Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El Quixot i el pensament modern > El Quixot i el pensament modern
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
El Quixot i el pensament modern
Diàleg de referencia: El Quixot i el pensament modern

L'obra de Miguel de Cervantes va ser tractada amb pluralisme intel·lectual i científic en el diàleg «El Quixot i el pensament modern», realitzat al Centre de Convencions del Fòrum Universal de les Cultures i organitzat per la Societad Estatal de Conmemoraciones Culturales.

El Quixot i la seva dimensió ètica, les seves sanes bogeries idealistes, la seva lluita per la llibertat, el significat que té en el pensament modern i contemporani, les interpretacions ideològiques i polítiques que se'n poden fer, la seva relació amb la ciència, el seu llegat universal, el mite, l'humor, la ironia i la tragèdia. El Congrés Internacional «El Quixot i el Pensament Modern», realitzat al Fòrum Universal de les Cultures entre el 15 i el 18 de juny, va aplegar gairebé un centenar d'especialistes i pensadors de tot el món per abordar la gran novel·la de Cervantes com a diàleg globalitzador de sabers sobre l'hidalgo de la Mancha.

L'obra de Cervantes va ser tractada en el Diàleg des d'un pluralisme intel·lectual i científic que va oferir noves mirades, en va apuntalar d'altres d'antigues i en va discernir les que en el seu moment van ser matisades per ideologies.

La dimensió ètica de l'obra de Cervantes i el llegat corresponent va ser un dels punts que més van destacar els congressistes: el Quixot com un possés idealista que sap veure les autèntiques veritats de la terra. Aquesta transformació d'Alonso Quijano en l'hidalgo cavaller que surt a la recerca d'aventures per defensar els seus ideals davant d'un món que ha perdut els seus valors és el que dóna a la novel·la vigència universal.

«El Quixot arremet contra aquesta fosca i freda prosa mundana que és el germen incipient de la societat capitalista», va afirmar el pensador Eugenio Trías, que també va destacar el caràcter tràgic de l'obra, que surt a la llum quan el Quixot recupera el seny: «El despertar d'Alonso Quijano al final, el seu desencís pel món constitueix la dimensió tràgica de l'obra.»

Aquesta ètica del Quixot, aquesta transformació del jo per elaborar un projecte moral humà que faci front a la vida rutinària, a una societat que perd els seus valors i que tendeix a la mandra paralitzadora, va ser el que va remarcar el filòsof Fernando Savater, que va destacar que «Alfonso Quijano es converteix en Quixot per escapar de la malenconia mortal».

Aquesta bogeria salvadora de la humanitat és el que fa que l'obra no perdi vigència, ans al contrari: es manté com un referent per afrontar el món actual. El Quixot representa una visió clarament humanística dins del projecte de la modernitat sense caure en el nihilisme autoreferencial postmodern.

Les diverses lectures que se n'han fet, condicionades pel moment polític o ideològic, també es van analitzar al Diàleg. L'escriptora Carme Riera va fer una aportació nova sobre el caràcter polític imperant en la lectura quixotesca, fent referència a la celebració del tercer centenari de l'obra i l'impacte que va tenir en la Barcelona del 1905. Riera va destacar que la guerra de Cuba i la conseqüent pèrdua de l'imperi van desencadenar una lectura políticament interessada de la novel·la en la qual es remarcava el caràcter de glòria nacional i es presentava el Quixot com a icona del nacionalisme castís espanyol. Aquesta visió va ser criticada pel naixent nacionalisme català; l'obra, que tenia molts adeptes a Barcelona, entre 1880 i 1905 va ser molt criticada, i el Quixot, considerat un burro castís, va ser objecte de burla per part dels catalans. Finalment es va imposar el pensament moderador i, actualment, en vigília del quart centenari el 2005, cal llegir el Quixot allunyant-ne els condicionaments polítics, valorant la gran aportació literària i ètica de la novel·la de Cervantes. «Que l'ombra de Cervantes ens protegeixi amb la seva ironia, el seu bon humor i, sobretot, amb la seva immensa bondat», va afirmar Riera.

L'anàlisi de l'obra de Cervantes va oferir noves mirades, una de les quals va ser el punt de vista de la ciència, un camí no tan transitat pels especialistes de Cervantes. Va quedar clar que en El Quixot no tan sols apareixen reflectits els avenços científics de l'època, com ara en medicina o en astronomia, sinó que també hi surten productes tecnològics que no es crearan fins 300 anys després. Tal com va defensar Javier Echeverría, el personatge del Quixot és un habitant de la telepolis avant la lettre, ja que les seves aventures es desenvolupen en un entorn de realitat virtual únic on conviuen l'autor, els lectors i els personatges de l'obra.

Però això no va ser tot respecte a la visió científica de l'obra, ja que Jorge Wagenseber va destacar que en «El Quixot es respira el tarannà necessari per fer ciència» i que el diàleg hi juga un paper fonamental.

Un altre dels punts destacats del Diàleg va ser el caràcter universal de la iconografia i les il·lustracions d'El Quixot utilitzada en diferents indrets del món i la identificació a l'exterior de l'hidalgo manxec com a sinònim del que és espanyol.

Finalment, cal destacar la incorporació de l'enginyós hidalgo en les tecnologies de la informació i la comunicació mitjançant dues iniciatives: el Proyecto Cervantes i la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dia 3:El Quixot en el pensament modern
 
IF Ètica universal i transferencial d'El Quixot
 
IF Lectura ètica vs. lectura política.
 
RS Els llenguatges de la diversitat cultural
 
RS Dia 2: El Quixot en el pensament modern