Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Pobresa urbana- Presentació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Pobresa urbana- Presentació
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

Durant la presentació de la sessió s’ha donat nom a alguns dels problemes que es tractaran en aquest Diàleg, per exemple, com assegurar-nos que els diners arriben realment a les ciutats. Un altre problema és la necessitat d’una actuació més eficaç per part del sector privat i, posat cas que s’aconseguís, què fer amb aquests diners. Aquests problemes afecten avui dia mil milions de persones, que seran dos mil milions d’aquí uns anys, cosa que significa que haurem d’arribar a la comunitat mundial.

A continuació ha pres la paraula el moderador del Diàleg, Mark Hildebrand, que ens ha recordat algunes dels Objectius del Mil·lenni, com ara millorar d’aquí al 2050 la situació dels barraquistes i crear alternatives als centres de barraquisme. També ha remarcat la necessitat d’un compromís polític, tant d’alt nivell com a l’àmbit local, ja que són els alcaldes els qui s’han de reunir amb els líders dels barraquistes, sense oblidar tampoc l’àmbit nacional.

El primer ponent és Robert Johnson, de la UNSD, que ens ha parlat de la importància de les estadístiques. Ha posat de manifest la necessitat d’un consens entre el nord i el sud, que es va provar de desenvolupar amb unes reunions en què es van implicar els serveis estadístics per mesurar els objectius i les metes. Van arribar a tenir 48 indicadors per al seguiment acceptats per l’Assemblea General el 2001, a més d’una carta que descrivia el progrés cap als objectius. Els indicadors van resultar molt útils per mesurar aquest progrés, a més de per aportar transparència a l’organització dels governs. Es tractava de dades sobre taxes de natalitat i mortalitat, ocupació i atur, habitatge, accés als serveis... L’important és que fossin estadístiques locals. Ha il·lustrat aquest tema amb l’exemple de Cuba, on tenen un dels índexs de mortalitat durant el part més baixos perquè a l’àmbit local cal fer informes i investigacions de les morts.

Un dels avantatges de les estadístiques és que aprofiten les noves tecnologies i així es poden consultar fàcilment a través d’Internet. Un altre tema important és definir bé els conceptes, com ara els moviments migratoris, les condicions dels habitatges o els serveis, temes poc desenvolupats conceptualment.

Per a cada indicador hi ha subindicadors que permeten tractar el tema amb més profunditat. També s’han d’analitzar l’impacte i el rerefons. Cal un informe sobre els Objectius del Mil·lenni per a cada gran ciutat.

La següent ponent és Christine Kessides, del Sector Leader World Bank, que ha plantejat l’exemple entre el Banc Mundial i HABITAT i la seva relació de donants. Ha remarcat la necessitat de tenir una imatge global, de tenir dades per poder comparar la situació entre un país i un altre. El seu sistema de seguiment ha de complir aquests criteris: que sigui global, que aporti dades representatives, que sigui sostenible en el temps i que tingui legitimitat pel que fa als usuaris. A més, no es poden afegir iniciatives individuals, sinó que s’ha de treballar en un marc comú. Ha indicat que les dades de què disposaven fins el moment no eren fiables, a més que les enquestes eren voluntàries. Ens calen més dades per saber què passa a les ciutats i fer un seguiment de l’objectiu 11. Per a això necessitem millors paràmetres per saber què passa a una ciutat; a més, hem de donar preferència a l’àmbit urbà i fer una revisió de les dades recollides fins ara.

L’any passat HABITAT va fer un cens de barraquistes; que va ser el primer recompte d’habitants de zones marginals. Es va constatar l’existència d’una relació entre els països amb necessitats i la concentració de llars amb carències. Una altra conclusió important és que, encara que les millores augmentin, els resultats triguen molt en fer-se apreciables. Es van tenir en compte quatre criteris i a la majoria de llars només en mancaven un o dos; tanmateix, s’hauria de reformar l’ús d’aquestes dades perquè cal diferenciar, per exemple, les llars sense sostre i les que no tenen cap mena de recer: s’ha de fer un seguiment de cada tipus de mancança i centrar-nos en el problema en què sigui necessari intervenir.

Ens cal una anàlisi d’aquests sectors; per això es prova de fer que les ciutats realitzin els seus propis seguiments i crear així una xarxa per tal que les ciutats puguin comparar la seva situació amb la d’altres. Una altre dada important que hem de conèixer és com creixen les ciutats, cosa que requereix ampliar les bases de dades amb altres dades sectorials. Per aconseguir aquest marc general dins el qual poder fer comparacions es necessiten accions a l’àmbit local, cal conscienciar els interlocutors locals.

La ponent ha acabat la seva exposició afirmant que hem de posar-nos d’acord sobre els indicadors utilitzats. També s’hauria de fer el cens més sovint i treballar més a l’àmbit local. Finalment, ha remarcat que els costs per assolir l’objectiu 11 són molt baixos.

A continuació ha començat el debat. La primera pregunta ha estat sobre com es plantegen organitzar-se a l’àmbit nacional les agències que treballen amb aquests indicadors a l’àmbit local. Una altra persona del públic ha posat de manifest la necessitat de mitjans complementaris de recollida de dades i que la principal preocupació dels barraquistes és l’alimentació de les seves famílies, dada que hauríem de tenir més en compte. Per acabar, un altre espectador ha exposat el cas de Cuba, on es fa un seguiment exhaustiu dels indicadors de salut, amb resultats com ara una baixa mortalitat en néixer o una gran esperança de vida, a més que el 95% de la població té accés a l’aigua potable i més del 94% a la sanitat; això s’ha aconseguit estudiant els barris precaris, parant especial atenció a l’educació i la sanitat, i gràcies a una voluntat política de millorar aquests assentaments.

El primer en respondre és Johnson, que ha indicat que totes les seves anàlisis són a Internet, i ha contestat la primera pregunta dient que a HABITAT s’estudien les necessitats i preocupacions de les ciutats. Després Kessides ha recordat que hem de fomentar el diàleg entre ciutats creant un marc comú. Ha posat com a exemple el projecte de les 120 ciutats, projecte d’ajuda i recollida de dades de les mateixes.

El següent ponent és Jesús Tamayo, de Mèxic, que ha exposat el cas del seu país. Allà, un de cada dos mexicans es troba en situació de pobresa i la seva qualitat de vida disminueix per causa dels problemes de seguretat. El projecte d’HABITAT s’inicia el 2003 i se centra en les zones de pobresa, que son més de 2000. Aquest projecte, que barreja política social i urbana, treballa en fronts com la millora de la infraestructura de barri, oportunitats per a les dones, equipament urbà i imatge de la ciutat.

També realitzen una protecció i revitalització dels centres històrics. Aquest projecte vol ser d’àmbit nacional i treballar a les 364 ciutats del país. A més, disposen del suport de les autoritats acadèmiques.

Per concloure ha remarcat el paper estratègic que tenen avui dia les ciutats i la necessitat d’augmentar la seva competitivitat creant unitats de desenvolupament local.

Després de la seva intervenció, el moderador ha indicat que aquest projecte és un dels més innovadors per assolir els Objectius del Mil·lenni perquè emprèn les millores de les condicions de vida dels marginats, però també tracta com créixer sense crear més zones de barraquisme. A més, el govern central dóna suport a aquest projecte, cosa inusual perquè, en general, el govern central no dóna suport als governs locals.

A continuació intervé el ponent Mann Chibli, alcalde d’Alep (Síria), on hi ha un 40% d’assentaments informals. És la primera ciutat que va arrencar amb un observatori urbà local. Començaran un cens nacional i això els permetrà treballar tenint més en compte la realitat. Al sector informal no hi ha planificació urbana perquè depèn de la situació de les propietats agrícoles. La ciutat treballa per millorar aquests assentaments oferint serveis socials i tècnics. La seva tasca consisteix a mesures d’acció immediata, per exemple campanyes de neteja. A més, també treballen amb els nens de la zona.

En acabar aquesta intervenció, el moderador remarca que el punt principal ha de ser identificar els barraquistes com a ciutadans i implicar-los en aquests projectes. Apunta l’exemple del programa CODI, a Tailàndia, on la mateixa població pressiona el govern per tal que desenvolupi aquests programes, ja iniciats a Tunísia, el Marroc, Sud-àfrica, Mauritània... Per dur-los a terme, cal voluntat política, tant per part dels ciutadans com dels dirigents.

El següent ponent és Martín, que ha donat la definició de les zones d’infrahabitatges (també anomenades slums) segons HABITAT. Consta de cinc elements definidors: no tenir accés a l’aigua potable (s’han de poder mesurar la situació i la millora, si hi ha prou aigua, quanta distància hi ha fins on es recull, si sempre hi és...); no tenir accés al sistema de sanejament (quanta gent comparteix un mateix wàter?); propietat de l’habitatge (tenir una seguretat contra expulsions forçades, algun document, perquè la por de ser expulsat té una gran incidència en la qualitat de vida); resistència de l’habitatge (ha de tenir protecció contra les catàstrofes i la climatologia, es tenen en compte els elements de fabricació però també la seva situació); i prou espai (no més de dues persones per habitació).

Finalment, ha indicat que la població dels infrahabitatges ha d’incloure els habitants del carrer (gent sense casa), però també la gent sense canonades, sense calefacció a zones molt fredes... La definició ha d’estar subjecta a variacions locals.

El següent ponent és Nefise Bazoghu, que ha exposat el seu estudien la ciutat d’Addis Abeba, on el 83% de la població pensa que la seva principal despesa és l’alimentació. Proposa com a solució invertir en l’àmbit rural. S’ha donat un gran creixement tanta per les últimes migracions com per les anteriors, i ara es tracta de segones generacions ja establertes a les zones d’infrahabitatges i que ja no tornaran al seu lloc d’origen; per tant, cal millorar els llocs on viuen però també els d’origen. Per fer-ho cal una col·laboració entre organismes, entre els governs i les ONGs. S’hauria de tenir més en compte la qüestió dels títols de propietat.

També s’ha d’informar el governador local i aprofitar les dades ja existents. Els objectius són: a curt termini, un seguiment global de cada país; a mig termini, un seguiment a nivell de la ciutat, afegint noves dades a les ja existents i recollint dades de les 170 ciutats seleccionades; a llarg termini, una selecció de 35 ciutats i afegir més preguntes a les enquestes.

Finalment, ha esmentat alguns problemes d’Addis Abeba, com ara que els infants són els que menys atenció reben per part de les famílies, un de cada infants és orfe i, a més, la major part de delinqüents són orfes. Una altra dada important és que el 26% dels sense sostre són nens. La solució és un programa per ajudar les famílies a millorar les condicions dels orfes.

Per acabar la sessió s’ha iniciat el debat, durant el qual s’ha remarcat la necessitat d’una informació qualitativa a més de quantitativa, afirmació amb la qual Nefise ha estat d’acord.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 
RS Governs locals
 
RS Ciutats, drets humans i globalització.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.