Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Justícia Internacional > Definint el context. El creixement de la Justícia internacional.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Definint el context. El creixement de la Justícia internacional.
Diàleg de referencia: Justícia Internacional

En la primera sessió del diàleg "Justícia internacional" el debat es va centrar en el desenvolupament del dret internacional i en la justícia internacional durant els últims cinquanta anys i, en especial a aquells elements innovadors que ha hagut d'incorporar per tal de fer front als reptes de la comunitat internacional. Aquests elements principals són: els Tribunals Penals Internacionals, els Drets Humans i el Dret Humanitari, i la Seguretat.

Els ponents participants foren: Richard Goldstone, exmembre del Tribunal Constitucional de Sud-àfrica i professor de la Facultat de Dret de la Universitat de Nova York (EUA); Anne Marie Slaughter, degana de la Woodrow Wilson School de la Universitat de Princenton (EUA); Cécile Aptel, coordinadora de la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional i excoordinadora d'estratègies de l'ICTR; Ramesh Thakur, assistent del Secretari General de Nacions Unides i vicerector de la United Nations University (UNU); Christine Chinkin, professora de dret internacional del Centre d'Estudis de Drets Humans de la London School of Economics (Regne Unit); i Carl Tham, ambaixador de Suècia a Alemanya i exdirector de la Swedish International Development Agency.

El procés de Nuremberg i el reconeixement dels crims de guerra contra la humanitat comesos durant la Segona Guerra Mundial foren els precedents i la jurisprudència inicial per a la futura constitució dels tribunals internacionals. Malgrat tot, no es va tornar a recórrer a aquest mecanisme jurisdiccional fins al final de la Guerra Freda. Foren els conflictes bèl·lics de l'antiga Iugoslàvia i Ruanda que posaren de manifest la necessitat de constituir els Tribunals Penals Internacionals (TPI) per jutjar els crims contra la humanitat. Davant la reiterada violació dels drets humans per part dels propis estats, la comunitat internacional va veure la necessitat de crear un tribunal permanent per jutjar aquests crims. Aquesta voluntat culminà amb la constitució definitiva d'un tribunal penal internacional permanent, la Cort Penal Internacional (1998).

Tot i conservar la jurisprudència penal originada pels primers TPI, la Cort Penal Internacional, dista molt dels primers TPI creats ad hoc. Els processos de Nuremberg i Tokio no foren executats per tribunals plenament independents perquè foren creats pels vencedors per jutjar els perdedors de la guerra. No és fins la dècada dels 90, que el TPI assoleixen la plena independència, ja que es creen en el si de Nacions Unides tot adquirint, així, el caràcter universal.

En canvi, la Cort Penal Internacional gaudeix de primacia de jurisdicció penal internacional, però només sobre aquells estats que n’han firmat i ratificat l’estatut. Alguns estats són reticents a l’adhesió a la Cort, ja que interpreten que suposa una pèrdua important de la seva sobirania, la qual cosa en dificulta funcionament i la plena aplicació del dret internacional i el manteniment de l’ordre internacional. Per això és necessària la cooperació i la col·laboració dels estats, i el seu suport logístic i financer per poder garantir la justícia internacional.

Un altre element important en aquesta sessió va ser el dret humanitari i els drets humans. Un cop més es va posar de manifest el debat existent entre drets humans i sobirania estatal: fins quin punt la intervenció per motius humanitaris no atempta contra el principi de sobirania dels estats que, malgrat gaudir de plena sobirania també cal que garanteixin la seguretat dels seus ciutadans, ja que la percepció de sentir-se segur és un dret, i la sobirania implica la responsabilitat de la protecció.

Per tant, l'estat ha de garantir la seguretat dels seus ciutadans i en cas que no ho faci o que sigui el responsable del trencament de la pau, cal que la doctrina de sobirania cedeixi davant el dret internacional. En aquestes situacions extremes, la ingerència per causes humanitàries és legítima ja que les forces internacionals també tenen responsabilitat de protecció. Però la intervenció també pot ser per mitjà de la solidaritat prèvia al sorgiment d'una situació indesitjable. No obstant això, la comunitat internacional no pot intervenir en tots els casos de genocidi i crims de guerra per manca de consens internacional. Per això, és indispensable reforçar el paper de Nacions Unides i establir principis i doctrines de manera multilateral.

En el marc de la defensa dels drets humans, s'ha destacat l'important reconeixement de les violacions de gènere com a crims de guerra contra les dones i com a violació dels drets humans. Fins ara, les violacions contra les dones no eren considerades com a violacions de drets humans, si bé, en realitat, eren violacions tant de drets civils com de drets humans. Aquest reconeixement explícit ha estat gràcies a la pressió dels mitjans de comunicació, als moviments i grups feministes, i a la voluntat per part dels membres de la Cort Penal Internacional. Però també pel reconeixement d'aquests actes en els anteriors TPI, amb la conseqüent incorporació en la jurisprudència penal internacional i amb la constant pressió d'ONGs i altres governs. Aquesta situació implica reconèixer la dona com a víctima i definir una jurisprudència internacional contra la violència de gènere, fins ara inexistent.

El dret internacional és dinàmic i fonamental per mantenir la pau i la seguretat internacional. A més, no tan sols afecta als estats i pot fer canviar les direccions de la seva política interna, sinó que també reconeix els individus i les organitzacions no governamentals com a subjectes de dret internacional. La situació actual de la comunitat internacional exigeix integrar seguretat estatal i seguretat humana i el compromís de tots els estats de la Carta de Nacions Unides. Només podem arribar a una governança global si garantim governs estables i seguretat internacional, reforçant la capacitat de bon govern d'altres països i inspirant als individus amb l'esperit d'interdependència.

El terrorisme és la nova amenaça de l'actual comunitat internacional contra la qual no es pot lluitar mitjançant intervencions unilaterals, ja que els resultats i les conseqüències de les guerres preventives són immesurables i imprevisibles. Aquest barem com a mecanisme de seguretat no hauria de ser acceptable ja que al seu darrere s'amaguen els interessos dels estats. En cas d'amenaça, cal mesurar el grau d'intervenció perquè no hi ha cap pauta de reacció davant les conseqüències derivades d'una guerra preventiva.

En general, regna l’optimisme en el progrés del dret internacional i la seva força per obligar als estats a modificar les seves accions. Per mantenir la pau i la seguretat internacional cal que les forces internacionals intervinguin i que, en cas de bloqueig del Consell de Seguretat de Nacions Unides, que altres organismes regionals (OTAN) actuïn, encara que ho facin al límit de les seves atribucions. Qualsevol violació de drets humans en un estat implica el perill de la seguretat Internacional.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS La justícia internacional
 
AS Cap a un món sense violència
 
IF Un model 'Europa' basat en el pacte, la convivència i el multilateralisme
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Drets polítics, drets civils
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.