Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Dret a una renda bàsica
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Dret a una renda bàsica
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

El dret a una renda bàsica es defensa com un dels nous drets emergents l’objectiu dels quals és la desaparició de la pobresa i l’exclusió social.

La reclamació de la renda bàsica com un dret es basa en la idea que tota persona, independentment de la seva situació en l’esfera productiva, hauria de tenir assegurada per la seva mera condició de ciutadana uns ingressos periòdics que possibilitin la cobertura de les seves necessitats materials bàsiques. La percepció d’una renda bàsica seria personal, universal i intransferible, no contributiva i independent del mercat de treball. És a dir, cada persona rebria exactament la mateixa quantitat de renda bàsica, equivalent a la definició de llindar de pobresa, independentment de la percepció d’altres ingressos econòmics.

La renda bàsica substituiria gairebé totes les altres prestacions socials i impediria que la cobertura de contingències com l’atur (subsidi d’atur) o la vellesa (pensions) depengui del pas pel mercat assalariat. En aquest sentit, el dret a la renda bàsica no es defensa només com un mitjà de lluita contra la pobresa, sinó també com un element fonamental per a l’exercici d’una veritable llibertat ciutadana. Els defensors d’aquesta idea com a dret ciutadà consideren que no existeix una veritable llibertat si hi ha necessitat i la renda bàsica elimina tot element d’obligatorietat o d’imposició en l’exercici del dret al treball.

Problemàtica:
El sistema econòmic amb base capitalista aconsegueix assoliments efectius pel que fa a la creació de riquesa, però no es mostra tan eficaç respecte a la seva distribució. Les diferències, tant econòmiques com d’oportunitats, entre els més rics i els més pobres continuen creixent cada dia i l’assistència social de l’anomenat estat del benestar es fa insuficient per a cobrir les necessitats mínimes del cada vegada més gran nombre de persones que semblen estar excloses per tota la vida d’aquest sistema social.

Proposta:
- La renda bàsica és possible si existeix la suficient voluntat política.
- La renda bàsica comporta una inversió social molt evident si se’n considera el pagament en el cas de les persones que tenen cura dels seus fills o de les persones grans. Es respon a aquesta idea fent notar la perillositat que pot comportar per a la creació d’una societat discapacitada el fet de promoure incentius per complir el que han de ser les nostres obligacions.
- S’hauria d’aplicar el Principi de Reciprocitat. La percepció d’una renda bàsica s’hauria de fer sempre a canvi d’algun esforç o d’alguna feina que beneficiés la societat i no a banda de qualsevol requeriment incondicional.

Postures:
- Com plantejar-se el dret a una renda bàsica quan existeixen tantes altres demandes socials per cobrir?
- Lo Violo: No és possible que a Amèrica Llatina s’avanci cap a una renda bàsica si abans no es canvia la política del Banc Mundial i del Fons Monetari Internacional.
- Stuart White: La introducció d’una renda bàsica planteja un problema ètic, ja que es vulnera el principi de reciprocitat entre individu i societat. La renda bàsica podria afavorir que hi hagués individus que no aportessin res a la societat, ni en termes d’esforç i treball ni en termes de participació política. Els drets no han d’allunyar les persones dels seus deures.
- Gösta Esping-Andersen, de la Universitat Pompeu Fabra: La renda bàsica podria evitar que les persones adquirissin les capacitats necessàries per a treballar, agreujant el problema de l’exclusió social i de la pobresa i fent-lo endèmic.
- Watts i Mitchell: economistes. La renda bàsica no lluita contra l’atur de llarga durada. Proposa una solució keynesiana: assegurar la renda dels ciutadans mitjançant la creació de llocs de treball públics i una inflació baixa.

Bones pràctiques:
L’anomenada renda mínima d’inserció és molt diferent del concepte de renda bàsica, però es pot considerar un camí cap a aquest objectiu. 18.000 persones a Euskadi reben una Renda Mínima d’Inserció, com a mesura del govern basc per a lluitar contra la pobresa extrema, l’atur de llarga durada, la marginació i l’exclusió social. A la resta de l’Estat espanyol tot just 8.000 persones més, sobretot a Catalunya, es troben en aquestes condicions. La Renda Mínima d’Inserció és una quantitat que es percep com a part dels programes assistencials de l’estat, no com un dret reconegut a la ciutadania com és ara la renda bàsica.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Congrés del BIEN (Basic Income European Network). 1a i 2a jornada
 
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 
RS Llibertat, igualtat i fraternitat, nous escenaris, nous compromisos.
 
IF Polissons dels sistemes de salut públics
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI