Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Model de gestió del voluntariat a escala regional i europea
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Model de gestió del voluntariat a escala regional i europea
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

El taller «Model de gestió del voluntariat a escala regional i europea» de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat va començar amb una introducció de Sandra Alonso, representant de la Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat de la Comunitat Valenciana (FSVCV), en la qual va presentar aquesta agrupació. A continuació Alfonso Torrente, responsable de projectes internacionals de la FSVCV, va explicar quines són les tasques concretes de la FSVCV en el camp del voluntariat i va presentar el perfil del voluntariat de la Comunitat Valenciana. Tot seguit Sandra Alonso va explicar els reptes de futur de la FSVCV. I finalment, Carolina Robles, responsable de l’Oficina Europea de la FSVCV, va explicar quines són les accions internacionals de la FSVCV.

El taller «Model de gestió del voluntariat a escala regional i europea» de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat va començar amb la intervenció de Sandra Alonso, que va explicar que la FSVCV és una associació sense ànim de lucre fundada l’any 2001 (Any Internacional del Voluntariat), d’iniciativa pública i privada (entre els membres del patronat compta amb la Generalitat Valenciana, Bancaja i la Federació d’Entitats Voluntàries de València). La missió de la FSVCV és impulsar, promoure i afavorir el voluntariat, així com la solidaritat amb les persones necessitades. Amb aquest objectiu, tenen registrades 1.600 entitats de voluntariat valencianes, la qual cosa significa 620.000 persones que fan treball voluntari o participen habitualment en les seves activitats.

Sandra Alonso va continuar la seva exposició explicant que, per acostar les seves activitats a les poblacions de la Comunitat Valenciana i a les entitats registrades a la federació, s’han obert 15 centres de voluntariat de la FSVCV a la Comunitat Valenciana, sempre amb la col·laboració de les institucions públiques locals.

A continuació Alfonso Torrente va explicar que, tenint molt present la necessitat d’oferir un servei de qualitat i orientat al client, la FSVCV fa d’intermediari entre el govern de la Comunitat Valenciana i les associacions de voluntaris, i els ofereix informació, sales, biblioteca, servei de documentació, assessoria tècnica, assessoria jurídica, la inserció en un «portal solidari», publicacions, plans de formació, i un «hotel d’associacions» —locals amb serveis administratius compartits.

Les tasques de la FSVCV en el camps del voluntariat són investigació estadística; avaluació de programes i serveis d’entitats voluntàries; organització de reunions sectorials amb ONG: intercanvi d’experiències i bones pràctiques; i bústia de suggeriments per detectar necessitats. Precisament, els estudis estadístics desenvolupats per la FSVCV han facilitat l’elaboració d’una «radiografia del voluntariat a la Comunitat Valenciana», que Alfonso Torrente va detallar. El perfil del voluntari a la Comunitat Valenciana és el d’una dona de 18 a 30 anys, que viu a la ciutat i té formació universitària, que opta per fer treball voluntari en les àrees d’infància-joventut, immigració, discapacitats, igualtat de gènere i tercera edat. Es tracta d’un voluntariat de dimensió local i comarcal difícil de fidelitzar. Altres resultats destacats de l’estudi elaborat per la FSCVC, tal com va exposar Alfonso Torrente, són que les organitzacions treballen poc en xarxa, que hi ha un escàs seguiment dels voluntaris en les organitzacions (fet que podria explicar la seva difícil fidelització) i que es dóna una tendència creixent a la incorporació de voluntaris de la tercera edat.

Sandra Alonso va continuar l’exposició dels resultats dels treballs d’investigació de la FSCVC detallant les conclusions d’anàlisi de les organitzacions de voluntaris de la Comunitat Valenciana segons un model DAFO. En aquest treball es va detectar que les associacions treballen poc en xarxa, que tenen dificultats per accedir a la informació, que perden la confiança dels seus col·laboradors perquè no tenen desenvolupats sistemes de qualitat, que el concepte de voluntariat és diferent en les diverses organitzacions i, finalment, es van detectar carències en el tracte entre els mitjans de comunicació i les associacions de voluntaris i ONG. Dels resultats d’aquest estudi se'n desprèn, tal com va exposar Sandra Alonso, que els reptes de futur de les associacions de voluntaris de la Comunitat Valenciana són:

1. aprofundir en el coneixement de la realitat del sector social
2. afrontar el creixent individualisme en la societat
3. lluitar contra l’excessiva heterogeneïtat i atomització de les ONG
4. fomentar el treball en xarxa de les ONG i millorar la coordinació de recursos entre associacions de voluntariat, ONG i altres agents socials, amb l’objectiu de millorar l’eficiència i la qualitat en la gestió.

Com a resultat d’aquests estudis teòrics, la FSVCV va definir les línies estratègiques següents: promoció del voluntariat; promoció de valors per a una ciutadania solidària; promoció de qualitat en el tercer sector; promoció de la responsabilitat social de l’empresa; i acostament del model de gestió d'ONG i organitzacions de voluntaris al model de gestió de qualitat empresarial. Aquestes línies han de ser desenvolupades duent a terme accions d’informació, sensibilització, formació, coordinació i comunicació. Sandra Alonso va finalitzar la seva intervenció explicant que, fidels a les línies de treball marcades, des de 2001 han desenvolupat més de 170 programes. Entre aquests cal destacar el Pla Estratègic del Voluntariat a la Comunitat Valenciana, una campanya de reclutament de voluntaris sota el lema: «Quanta energia, comparteix-la»; programes de solidaritat a l’aula; diverses convocatòries de finançament per a projectes de voluntariat; reunions sectorials per fomentar la complementarietat i el treball en xarxa; i trobades entre ONG i mitjans de comunicació.

A continuació, Carolina Robles va explicar que la FSVCV disposa d’una oficina a Brussel·les des d’on desenvolupa accions internacionals complementàries a les accions que es posen en pràctica des de la Comunitat Valenciana. Des d'aquesta oficina internacional, la FSVCV ha col·laborat amb el programa de voluntariat de l’ONU; en l’Observatori Internacional del Voluntariat; en el programa d’intercanvi d’estudiants de Red Activa (xarxa europea de centres regionals de voluntariat); en un projecte d’investigació sobre el voluntariat a Europa; i en activitats i programes desenvolupats per la FSVCV conjuntament amb organismes oficials europeus i altres entitats o fundacions europees. La participació de la FSVCV en programes europeus incideix positivament en les oficines de la Comunitat Valenciana, ja que aquestes reben informació puntual de totes les activitats de voluntariat que es desenvolupen en el marc de la UE; estan representades davant les institucions socials de la UE; formen part d’un grup de pressió institucional que defensa els valors de la solidaritat en la Comissió Europea; tenen la possibilitat de participar en conferències i reunions internacionals; i tenen accés a fons de finançament comunitaris. Dos exemples de participació i gestió de projectes sota finançament comunitari de la FSCVC són l’Eurotrobada sobre Responsabilitat Social de les Empreses i la seva participació en el Fòrum Mediterrani del Tercer Sector Social.

Per finalitzar la seva exposició sobre la participació de la FSVCV en l’acció voluntària a escala internacional, Carolina Robles va comentar que si una institució de voluntariat vol desenvolupar una estratègia d’internacionalització no és necessari que obri una oficina fixa. Existeixen estratègies efectives i de baix cost, com ara la participació en fòrums internacionals i el treball en xarxa utilitzant les noves tecnologies. El que sí que és imprescindible és que algun membre de l’associació tingui coneixements d’idiomes.

Un cop finalitzades les seves intervencions, els ponents van convidar els delegats assistents com a públic a fer preguntes.

Representants de diverses organitzacions de Mèxic i el Perú es van mostrar preocupats pel reclutament de voluntaris. Els membres de la FSVCV van aconsellar crear, mantenir i gestionar un bona base de dades de voluntaris, si pot ser en xarxa, amb altres institucions i organitzacions. Van afegir que si es volen fer campanyes per captar voluntaris, és millor triar el perfil adequat a l’organització i dirigir-s’hi directament, ja que les campanyes en mitjans de comunicació són cares i poc eficients. Una delegada procedent del Brasil va exposar les seves dificultats per fidelitzar els voluntaris de l’associació. Per als membres de la FSVCV, és important que les organitzacions de voluntaris siguin molt flexibles en les seves condicions perquè els voluntaris s’hi adaptin amb facilitat, però de tota manera en aquests casos la millor solució és preguntar als voluntaris per què se’n van. Només d’aquesta manera es coneixen les causes i es pot actuar en conseqüència.

Finalment, una delegada de Mans Unides a Tarragona va preguntar per mesures concretes de foment de les relacions entre institucions i mitjans de comunicació, ja que, un cop passada la urgència de determinades notícies, els mitjans de comunicació acostumen a oblidar la feina desenvolupada per organitzacions de voluntaris i ONG. Els representants de la FSVCV van comentar que aquesta és una realitat en els mitjans de comunicació de gran repercussió, però que ells han tingut molt bones experiències de col·laboració amb mitjans de comunicació regionals i locals.

Problemàtica:
La manca de models de gestió de qualitat en les associacions de voluntaris i ONG, així com la detecció d'un insuficent treball en xarxa que provoca un desaprofitament de recursos.

Proposta:
Promoure el treball en xarxes regionals i internacionals de les associacions de voluntaris.

Bones pràctiques:
El model de gestió desenvolupat per la Fundació de la Solidaritat i el Voluntariat de la Comunitat Valenciana.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
RS Com desenvolupar aliances estratègiques amb negocis
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS Sessió inaugural "18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004"
 
IF Solidaritat sindical mundial
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.