Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Bona pràctica espanyola / Bilbao / Fòrum de Barcelona
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Bona pràctica espanyola / Bilbao / Fòrum de Barcelona
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

El director general del Ministeri d’Habitatge comentava que: – Dins del programa Hàbitat es va crear un comitè espanyol el funcionament del qual va ser bo i, per tant, es va decidir mantenir-lo.
– Té caràcter informal i l’assistència és irregular i flexible.
– Hi assisteixen representants de comunitats autònomes, de ministeris i d’ONG.
– Les obres tractades han guanyat diversos premis.
– Hàbitat ha de tenir un efecte en diversos àmbits: el de l’habitatge, l’econòmic, el social, el de les infraestructures, etc.
– Les bones pràctiques han de ser duradores.
– Les millors pràctiques es difonen a actors per tot Espanya: municipis, escoles, etc.
– El comitè espanyol pren nota també de les millors pràctiques no acceptades per l’ONU.
– Per evitar que les millors pràctiques siguin un elogi d’un mateix, els que les proposen no pertanyen a l’Administració. D’aquesta manera són més objectius.
– L’equip espanyol és actiu a Llatinoamèrica i, per exemple, va ajudar Xile a crear el seu propi programa de millors pràctiques.


El representant de la Federació Espanyola de Municipis, Luis Mecati, comentava que:
– Entre tots dos programes de l’ONU, Agenda 21 i Hàbitat, hi ha sinergies.
– Es reuneixen les millors pràctiques i s’exporten a altres països.
– A Cuéllar, població de Segòvia de 10.000 habitants, es desenvolupa un projecte de biomassa excepcional.
– La FEM dóna molt de suport a les províncies i als pobles petits.
– S’està desenvolupant la biblioteca digital de les millors pràctiques espanyoles.
– Les millors pràctiques tenen un límit temporal de dos anys. Quan un projecte és a més llarg termini, la solució seria crear una altra categoria.
– Falten millors pràctiques d’accessibilitat, transport i governança.
– La base de dades d’Hàbitat és un fòrum únic sobre pràctiques urbanes existents.




El representant universitari comentava que:
– La base de dades, el patrocinador de la qual és el Ministeri d’Habitatge, és per ella mateixa una millor pràctica.
– Tot es fa amb software lliure, sense recórrer a Microsoft.
– Es considera millor que la versió en anglès.
– Es va decidir que havia de ser gratuïta.
– El cost del manteniment és molt baix.


Ibon Areso Mendiguren, primer tinent d’alcalde de Bilbao, arquitecte i creador del Pla General de Bilbao, després d’haver repassat la història de la ciutat des de la seva fundació emfasitzant en els problemes econòmics, els tancaments i els alts nivells d’atur dels anys 70 i 80, va comentar que:
Bilbao era una ciutat que moria, per tant, la finalitat no era millorar, sinó no morir.
– El primer objectiu a nivell urbà era la creació de llocs de feina, per tant, calia estimular el sector terciari.
– Dos elements clau en els objectius de millora de la ciutat eren 1) un hàbitat trant agradable com fos possible; 2) feines ben pagades.
– Una ciutat deteriorada no és competitiva, per tant, calia crear formació, marca i dimensió cultural per facilitar la projecció de Bilbao i atraure feina organitzant congressos i esdeveniments similars.
– L’avinença entre les diferents administracions i ens públics es més difícil i complicada que l’avinença entre el sector públic i el privat.

Reformes urbanístiques clau:

– Neteja de la ria.
– Transformació de les àrees degradades sense que això comporti creixement.
– Arquitectura de qualitat sempre que fos possible.
– Ampliació del port.
– Intervencions arquitectòniques “de marca” – Calatrava, Foster, Hadid, Gehry
– Manteniment d’elements de la identitat industrial en l’estètica de les intervencions.

Estratègia:
– El plantejament “Bilbao va construir un museu i després van passar coses ” és incorrecte; el Museu Guggenheim va formar part d’un procés de reflexió i de transformació urbana que va utilitzar la cultura com a eina i que va crear marca de ciutat.
– Assumpció que vivim en un món de marques, no de bona arquitectura o d’art.
– Necessitat d’impulsar la ciutat de Bilbao.

Xavier Casas, primer tinent d’alcalde de Barcelona i regidor d’urbanisme, va tractar el tema de la millora urbana en l’àmbit del Fòrum i va explicar el funcionament de les comissions de qualitat de l’Ajuntament de Barcelona (com es filtren les obres per garantir un mínim de qualitat estètica i perquè siguin apropiades a la ubicació). Casas també va comentar el desmantellament del Fòrum i les seves fases.

– La zona s’ha dissenyat de manera que en el futur pugui ser una àrea residencial.
– S’ha ofert una nova visió de l’urbanisme en mantenir la ronda i la depuradora dins l’espai urbà –és a dir, s’ha solucionat un problema, no s’ha exportat fora perquè es converteixi en un problema per a generacions futures.
– S’ha aportat a la ciutat més espai públic i habitatge protegit (41 % del total d’habitatge creat).
– Amb la depuradora i l’energia solar s’ha promogut la sostenibilitat i, alhora, s’ha fomentat el desenvolupament d’ambdues tecnologies.
– “O les ciutats interioritzen les seves necessitats o les externalitzen a d’altres ciutats” (depuració d’aigua, generació elèctrica, etc.).
– Les intervencions són peces clau d’una visió estratègica de la ciutat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Comunitats sostenibles i la forma futura de les ciutats (LSE)
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Governs locals
 
IF Ciutats culturals enfront de ciutats poc sustentables
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.