Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat > Prevenció de conflictes, resolució i reconciliació: podem viure tots junts?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Prevenció de conflictes, resolució i reconciliació: podem viure tots junts?
Diàleg de referencia: Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat

Els ponents van ser Christina Thorpe, presidenta fundadora de Sierra Leone Chapter; Salomón Lerner Febres, rector de la Pontifícia Universitat Catòlica del Perú; Alex Boraine, president del Centre Transicional de Justícia Internacional i Luis Eduardo Garzón, alcalde de Bogotà.

Es va parlar de la guerra de Sierra Leone (1990-2002), de la dictadura d’Alberto Fujimori (maig de 1980 fins al 2000) al Perú, i del conflicte encara vigent de Colòmbia, del qual es parla tant com a conflicte regional o de narcotràfic, social, geopolític, etc.

Cada representant va exposar els conflictes i les solucions que havien trobat per tal de compartir experiències. La representant de Sierra Leone va presentar la Comissió per a la Reconciliació i el Desarmament i els comitès de mediació per la pau. L’aportació del Perú es va centrar en la veritat de la memòria col·lectiva, l’exercici del record i l’expressió del que realment va passar.

Boraine va defensar que aprendre a viure junts no és una qüestió teòrica sinó pràctica, de la vida, de supervivència, en fi, de seguretat en tots els aspectes.

Garzón va donar suport a totes aquestes opinions afirmant que la reconciliació i la pau exigeixen diàleg.

Les últimes paraules les va tenir Jean-Yves Le Saux, de la UNESCO.

Problemàtica:
Com promoure una cultura de pau.

Proposta:
Christine Thorpe de Sierra Leonne afirma que «l’èxit o el fracàs de la matriu cultural que ens envolta depèn del respecte i la tolerància envers la cultura de l’altre». A diferència de Thorpe, Salomón Lerner Febres, rector de la Universitat Pontifícia Catòlica del Perú, destaca la veritat de la memòria col·lectiva. La història ens explica, està feta pels guanyadors, cal donar pas a la veu de les víctimes, que no trobem a cap llibre. Així obrim pas a la justícia, i mai no ho hem de confondre amb una alimentació a la venjança. D’altra banda, també veu en el diàleg racional una via per a la solució i/o la reconciliació, i considera que l’escola hauria de ser un lloc de respecte. Alex Boraine, president del Centre Transicional de Justícia Internacional, va mostrar de manera molt clara els cinc àmbits que poden ajudar a solucionar els conflictes: la responsabilitat pel que fa a la llei de l’administració equitativa; la recuperació de la veritat; la reconciliació, que comença amb la presa de consciència de la veritat; la reforma constitucional, però no pas d’un partit sinó en general, i, finalment, les compensacions per recuperar la dignitat de les víctimes.

Postures:
Cada un dels ponents va parlar dels conflictes viscuts o que es viuen en els seus països respectius. Alex Boraine posa una èmfasi especial en afirmar que «en temps atípics es necessiten solucions atípiques». Afirma que s’ha de trencar el motlle, que hi ha d’haver un canvi de paradigma, cal quelcom increïble, impensable. Luis Eduardo Garzón, alcalde de Bogotà, s’adona de la diferència que hi ha entre els altres ponents i ell: els altres tres parlen de conflictes ja solucionats, ell parla d’un conflicte que encara perdura. Des del seu punt de vista, «el terrorisme no és un acte, sinó la por, el temor, la paràlisi de la gent».

Bones pràctiques:
Una pràctica portada a terme a Sierra Leonne i que va funcionar bastant van ser els comitès de mediació per a la pau i la Comissió per a la Reconciliació i el Desarmament que, per exemple, canviava les armes per ensenyament. Es va posar en pràctica després de la guerra que finalitzà el 2002. Al Perú es va formar la Comissió de la Veritat i la Reconciliació, just després de la dictadura d’Alberto Fujimori (del maig de 1980 al 2000). Aquesta s’ocupava d’una reflexió racional en un teixit social amb la participació de tothom.

Conclusions:
Jean-Yves Le Saux de la UNESCO va ser l’encarregat d’extreure les últimes conclusions del diàleg, en les quals es destacava la necessitat d’alfabetització de l’ètica i d’altres formes que van més enllà de les lletres, i la necessitat del món de comprometre’s en les noves solidaritats, juntament amb tres premises: rebutjar el món tal com és avui, saber que un altre món és possible i voler construir aquest nou món. Finalment, va apel·lar al que ell mateix ha batejat com «esperit de Barcelona», pel qual entén la qüestió següent: «No et preguntis què pot fer la globalització per a tu, pregunta’t què pots fer tu perquè sigui més humana». Per últim, va acabar destacant el que d’altres ja havien dit: que hem de fer allò impensable.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dimensions de la pau, la política i l’esperit
 
RS Diàleg amb Johan Galtung
 
RS Diàleg Més enllà dels models
 
RS Diàleg amb Marguerite Barankitse
 
IF Un model 'Europa' basat en el pacte, la convivència i el multilateralisme
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.