Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Comunitats sostenibles i la forma futura de les ciutats (LSE)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Comunitats sostenibles i la forma futura de les ciutats (LSE)
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

Anne Power, participant en la Comissió per a la Sostenibilitat del govern britànic i professora de la London School of Economics, destaca diferents punts:

- Les ciutats estan subjectes a una pressió, degradació i canvis constants.
- La població urbana del món es doblarà en els pròxims 50 anys.
- Les ciutats ofereixen un valuós llegat i patrimoni i zones de qualitat, fins i tot les ciutats que pateixen una forta degradació.
- La necessitat de treballar amb els edificis i la planificació urbanística existents.
- La sobreexplotació dels recursos a causa del model de desenvolupament estàndard (cinc mons o un?).


Richard Burdett, participant en el LSE i assessor de l’actual alcalde de Londres, destaca els punts següents:

- El disseny i la sostenibilitat estan relacionats.
- El disseny té una dimensió social.
- És preferible l’urbanisme compacte i dens.
- La clau consisteix a “dissenyar una bona densitat” i no desfer-se’n.
- Elogia l’aprofitament dels espais tradicionals de Barcelona per a les necessitats actuals de la ciutat (zones d’estacionament sota les places, etc.).
- La necessitat d’integrar correctament el cotxe a la ciutat.
- Aproximadament la meitat del consum energètic es destina a la construcció i als edificis, motiu pel qual el disseny dels edificis té una forta repercussió en l’estalvi energètic i la sostenibilitat.
- Denuncia la “construcció introvertida” que no es connecta ni interactua amb la ciutat.
- Defensa la contenció de l’expansió urbana (“cinturons”) i la reconstrucció i renovació dels espais existents, en lloc d’un creixement expansionista a partir dels centres degradats.
- Elogia la integració harmònica de les zones noves i antigues del teixit urbà de Barcelona, que es fonen quan s’observen des de l’aire.


De l’argumentació de Joan Clos, alcalde de Barcelona, destaquen diferents aspectes: - Una síntesi de l’evolució de la política urbanística de Barcelona des de la recuperació de la democràcia fins a les Olimpíades i la “nova Barcelona.
- L’aposta per una política unitària i la mobilització de forces i recursos recorrent a les Olimpíades com a estratègia.
- La necessitat que les zones urbanes massificades siguin de qualitat perquè siguin acceptades, populars i valuoses.
- Com el paper de Barcelona com a capital de Catalunya li ha donat un valor simbòlic especial i l’empenta constant per al canvi i la transformació com a qüestió nacionalista i no només com un problema tècnic de planificació urbanística. La vitalitat de Barcelona és la vitalitat de Catalunya.
- Barcelona continuarà endavant en la mesura que ho faci Catalunya, ja que es tracta d’una qüestió de supervivència cultural i nacional latent en les polítiques d’autotransformació de la ciutat.


Bingquin Li, del LSE, va fer una ponència sobre la seva investigació de les migracions rurals a la ciutat xinesa de Tianjin:
- Va presentar les dades de la seva investigació per explicar i descriure la situació de marginació dels immigrants xinesos rurals als entorns urbans de la Xina.
- No tenen accés a crèdits de cap tipus.
- Els treballadors d’edat avançada que han emigrat a les ciutats no tenen possibilitat de rebre cap tipus de formació, la qual cosa, en el context d’una competència globalitzada i una necessitat cada vegada més gran de mà d’obra especialitzada, els condemna a més marginació i penúria.
- Com a mà d’obra barata no reconeguda, no tenen accés a la sanitat pública.
- A més, la seva influència política és mínima ja que ni tan sols consten al cens electoral municipal.

Resumint, la situació de Tianjin és habitual en una Xina contemporània on l’economia depèn d’aquests treballadors immigrants, rurals, no reconeguts i sense experiència ni dret a vot.

Giovanni Razzu, del LSE, va presentar una ponència sobre la seva investigació a Accra, Ghana, i la relació entre la preservació del patrimoni de la ciutat antiga i el desenvolupament. Razzu va descriure, amb suport visual, com el valuós patrimoni arquitectònic d’Accra es troba bastant degradat. Razzu defensa que la conservació, restauració i promoció d’aquestes zones riques en patrimoni pot potenciar altres necessitats de desenvolupament en lloc de ser-ne un fre. És important reconèixer que hi ha diferents tipus de recursos; malgrat que a Accra hi manquen molts recursos, és molt rica des del punt de vista del patrimoni cultural i arquitectònic, per la qual cosa la planificació urbanística no ha de menystenir aquests recursos, que el ponent destaca com altament viables en el cas d’Accra. Els tres punts necessaris per a l’èxit d’aquesta planificació són:
1) La participació de la comunitat és essencial per a la regeneració.
2) Les microfinances són insuficients per a un desenvolupament basat en la revaloració del patrimoni.
3) És imprescindible el suport a gran escala (UNESCO, UN Hàbitat, etc.).

Darinka Czischke va presentar un informe de la seva investigació de les zones massificades del teixit urbà de Londres i de la constitució cultural i ètnica d’aquestes zones. Czischke fa una distinció fonamental entre el concepte urbà de densitat de les zones riques i el de les pobres. Les zones de la classe alta estan ben equipades, no són sorolloses, estan ben conservades, els seus residents van de vacances amb regularitat, etc., per la qual cosa el problema principal no és la densitat sinó la qualitat, que comprèn l’accés a espais públics grans i de qualitat. Com a conclusió, no hi ha una densitat “ideal”, sinó que el concepte depèn de la idoneïtat de les circumstàncies i de la qualitat.

Catalina Turcu va presentar la seva investigació sobre la situació de la comunitat gitana de la seva ciutat natal de Bucarest, Romania, que continua sent pobra i marginada. Turcu defensa els programes que compten amb la participació de la mateixa comunitat gitana en la presa de decisions. La població gitana es barreja amb altres comunitats marginades i no es disposa de dades fiables. A Bucarest no hi ha un programa oficial per a abordar els problemes d’exclusió de la comunitat gitana i hi ha una manca important de transparència.

Turcu destaca la diferència entre l’ús diürn i nocturn de determinats espais urbans; de dia la població es barreja a determinats carrers principalment amb la gent que va comprar, mentre que a la nit aquests mateixos espais estan absorbits pels gitanos i la prostitució. Turcu insisteix en la necessitat de programes que fomentin la integració i l’acceptació social, juntament amb altres objectius de millora, i menciona l’exemple d’un festival cultural gitano com a mecanisme per a aconseguir aquesta integració.

Punts clau:

1) La població gitana de Bucarest no té possibilitat d’accedir a habitatges dignes.
2) No hi poden haver ciutats sostenibles sense una integració dels grups desfavorits, per exemple, una política d’habitatge inapropiada per a la comunitat gitana.

La professora Anne Power va posar un punt final optimista a la sessió, argumentant que les ciutats sempre han hagut de fer front a les crisis i que sempre les han superat, com per exemple el desenvolupament del clavegueram públic. Les ciutats solucionaran molts dels problemes actuals de maneres totalment imprevisibles.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Bona pràctica espanyola / Bilbao / Fòrum de Barcelona
 
IF Ciutats culturals enfront de ciutats poc sustentables
 
RS Governs locals
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.