Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Els conflictes en la vida quotidiana > Diàleg amb Kenneth Gergen
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diàleg amb Kenneth Gergen
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

Gergen planteja el construccionisme social com una manera d’entendre i explicar els processos socials i de relacions entre les persones: Amb les seves paraules: “Tot el que donem per real neix en el procés de comunicació; és anticartesià, em relaciono, doncs qualsevol cosa és… La construcció social és valorar el procés de relacions que fa que sorgeixi el significat”.

Josep Redorta, moderador del diàleg, va preguntar: "Pels seus escrits i textos podem afirmar que la veritat no existeix; més aviat vostè diu que la veritat és una il·lusió. És així?".

El ponent va contestar: "Podem construir la veritat que vulguem, però dins un espai definit. No hi ha una veritat única i absoluta que existeixi fora d’aquest espai perquè és només en aquesta realitat on les coses que entenem com a veritables tenen comprensió; per tant, les relacions que establim i les veritats que establim dins aquestes relacions tindran sentit sempre que no superin els límits d’aquestes relacions o aquest entorn; un cop fora deixen de ser el que eren".

Josep Redorta, moderador del diàleg, va preguntar: "Què opina sobre el fonamentalisme religiós?".

A aquesta pregunta el ponent va contestar: "Tots vivim amb veritats diferents. La qüestió és si volem un món que permeti relacionar-nos sense que aquestes diferències importin. En certa manera, tots som fonamentalistes, tots tenim conviccions, ideals i religions que no canviaríem per eres. Aquest no és el problema. El punt és quan aquest fonamentalisme es torna violent, perquè d'una banda s'allunya d'allò que fonamenta la seva manera de pensar i en segon lloc posa la seva acció violenta al mateix nivell que la idea que defensa. Finalment la violència es transforma en fonamentalista i allò que un dia ens va motivar a pensar d'una manera determinada deixa de ser important".

A Boston, EUA, hi ha un projecte que és una experiència pràctica de mediació entre grups molt extremistes anomenat Converses Públiques. Aquesta experiència reuneix grups no líders perquè aquests tenen la tendència a no flexibilitzar les seves posicions per por de perdre liderat o de ser avaluats socialment pels seus iguals. Les converses són de petites coses, coses quotidianes que tenen a veure amb les seves postures, però no es discuteix a l'entorn dels grans temes o en l'abstracció. Gergen diu: “Els conflictes no poden resoldre’s en discussions abstractes, perquè els arguments serien infinits…” Les petites reflexions són les que van construint un espai de vinculació perquè els relats s’expliquen des de la pròpia experiència dels interlocutors.

El Diàleg Apreciatiu és un altre mètode de mediació que permet conversar al voltant de les bones pràctiques, rescatar el que és positiu de les situacions que generen problemes, que en definitiva són construccions de situacions que generen conflictes dins un marc interpretatiu i valòric.

Kenneth Gergen reflexiona a l’entorn de la necessitat de fer servir la creativitat en els processos de mediació i resolució de conflictes, ja que permet l’adaptació a situacions extremes i inesperades.

Finalment Gergen sentencia: "La presència de conflictes no és un problema en si mateix. El veritable problema és com vivim i ens hi relacionem, aquest és el veritable desafiament".

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF La cultura de la mediació
 
RS Diàleg Més enllà dels models
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Diàleg amb Sara Cobb
 
RS Sessió inaugural. Diàleg entre Sara Cobb, Kenneth Gergen i Humberto Maturana
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.