Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Congrés del BIEN (Basic Income European Network). 1a i 2a jornada
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Congrés del BIEN (Basic Income European Network). 1a i 2a jornada
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Les dues jornades del Congrés Internacional del BIEN (sessions organitzades sota els auspicis del Fòrum Universal de les Cultures) han proporcionat dues clares intencions: en sessió plenària, els ponents han presentat les motivacions filosòfiques, econòmiques, socials i polítiques que porten a defensar la instauració d'una renda bàsica humana. Per contra, tant en la primera sessió plenària com en les sessions paral·leles de la tarda, s'han fet també presentacions contràries a la renda bàsica, la majoria d'elles considerant-la com quelcom insuficient per resoldre el problema fonamental: la inserció social i laboral de persones i famílies amb problemes econòmics.

Tractem primer dels defensors de la renda bàsica, o almenys d'aquells que no la consideren una pràctica negativa. Els defensors de la renda bàsica la consideren un dret que ha de ser considerat emergent, necessari i universal.

Així, tal com Daniel Raventós, Guy Standing i Philippe Van Parijs van proposar, la renda bàsica ha de ser considerada una mesura "part d'una estratègia redistributiva, no només com un punt aïllat". Tal com Rubén lo Vuolo (economista argentí) va apuntar, la renda bàsica "ha de ser part d'un paquet de polítiques estructurals, com seria una reforma tributària i una política alimentària", allà on l'accés als aliments de bon preu i bona qualitat no és possible més que per a les rendes més altes.

La renda bàsica ha de ser considerada universal, perquè només amb seguretat material es pot tenir llibertat, i només amb la llibertat, la dignitat de triar sobre què fer a la vida és possible. Per tant, la seguretat de renda i la llibertat de treball han de ser aspectes complementaris, i no pas contraris com alguns opinen.

Ricard Gomà, doctor en Ciències Polítiques per la UAB, considera que els nous reptes del segle XXI passen per retrobar-nos amb societats capaces de millorar la inclusivitat dels seus estats del benestar. Els nous riscos socials, com podrien ser les complicacions durant el cicle de vida, les discapacitats, els nuclis de família cada cop més heterogenis o la immigració, provoquen la mancança dels estats del benestar per tal de poder incloure'ls i satisfer les tensions que aquests riscos generen. En aquest sentit, la renda bàsica pot ser una eina que permeti transformar els valors dels nostres sistemes en una societat igualitària, amb valors com l'autonomia, la diferència i la comunitat.

Eduardo Suplicy, senador pel Partit dels Treballadors del Brasil, va donar la visió optimista des de l'hemisferi sud. Considera que la renda bàsica és factible, i que pot ser una estratègia molt bona per combatre la pobresa i la inseguretat que viu la població brasilera. La seva proposta, feta realitat al Brasil, és incorporar-la de manera progressiva: començant per la ciutadania de renda baixa i, progressivament, fent arribar aquest dret a tota la població. Recomana expandir la idea per tal que arribi a la societat civil, perquè "quant més es parli a favor de la renda bàsica, més gent hi estarà a favor i més es convenceran que és un dret necessari". Per tant, generalment es coincideix que la renda bàsica garantida és possible amb voluntat política i amb la col·laboració de la societat civil i altres actors polítics. Rubén Lo Vuolo creu que els països en vies de desenvolupament tenen un obstacle més que cal superar abans de poder aplicar la renda bàsica a tota la població. Lo Vuolo creu que "no és possible que a l’Amèrica Llatina s'avanci vers una política de renda bàsica si no es canvia la política ortodoxa del Banc Mundial i l’FMI".

A mode de cloenda, José Antonio Noguera (economista de la UAB) resumeix la proposta com una "proposta socialment acceptada, econòmicament viable (o almenys no descartada categòricament) i políticament factible".

Entre aquells que consideren la renda bàsica com una opció llunyana, difícil o insuficient per acabar amb el problema de l'exclusió social, es destaquen dues intervencions en sessions plenàries i aportacions des del món de l'economia en sessions paral·leles del mateix congrés.

En el cas de les sessions plenàries, Stuart White va plantejar la inserció de la renda bàsica com un problema ètic, que vulnera el principi de reciprocitat de l'individu amb la societat. Si una persona no produeix res per la societat, i tothom fes el mateix, políticament seria impossible de mantenir un sistema com aquest. Els drets no han d'allunyar les persones dels seus deures amb la societat. Reciprocitat en termes de treball i esforç (la societat aporta per garantir el dret, però l'individu ha d'aportar a la societat), i deure a participar políticament de la política. Si tenim una sèrie d'ingressos materials garantits, White es pregunta "quin incentiu tindria la persona a participar en política?".

Una segona intervenció plenària prové del sociòleg i economista Gösta Esping-Andersen, de la Universitat Pompeu Fabra. Esping-Andersen argumenta en els seus darrers estudis que la renda bàsica modificaria comportaments, tot i garantir seguretat econòmica. La renda bàsica podria evitar que les persones adquirissin capacitats necessàries pel treball.

Considera que a Europa el problema de l'exclusió social és un problema temporal al llarg del cicle de vida. Per tant, s'han de buscar mesures que facilitin que les persones tinguin més capacitats, per tal de poder reduir el seu risc de caure en pobresa i exclusió, via l'ocupació al mercat de treball. La recepta proposada es basa en un estudi que demostra que les habilitats més bàsiques que l'home necessita per tal d'adquirir-ne d'altres més avançades són els coneixements cognitius. Aquests coneixements se solidifiquen durant els primers anys de vida d'un nen (0-5 anys). Per tant, s'ha d'invertir en programes universals d'educació infantil, gratuïta i de qualitat, per tal de crear una societat amb una base de capacitats importants, amb pocs riscos de caure en pobresa, com és el cas dels països escandinaus.

En sessions paral·leles, cal destacar la intervenció de Watts i Mitchell, economistes australians. La seva crítica, la més estesa contra la renda bàsica, considera que la renda bàsica no lluita contra l'atur de llarga durada o perpetu, i tampoc no resol el problema de la inseguretat de renda de les persones. La seva proposta per acabar amb el problema de l'atur i de la inseguretat de renda és una solució keynesiana: mantenir prou llocs de feina públics i una inflexió baixa: el sector públic garanteix així treball i seguretat de renda.

La política de plena ocupació es veu impossible de fer allà on hi ha una alta precarietat o atur, segons Noguera i Lo Vuolo, ja que el programa de plena ocupació a partir de treballs públics passaria a ser el programa més important (quelcom poc viable econòmicament parlant) per sobre dels treballs privats, a països sobretot sud-americans. Tanmateix, això crea dubtes de tipus filosòfics: és digne acceptar treballs públics encara que no es vulguin? És bo barrejar dret al treball amb deure al treball?

La renda bàsica és, aparentment, una mesura acceptada per alguns, no discutida com a mesura puntual i dedicada a alguns sectors de població per altres, i altament insuficient per molts pocs. El cert és que el X Congrés del BIEN ha creat intencions amb moltes possibilitats de fer-se realitat en un futur no gaire llunyà, i respostes des de molts àmbits de les ciències socials: dret, filosofia, sociologia, economia i ciència política.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 
IF Dret a una renda bàsica
 
RS Llibertat, igualtat i fraternitat, nous escenaris, nous compromisos.
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
AS Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.