Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones > Qui sóc i per què escric. Diàleg entre poetes
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Qui sóc i per què escric. Diàleg entre poetes
Diàleg de referencia: Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones

En un principi, es planteja la qüestió de l’existència o la no-existència de la literatura femenina. El debat, moderat i presentat per Carles Hac Mor, gira al voltant d’aquest tema i dels elements propis de creació de cadascun dels participants a la xerrada. També es fa esment de la consideració de l’escriptura com a teràpia i de la reflexió que s’articula al seu voltant. S’introdueix el tema de la ficció i la realitat, que porten a la reflexió sobre la versemblança del poema. Finalment, es debat sobre la poesia com a comunicació o no-comunicació, i les relacions amb les lectores i els lectors a través del text poètic.

Anna Aguilar-Amat accepta el fet que les dones, de vegades, parlen de temes diferents dels que parlen els homes: de fills, de rebaixes, etc. «Les poetesses simultaniegeneïtzen instants; potser els homes són més lineals».

Cinta Montagut: «En parlar de literatura femenina es minoritza tota l’obra de les dones.» Es tracta d’un problema fonamentalment ideològic. No és que no hi hagi dones que facin obres bones, sinó que l’obra de les dones queda en un segon terme i no arriba a les nostres mans. En buscar solucions per no minoritzar la literatura escrita per dones, prefereix parlar d’equilibri i no pas d’igualtat.

Jordi Virallonga: «No sé si existeix literatura masculina o femenina, però sí que existeix literatura masclista.» Ho podem comprovar amb la intenció, la finalitat de les creacions poètiques.

Josefa Contijoch: «El meu altre jo sóc jo mateixa.» «Les poetesses ens escrivim poemes a nosaltres mateixes.» Per això podem trobar diferències entre un poema escrit per un home o per una dona.

Concha García: el públic planteja el tema sobre la utilitat o la inutilitat del poeta i del vers i la poetessa apunta que «som éssers d'un altre món perquè fem coses que ningú no sap per què serveixen». Tal com diu Marguerite Duras, «potser el llenguatge és una esquerda sobtada en la lògica de l'univers».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Diversitat i identitats dels llenguatges narratius
 
IF Analfabetisme de conèixer
 
RS Taller. Educació i cultura
 
RS Sessió paral·lela 9: Evolució del marc teòric al voltant de la PCST
 
RS Sessió inaugural "Coneixement científic i diversitat cultural"
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.