Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > La immigració i els reptes del govern local
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La immigració i els reptes del govern local
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Núria Carrera, regidora delegada de l’Ajuntament de Barcelona i presidenta del Consell Municipal d’Immigració, ha destacat dues qüestions clau del govern local pel que fa al tractament del fenomen migratori: » L’acollida i recepció: com situar els immigrants en el nou espai i, alhora, com cohesionar-lo. » El foment de la participació: inserció social i laboral dels immigrants.

En aquests processos hi té un paper essencial el govern local, però també les associacions i entitats que representen un pont d’enllaç entre els cultures. Per a Carrera, les associacions i entitats «són figures clau i gràcies a aquestes podem establir el pont del diàleg amb els immigrants».

Per la seva banda, Montserrat Muñoz, de l'Ajuntament d’Olesa de Montserrat, ha parlat de la immigració en aquesta ciutat. Olesa de Montserrat és un municipi de 21.700 persones amb 1.600 estrangers que representen el 7,3% del total de la població. Per col·lectius, el més present és el marroquí (el 55% del total d’immigrants), seguit del de sud-americans, els centreeuropeus i, finalment, els que provenen de la Xina. Muñoz ha exposat el Pla Municipal de Recepció i Acollida, un programa adreçat als immigrants que acaben d’arribar al municipi i que s'aplica de forma transversal amb tots els serveis —promoció econòmica, serveis socials, regidoria d’immigració...—. Així, el primer que fan quan arriba un immigrant és oferir-li informació i orientació, és a dir, una visió del conjunt del municipi. A partir d’aquí, es deriva la persona a altres serveis socials, promoció econòmica... Més tard el seguiment es fa a distància.

El primer servei on envien el nouvingut és el d’estadística, per tal que s’empadroni. Posteriorment se’l deriva al CAP perquè es doni d’alta i se li assigna un metge. Després és conduït a una escola d’adults on aprèn la llengua pertinent. Finalment, arriba al servei de promoció econòmica, on rep orientació perquè pugui inserir-se al mercat laboral. Pel que fa als menors de setze anys, els envien al departament d’educació per revisar la documentació i omplir la sol·licitud d’escolarització.

Muñoz ha destacat tres programes més específics per a immigrants que es duen a terme de forma paral·lela a la seva localitat: - Barri Jove: és un espai lúdic i per al temps lliure dels joves immigrants. - Reforç escolar: per a joves immigrants (de dotze a setze anys) en escolarització i que necessiten reforç. - Taller d’acompanyament a la inserció: programa adreçat a noies joves immigrants (de setze a vint-i-un anys) que no estan escolaritzades i volen treballar. Xavier Rubio, de l'Ajuntament de Manresa, ha remarcat que falten polítiques d’inserció i acompanyament social per a tothom, perquè estem en una societat amb un elevat risc d’exclusió social. Manresa és una ciutat que té el 9,79% de població estrangera empadronada. El col·lectiu magribí representa el 60% d’aquesta població i va seguit dels romanesos, colombians, xinesos, senegalesos i argentins.

A la ciutat l’any 2000 es va engegar el Pla de Ciutadania amb l’objectiu d’impulsar el treball de convivència des de la societat civil (entitats com Càrites, associació AMIC...). Les polítiques que es porten a terme són universalistes, però les que són específicament per a immigrants es cogestionen amb altres entitats (a Bages per Tothom fan acollida, a Comissions Obreres inserció i formació laboral...). Rubio ha afirmat que actualment, a Manresa, «immigrants i autòctons coexistim, però no hi ha el procés d’intercanvi i normalitat que caldria». Per tant, el principal objectiu de l’ajuntament d'aquesta ciutat és aconseguir la convivència. D’aquesta manera, fa poc s’ha impulsat una nova iniciativa que s’emmarca en el que anomenem acollida: es tracta que, un cop al mes, es reuneixen les persones empadronades de nou, se’ls ensenya tota la ciutat i se’ls facilita una guia i díptics dels serveis de la ciutat.

Marta Casas, regidora de l'Ajuntament de Manlleu, ha explicat que Manlleu és una vila amb un elevat creixement demogràfic sostingut bàsicament per l’arribada de gent estrangera. En efecte, el 16,7% dels habitants de Manlleu són estrangers i la tendència continua creixent. La major part d’immigrants procedeixen del Magrib, més concretament de Nador, a causa de l’efecte de les cadenes migratòries. Davant aquesta realitat, Casas ha reconegut que a Manlleu hi ha crisis i conflictes causats per l’elevat nombre d’estrangers. Així, la immigració es veu com a problemàtica i una part de la població manifesta un elevat rebuig envers aquest col·lectiu.

Per donar resposta al problema, l’Ajuntament de Manlleu va elaborar un pla de gestió de la diversitat amb l’objectiu de fixar les bases de la política municipal per gestionar la diversitat. Van instaurar un model de recepció i acollida dels nouvinguts per tal de «garantir la circulació social autònoma dels nouvinguts». El pla té la voluntat de treballar en xarxa i donar suport als professionals que treballen amb els immigrants. Tanmateix, la regidora ha reconegut la importància de l’OFIM (associació vinculada amb el col·lectiu d’immigrants), i també de les associacions d’immigrants que han aconseguit una important xarxa social i moltes vegades ells mateixos ja gestionen l’acollida.

Al seu torn Joaquín Change, vicepresident del Consell Municipal d’Immigració de l'Ajuntament de Barcelona, ha parlat bàsicament d'aquest organisme de gestió de la immigració. Es tracta d’un òrgan de participació per a la població immigrada que té l’objectiu de promoure i fomentar l’associacionisme entre tots els col·lectius d’immigrants.

Hamid Berrani, membre del Consell Municipal d’Immigració, també ha parlat d'aquest organisme. El Consell és format per entitats d’immigrants, agents socials, la FAB (Federació de Veïns de Barcelona) i tècnics de l’Ajuntament de Barcelona. Consta de 31 entitats que representen un ampli espectre de la immigració a Barcelona. Entre les activitats que fa destaquen la cooperació activa amb l’ajuntament per fer propostes, les aportacions per al reglament d’estrangeria, activitats esportives, participació en fòrums mundials, elaboració de comunicats i, sobretot, la lluita per aconseguir el dret de vot dels immigrants, un dret que consideren elemental.

Marisol Garrido, responsable del Programa Multiculturalitat de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, ha exposat el cas de la seva ciutat. Santa Coloma de Gramenet té 121.000 habitants i un elevat creixement demogràfic causat pel fenomen migratori. El 13% de la població és estrangera i es concentra als barris del sud, on les condicions urbanístiques són més precàries. A fi d’evitar la creació de guetos, l’any 1998 es va emprendre una experiència participativa anomenada Consells de Barri. La van dur a terme de forma conjunta l’ajuntament i les entitats vinculades directament o indirectament amb els immigrants. Un dels seus objectius principals va ser afavorir la integració de persones immigrades i facilitar la convivència. Es tractava d’un projecte sustentat per tres potes: la política, la ciutadana (entitats) i la tècnica. De l’experiència, Garrido n'ha destacat, sobretot, el treball en xarxa com una eina indispensable per aconseguir la participació dels immigrants i la convivència amb els autòctons.

En darrer lloc ha parlat Josep Palacio, cap del Pla per a la Interculturalitat de l’Ajuntament de Mataró. Primer de tot ha denunciat la situació dels ajuntaments. Segons Palacio, aquests estan a l’últim nivell de l’administració i, en canvi, són els més propers als ciutadans. Per tant, són ells qui han de gestionar de forma directa els processos i transformacions socials. Un cop dit això, ha passat a parlar del cas concret de Mataró. Es tracta d’una ciutat amb 112.000 persones i on la població estrangera representa el 12% del total. La procedència dels immigrants és molt variada, tot i que en primer lloc trobem els marroquins, seguits pels xinesos i els procedents de l’Europa de l’Est.

Segons Palacio, l’ajuntament no té la capacitat de garantir la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, ja que no pot regular temes essencials com els papers i els drets fonamentals. Ara bé, Mataró gaudeix d’un elevat teixit associatiu que treballa de forma conjunta amb l’ajuntament per millorar les condicions dels immigrants. L’any 1994 es va crear la Comissió de Minories Ètniques, formada únicament per entitats d’immigrants. L’any 2000 aquesta comissió va canviar de nom per anomenar-se Consell per a la Convivència, i treballava sobre tres eixos bàsics: el consens polític, la coordinació de tots els departaments i la participació ciutadana. Aquest Consell era cogestionat per l’ajuntament i el teixit associatiu (d’immigrants i autòctons). Per a Palacio, això és molt bo, ja que implica una corresponsabilitat i, per tant, tots els ciutadans s’impliquen en la gestió dels serveis. «Són els mateixos ciutadans els que donen serveis als seus conciutadans

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
RS Polítiques urbanes de lluita contra l’exclusió.
 
RS Ciutats, drets humans i globalització.
 
RS Governs locals
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.