Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans i administració regional i local > Debat grup 1
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Debat grup 1
Diàleg de referencia: Drets humans i administració regional i local

Presideix el debat Álvaro Gil-Robles, i hi participen José Manuel Bandrés, Emmanuel Decaux, Tomás Font, Luciano Parejo, Dia Schefold i Montserrat Vendrell.

A la sessió del grup 1 hi han intervingut diversos experts europeus en matèria de Dret Administratiu. La sessió gira principalment entorn de com articular l’actuació de les administracions locals i regionals quant a l’aplicació, protecció i reglamentació dels Drets Humans. En aquest sentit, la majoria dels ponents ha destacat l’enfortiment d’aquestes col·lectivitats locals i regionals davant l’estat-nació. El resultat d’aquest fenomen és una multiplicitat d’institucions. Aquest problema es destaca com el principal, ja que la complexitat d’un sistema intergovernamental requereix un gran esforç per assegurar la coordinació entre les administracions i evitar que es produeixi el solapament d’institucions que treballin sobre un mateix tema amb el mateix enfocament.

Arran d’aquest últim aspecte, sorgeix la primera pregunta del debat referent a la qüestió de les possibles conseqüències negatives de la creixent multiplicació d’instàncies administratives públiques i la seva possible superposició, que pot arribar a dificultar la tasca d’observació i control del respecte dels Drets Humans. Aquesta situació pot comportar diverses conseqüències negatives. La primera, que el ciutadà no sàpiga a qui correspon cada competència ni a quina instància ha de dirigir-se, i que d’aquesta manera es produeixi un estat d’indefensió real. Segona, que les administracions no tinguin clar quin és el límit de les pròpies competències.

Aquesta primera qüestió, plantejada per Jonh Loughlin, va ser contestada en primer lloc per Tomàs Font. Per ell, el veritable problema sorgiria en cas que hi hagués llacunes competencials, més que no pas superposició. En canvi, pel segon ponent que respongué a la intervenció, José Manuel Bandrés, aquesta situació té una solució molt clara, que passa per l’aplicació dels principis d’especialitat i de complementarietat. És a dir, donada la situació de multiplicació d’administracions amb competències en matèria de Drets Humans, cadascuna té tasques específiques definides (principi d’especialitat) i al mateix temps hi ha d’haver coordinació entre elles (principi de complementarietat).

La segona qüestió plantejada en el debat va introduir-la Miquel Torrent, coordinador del Síndic de Greuges de Catalunya. No va incidir tant en la rellevància que té el fet que existeixin moltes instàncies, sinó més aviat en la necessitat que aquestes siguin eficients. Al mateix temps, va qüestionar que els principis a aplicar siguin els anteriorment plantejats i va proposar com a primordial el principi de proximitat (l’administració més propera al ciutadà és la que ha d’actuar). Aquesta proposta va ser rebutjada pel ponent Tomàs Font, ja que segons va dir, per ell la prioritat la té el principi d’independència (la llunyania respecte de les situacions atorga perspectiva per actuar-hi) i no el de proximitat. En canvi, Álvaro Gil-Robles es va oposar a aquesta proposta des d’un altre punt de vista: el repartiment de competències entre defensors dels drets humans en cap cas no ha de ser especialitzat, ja que ha de existir una unitat; el defensor del poble a nivell estatal és, al cap i a la fi, qui informa el Congrés i, per aquest motiu, representa la unitat de l’estat en aquesta matèria. Un altre aspecte destacat pel participant és com, amb tanta complexitat d’institucions, es realitza un control efectiu de l’acció de l’administració quan aquesta actua tutelant els Drets Humans.

En una altra intervenció va ser plantejada, per part de Juana Ricardo, la necessitat de dotar de recursos econòmics i materials els defensors del poble locals, així com de mecanismes de protecció dels drets humans propis de les entitats locals. A aquesta intervenció respongué Luciano Parejo, oposant-se al fet que en l’àmbit local es tingui capacitat per a determinar quins són els drets humans a defensar i, per tant, va manifestar la seva oposició a l’existència d’aquests mecanismes propis.

El representant d’una diputació provincial intervingué remarcant que tot el debat i la sessió anterior s’havia referit de forma exclusiva a les grans ciutats. Quan es parla de "local" no es pensa en petits municipis en els quals a causa de l’ajustat pressupost de què disposen és impensable la creació d’aquesta figura, la qual cosa no significa que no sigui necessària ( és a dir: que no hi hagi vulneracions dels drets humans).

Els principals elements que es van plantejar en el debat podrien resumir-se en: la problemàtica de les relacions entre els diferents nivells de govern, la seva necessària coordinació per què hi hagi un funcionament eficaç dels mecanismes de protecció dels Drets Humans, la tutela per part dels Defensors del Poble local y regional i, finalment, els riscos que pot comportar que no es doni l’esmentada coordinació.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Primera Taula Rodona d'Ombudsman Regionals Europeus
 
IF Coordinació interadministrativa en la defensa dels drets humans
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
IF La ciutat educadora i defensora dels drets humans
 
RS Cerimònia d’inauguració
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.