|
Diàleg a càrrec de Priscilla Prutzman i Cecilia Ramos, amb la col·laboració de Pere Led, a la sala 111, de 14:30 a 16:15, el 14 de juny del 2004.
En referència a l’aportació que ha fet la neurolingüística en els programes educatius, Cecilia Ramos exposa que el pensament és el lloc precís on s’origina el conflicte. Depenent dels nostres pensaments tindrem unes experiències o altres, «si volem canviar la conducta, primer hem de canviar els pensaments». Per Cecilia Ramos no és vàlid el pensament newtonià que postula la causa efecte; reivindica el pensament de la física quàntica en què el que pensem és realitat. Semblantment, Priscilla Prutzman parla del concepte de creativitat per arribar a l’harmonia entre el que pensem i el que fem, i la vida en comunitat: «És important ensenyar fora de l’habitual, d’allò corrent, per respondre creativament al conflicte» i assenyala que les pràctiques de fluïdesa i flexibilitat hi ajuden molt.
Pel que fa a la millora dels programes educatius, per Cecilia Ramos seria ideal que s’inclogués tota la comunitat i fos voluntari, sense cap mena de discriminació, i apunta que «la clau és la motivació i la metodologia; cal treballar en la creença que és necessari parir un nou món». Priscilla Prutzman coincideix en això i afegeix que també caldria més implicació de l’Administració i els pares per poder institucionalitzar la mediació escolar.
Finalment, pel que fa als casos d’assetjament, segons Pere Led, l’assetjament inicial a Catalunya afecta el 3,1% de la població escolar, Priscilla Prutzman creu que el primer que s’ha de fer és treballar en la prevenció, però que malauradament no tots els casos es poden prevenir i n’hi ha que demanen intervenció. Com a principal mètode, proposa la reconciliació, perquè a causa de la forta ascendència que normalment té l’assetjador sobre l’assetjat la mediació fins i tot pot arribar a ser contraproduent.
 |
|