Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > Desarmament (sessió plenària)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Desarmament (sessió plenària)
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

Miguel Marín Bosch (Desamex, Mèxic) afrima que “el desarmament, el genuí desarmament, és massa important per deixar-lo només en mans dels Estats”.

El Sr. Marín es mostra pessimista davant l’actual política de tractats internacionals en matèria de desarmament atès que els EUA veten qualsevol pràctica que li sigui incòmoda i només accepta prohibicions sobre temes que ja han sigut superats i, per tant, en els quals ja no tenen interessos militars o estratègics.

És per això que considera que per aconseguir el desarmament caldran mobilitzacions semblants a les que van servir per acabar amb l’esclavitud. Sense la participació de la societat civil no serà possible, per la qual cosa cal aconseguir la seva mobilització. En la seva opinió, ara per ara, la societat civil es mostra molt apàtica davant d’aquesta qüestió.

Per la seva part, Lawrence S. Witner (State University of New York) presenta el moviment contra les armes nuclears, que ha sigut massiu des d’Hiroshima, amb la mobilització de milions de persones, la qual cosa ha obligat molts partits polítics a incloure la qüestió del desarmament a les seves agendes.

Segons la seva visió, gràcies a aquesta massiva mobilització social hi ha hagut nombrosos tractats de limitació d’armament nuclear que no s’haurien produït sense aquesta pressió civil.

En la seva intervenció, Rebecca Peters (IANSA), com a representant d’un moviment pel control de les armes lleugeres, afirma que en aquest camp, les ONG tenen un paper molt actiu i que això permet ser optimistes de cara al futur.

És important tenir en compte que no totes les armes lleugeres estan destinades a finalitats violentes “per se” (armes esportives, armes de les Forces de Seguretat), la qual cosa ha dut a la creació de moviments en defensa seva, que han sigut aprofitats pels lobbies de fabricants d’armes per fugir dels controls establerts. Per això, qualsevol campanya pel control de les armes lleugeres ha de basar-se en l’educació.

Bona pràctica: Ja hi ha exemples de moviments socials que han aconseguit grans avenços en el camp del control d’armes lleugeres; IANSA n’és un. Es tracta d’una xarxa de 600 grups inspirats en el model i l’experiència de la campanya contra les mines antipersones que s’està aplicant actualment en la lluita contra les armes lleugeres.

Tica Font (Justícia i Pau, Barcelona) afirma que “la tasca lenta de generar una cultura per la pau ja està donant els seus fruits”. En els últims anys, s’han produït tres grans moviments a favor del desarmament: contra les armes nuclears, contra les mines antipersones i contra les armes lleugeres. Aquesta evolució ha suposat un salt qualitatiu atès que representa un clar exemple d’aparició d’una societat civil internacional unida per un objectiu comú.

En aquesta línia, s’estan desenvolupant nombroses campanyes, entre les quals destaca el posicionament individual dels que les segueixen (com és el cas de l’objecció fiscal), un posicionament que permet una presa de consciència per la qual es poden aconseguir fites col·lectives a base de modificar circumstàncies individuals.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Cap a un món sense violència
 
RS Construint l’autèntica seguretat: desenvolupament i desarmament
 
RS Sessió de clausura
 
RS Desarmament
 
RS De l’economia de la guerra a l’economia de la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.