomenats drets humans emergents. Per a això cal, sobretot, la politització d’aquests drets i "el seu salt a l’arena política ". En segon lloc, cal que la inclusió del dret al crèdit en l’agenda política es degui a la precisió del dret al crèdit i a les diferents experiències, mirant sempre d’identificar les bones pràctiques. A part d’aquesta politització i definició exacta del dret, es va assenyalar la necessitat de mecanismes d’implementació, perquè “el problema no radica en un dèficit de reconeixement, sinó en un dèficit d’efectivitat”. No n’hi ha prou amb la redacció d’un text legal, sinó que també cal un programa tècnic detallat juntament amb instruments eficaços. Per acabar, es va destacar que la inclusió del dret al crèdit en la llista dels drets humans és fonamental, perquè atorga importància a aquest dret, en passar a ser un dret humà en el qual s’han d’implicar tant el sector públic com el privat. La conclusió extreta és que el problema del crèdit com a dret no rau tant en el seu reconeixement com en la seva efectivitat. Els problemes d’efectivitat i de garantia s’han de solucionar amb els mecanismes adequats.

En canvi, Nowak va emfasitzar el paper del dret d’accés al crèdit com a dret fonamental i el paper del poder públic en la seva regulació en els països desenvolupats, especialment a Europa. Va reivindicar la desmitificació de dues idees: que en els països industrialitzats no hi ha bosses de pobresa i que les persones marginades pel mercat passen a estar al càrrec de l’Estat i no tenen possibilitats de reinserció. Sembla ser que quan es parla de microcrèdit, immediatament s’associa el concepte amb els països del tercer món o en vies de desenvolupament, on la majoria de la població no traspassa el llindar dels dos dòlars diaris. Però existeixen molts tipus de pobresa, i els països desenvolupats també pateixen aquest problema. Una de les funcions encarregades a l’estat del benestar és mirar de protegir aquest sector vulnerable amb accions passives, sense incentivar que se surti de l’espiral de la pobresa. En aquest sentit, segons Nowak, “és fonamental que es demostri als aturats que poden sortir de la situació tot sols” i una de les maneres és donar accés al microcrèdit. Va recordar que gran part del PIB dels països industrialitzats prové de la riquesa generada pel treball dels autònoms, la immensa majoria dels quals són microempresaris. D’aquesta manera Nowak va apostar per una conscienciació tant dels ciutadans com dels polítics que el paper de l’Estat ha de ser més actiu en política de treball, d’ajut a la reinserció de l’aturat. L’Estat no pot ser un simple receptor passiu de persones expulsades pel mercat.

En la sessió “L’experiència espanyola en microcrèdit” van participar Silvia Rico, de la Fundació Natik Lum, Ángel Font, director de la Fundació Un Sol Món, Nuria del Río, autora del llibre Rescata tu dinero, Elena Madrazo, sotsdirectora general de cooperació multilateral i horitzontal de l’AECI (Agència Espanyola per a la Cooperació Internacional), Manuel Cadarso, conseller tècnic de microcrèdits de l’AECI, Verónica López, experta en microcrèdits i un representant de SECOT (Sèniors Espanyols per a la Cooperació Tècnica). Des d’una perspectiva general es va ressaltar la importància de l’estalvi solidari i de la banca solidària, conceptes que uneixen la inversió i l’ajut a terceres persones.

Silvia Rico va assenyalar que “en el cas d’Espanya, el 20 % de la població viu per sota del llindar de la pobresa” si s’utilitza, per detectar-la, l’indicador d’obtenció o de tinença de menys del 50 % de la renda mitjana neta disponible. Les causes que s’apunten són un envelliment progressiu de la població, un fort procés d’emigració al qual no s’ha sabut donar cabuda i una inserció laboral precària. Des d’una perspectiva més tècnica, els representants de l’AECI van apostar pel Fons per a la Concessió de Microcrèdits i per posar més èmfasi en l’assistència tècnica. El microcrèdit es pot fer arribar als beneficiaris des de dos nivells: des del primer pis (en què existeix una relació directa entre l’AECI i el beneficiari) o des del segon pis (en què existeix un intermediari que gestiona els recursos atorgats per l’AECI). De la mateixa manera que ponents anteriors, van reconèixer que l’impacte del microcrèdit encara s’ha d’estudiar, malgrat que es va animar el ciutadà del carrer a participar en aquest tipus d’inversió, perquè són, segons Elena Madrazo, “uns diners reemborsables amb un interès alt”. En aquesta direcció va anar també la intervenció de Nuria del Río, que va propugnar més implicació del ciutadà com a ingredient fonamental. Segons l’escriptora, cal “deixar de banda els prejudicis i plantejar els microcrèdits com un camp d’estudi, eradicant d’aquesta manera la ignorància sobre el tema”. També va apel·lar a un aspecte més sociològic: amb aquest tipus d’inversió el ciutadà augmenta la seva capacitat de decisió, la qual cosa el converteix en protagonista indiscutible. Amb la seva inversió incentivarà la creació de llocs de treball i sabrà on es destinen els seus estalvis. Per això del Río va esmentar el concepte d’objecció de consciència financera: es pot invertir en allò que cadascú considera just i fer un seguiment de la utilització dels estalvis de cadascú. D’aquesta manera cada individu esdevé amo del seu capital. El representant de SECOT va aportar un punt de vista interessant en recalcar la importància del pla de viabilitat, per veure la rendibilitat del negoci proposat, i del assessorament posterior a la concessió dels microcrèdits. D’aquesta manera els microempresaris anirien professionalitzant-se. Tots van estar d’acord que l’enfocament del microcrèdit ha de ser multidireccional i responsabilitat de tots.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
IF Emprenedor social
 
IF Medicalització de la salut - reduccionisme de la salut a la medicina.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.