Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Espai urbà col·lectiu: noves perspectives > Espai col·lectiu i seguretat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Espai col·lectiu i seguretat
Diàleg de referencia: Espai urbà col·lectiu: noves perspectives

Sophie Bodi Gendrot, professora de la universitat de La Sorbona de París i membre del Centre d'investigacions sobre qüestions de seguretat, va obrir la sessió de dissabte amb una reflexió sobre el paper de les institucions en la construcció de l'enemic. L'elecció del qual es criminalitza en tot moment, canvia amb el temps, com els termes que s'hi empren.

L’11-S ha suposat una ruptura, perquè ja no es parla de les amenaces de minories estigmatitzades dintre de la ciutat, sinó de la guerra al terror. Aquest fet permet controlar policíacament les ciutats d'una manera sense precedents.

A França, als centres de les ciutats, es pot veure una gran concentració de policia, mentre que les perifèries estan abandonades i han de protegir-se amb gossos i filats.

Als Estats Units, amb l'excusa de la seguretat, les autoritats inunden l'espai d'agents i declaren el nivell de perill amb colors (verd, groc, vermell). A més, llancen programes, com el Neighborhood watch, perquè els veïns es vigilin i es delatin. Per sort, la gent no els ha secundat. La recent llei del patriotisme permet una situació de Gran Hermano sense precedents, l'evolució de la qual és preocupant.

A continuació, va presentar les línies d'investigació en les quals s'està treballant en termes de seguretat. Els estudis de l’escola de Xicago se centren en els territoris criminògens, o punts calents, i en la creació d'espais defensables. Diversos treballs etnogràfics es basen en la població com a actor principal en la consecució d'un espai més segur. La societat civil esdevé els ulls del poder i controla l'espai.

A França, els estudis se centren en les desigualtats i els conflictes socials difícils de resoldre. Molts dels conflictes presents a les ciutats són el llegat dels anys de colonització. Els immigrants reben un tractament desigual a nivell laboral i policíac, fet que genera frustració i desig de justícia social. Ella ho anomena la violència de l'exclusió. Com a solució, planteja educar el públic en les pors, ajudar la gent a lluitar contra les pors que genera el discurs de la seguretat, i confia en la ciutat i en la seva capacitat de mobilització (per exemple: la guerra de l'Iraq) per sortir d'aquesta tendència.

El filòsof Josep Ramoneda va basar la seva ponència en tres missatges. El primer: que la ciutat ha de ser l'espai de l'articulació política del futur; la ciutat pot superar la crisi d'estat-nació. A partir de l’11-S i de l’11-M, es fa necessària una reflexió per entendre les seves lliçons i conseqüències. Ambdós esdeveniments resulten una icona de la fase paranoica, a la qual ens ha dut la globalització. D’altra banda, ens fan prendre consciència que la ciutat es troba en l'eix de la geopolítica, i que és l’escenari principal dels grans conflictes. Per tant, cal dotar les ciutats d'instruments per poder reaccionar, la qual cosa no està exempta de riscos.

Una de les conseqüències d'aquests esdeveniments ha estat la consolidació d'una estratègia que converteix la seguretat en ideologia, que transforma de manera radical la funció del dret i que ens col·loca en una situació d’excepcionalitat en la qual tot està permès. Tanmateix, el terrorisme no és el problema més important de la humanitat, hi ha molts més problemes i és molt injust que s'amaguin sota la doctrina de la seguretat.

El seu segon missatge sosté que l'estratègia multiculturalista és errònia i no duu a millorar la convivència. El discurs multiculturalista no és bo per a la ciutat, ja que fractura i estigmatitza. És el discurs de la diferència, que en lloc d'apropar posa barreres. En aquest sentit, s'ha de plantejar l'autonomia de l'individu com a tal. Aquest discurs ètnic-identitari, com a refugi davant del malestar global, no és el millor camí per resoldre els problemes de les ciutats. L'arquitectura ha de servir no per fragmentar sinó per compartir i recuperar la dignitat perduda de l'espai públic.

Finalment, va dir que hi ha un límit a l'urbanisme i a l'arquitectura i es tracta de la humiliació. Va citar Margalit, que diu que la societat civilitzada és aquella en la qual els ciutadans no s'humilien entre ells i una societat decent és aquella en la qual els poders no humilien la gent. Ramoneda va dir que podem trobar molta arquitectura que humilia, com, per exemple, els assentaments d'Israel, que estan construïts per humiliar. Per tant, el límit ha de ser no construir de manera humiliant o, en paraules de Foucault, no crear espais que generin un ciutadà domesticat.

L'última que va parlar va ser María Eugenia Avedaño, sociòloga de Bogotà, que va centrar la seva xerrada en la seguretat d'aquesta ciutat. Segons les investigacions de l'Institut colombià d'antropologia, la ciutat de Bogotà es tanca amb l'excusa de la seguretat i cada cop l'aplica a més estrats socials; aquest fet reforça la idea que la ciutat és perillosa. El tema de la perillositat i de la por són construccions col·lectives sobre les quals s'ha de treballar. Cal que la gent s'apropiï a la ciutat, que la conegui, perquè així podrà eliminar les pors. Cal treballar a nivell de la percepció de la població.

Va parlar del Programa de policia comunitària, que intenta que la comunitat monitoretgi allò que és segur i allò que és insegur, a partir d’un perfil de cada zona, per donar-lo a conèixer a la població i trencar amb l'imaginari de ciutat o barri perillós.

Va assegurar que el govern local té un paper estratègic a l'hora de resoldre els problemes de la ciutat i que és bàsica la col·laboració entre alcaldes per donar una continuïtat a les polítiques urbanes que contribueixin a construir una ciutat i a acabar amb les pors. Les seves investigacions s’han inclòs al llibre Territorios del miedo.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Pors i Desitjos a la ciutat
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.