Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El paper de l´empresa en el segle XXI > Accountability: quina informació és rellevant per a valorar les empreses?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Accountability: quina informació és rellevant per a valorar les empreses?
Diàleg de referencia: El paper de l´empresa en el segle XXI

Ernst Ligteringen:

Considera lògic que els consumidors es facin preguntes sobre el funcionament de les empreses els productes de les quals consumeixen. En aquest sentit “accountability significa que les empreses han d’informar sobre allò que no es pot ocultar”. Els inversors, igual que els consumidors, cada vegada mostren més interès per conèixer les accions de les empreses. Per a això cal transparència informativa: “La informació sobre sostenibilitat ha de ser accessible a tothom i transparent”.

Ligteringen entén la relació empresa-entorn com el fruit d’un consens entre els diferents agents socials. El diàleg és l’instrument fonamental per a aconseguir aquest consens. Destaca que amb el pas dels anys les externalitats són considerades com un element que l’empresa ha d’internalitzar. També es va mostrar convençut que ben aviat les polítiques empresarials que tenen en compte la sostenibilitat seran una pràctica habitual i generalitzada.

Miguel Martí:

Comença dient que, per donar resposta a la pregunta “Quina és la informació rellevant per a valorar les empreses?”, s’han de tenir en compte dos enfocaments. El primer enfocament seria el que entén l’empresa exclusivament com a unitat de producció. Es tracta d’una visió clàssica. El seu entorn és el mercat. És un enfocament de l’era industrial.

Manifesta que hi ha una altra visió que considera l’empresa des d’un altre punt de vista més ampli. Aquest enfocament entén l’empresa com una intersecció de xarxes l’entorn de les quals va més enllà del mercat. Aquesta visió recull el valor social i el valor mediambiental. És un enfocament propi de l’era moderna. El resultat de l’empresa sota aquesta última concepció seria fruit d’un triple resultat determinat per la responsabilitat amb el medi, accionistes i societat.

Mostra preocupació pel fet que no existeixi actualment cap metodologia universalment acceptada per valorar les empreses: “Normalment s’acostuma a valorar segons el mètode clàssic”.

Menciona que al Grup Nova s’aplica un “sistema de gestió social” en el qual un grup de treballadors de diversos àmbits de l’empresa identifica el públic que afecta i que és afectat per l’empresa. Aquest sistema de gestió està basat en el principi de transparència. Considera que treballar compatibilitzant resultats i accountability és positiu.

Conclusions:

a) La informació rellevant és la que afecta el rendiment de l’empresa en l’àmbit econòmic, social i mediambiental.
b) El sistema d’informació ha de ser una pràctica normal i sistemàtica.
c) Cal considerar la transparència com a element que millora la competitivitat i porta a l’èxit.
d) Cal avançar en una valoració universalment acceptada que tingui en compte el triple resultat: econòmic, social i mediambiental.

Joshua Karliner:

Karliner entén que per aproximar-se al terme accountability s’ha de canviar el paradigma que té com a centre els interessos econòmics. Considera que l’accountability ha de ser vista com una pressió que s’exerceix des de fora de l’empresa.

Afirma que hi ha un deteriorament ecològic, una desigualtat creixent i una subordinació de la democràcia al factor econòmic. El fet que algunes corporacions siguin més poderoses que alguns estats constataria aquesta última preocupació.

Noves tendències:

a) El paradigma de la globalització perd credibilitat.
b) El terrorisme, la guerra i l’unilateralisme dels Estats Units assumeixen papers centrals.
c) La segona superpotència: els moviments socials estan sorgint.

Contratendències:

Globalització dels drets humans, ecològics...

Pel que fa a la responsabilitat corporativa i l’accountability considera interessant l’autogestió empresarial, però tenint en compte al mateix temps que l’existència d’elements externs de control és imprescindible. Precisament davant de les accions de “maquillatge verd” (més que canvi real és una disfressa de la imatge pública) el control extern adquireix un rol fonamental. Com a exemple d’algunes empreses que duen a terme aquestes polítiques de “maquillatge verd”, fa al·lusió a algunes empreses patrocinadores del Fòrum, com ara Coca-cola, Nestlé, Endesa, Indra...

Calen:

a) Controls més forts a escala local, nacional i global.
b) Transformar el paradigma del paper de les corporacions i la seva interrelació amb la societat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El paper de l’empresa al segle XXI
 
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
RS Què s’amaga darrere la teva roba?
 
RS Societats de cooperació i tercer sector
 
RS El paper de l’empresa al segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.