Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > La diversitat cultural pel que fa al cinema: una noció universal per a la joventut?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La diversitat cultural pel que fa al cinema: una noció universal per a la joventut?
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

La presentació del premi NISI MASA de guió de curtmetratges, que aquest any ha celebrat la tercera edició, ha servit d’excusa perfecta als components de l’organització per exposar les seves idees sobre l’estat actual del cinema europeu davant el gran gegant americà: Hollywood. Després de la projecció d’un dels curts guanyadors l’any 2002 (On a Train, escrit i dirigit pel jove hongarès Barnabas Thor), van relatar la seva breu història, i van destacar amb orgull que el premi va ser fundat per joves, està destinat als joves i té com a intenció principal crear una manera de fer cinema que reflecteixi la realitat europea i s’allunyi dels cànons que ens imposa el cinema comercial nord-americà. Segons els membres de NISI MASA, «hi ha una manera clara de fer cinema, que ens arriba de Hollywood, que en molts països no troba alternatives, ja que és adoptada també pels cineastes nacionals». La solució passaria per «buscar una manera de fer pel·lícules que reflectissin les realitats singulars de cada país». Aquesta altra via, com a mínim culturalment, hauria de ser la punta de la llança per combatre la invasió americana. Com que en termes econòmics s’accepta que aquest cinema no donaria tants beneficis com l’americà, es van proposar polítiques proteccionistes com les que es duen a terme a França, on un tant per cent de cada entrada que es ven al cinema, sigui quina sigui la nacionalitat del film projectat, és destinada a un fons per a l’ajuda i el desenvolupament del cinema francès. Així no només es treu profit de les grans superproduccions americanes, sinó que s’assegura un capital que serveix de base per a la creació nacional. No obstant això, aquestes polítiques més creatives són una excepció. Escassos són els països on la salut del cinema nacional no està doblegada pel pes del cinema americà. La influència americana, un cop més, ofega tota expressió cultural pròpia, i la conseqüència més greu és què el cinema, possiblement la forma d’expressió artística amb més possibilitats, «s’està limitant quasi exclusivament a un tipus de contingut determinat, i oblida que les connexions que pot aportar entre països poden ser molt més riques i profitoses. Globalització audiovisual no vol dir necessàriament americanització». La supervivència de la minoria i el respecte per tota mena d’expressions culturals són elements que sovint no es discuteixen en termes cinematogràfics. No obstant això, en paraules dels membres del NISI MASA, «és vital que les minories es conservin perquè el cinema no deixi de ser el que anomenem “setè art” per convertir-se exclusivament en entertainment».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
AS Diversitat i identitats dels llenguatges narratius
 
RS Construint el diàleg intercultural
 
IF Cohabitació cultural
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.