Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat i identitats en els llenguatges narratius > Tan lluny i tan a prop
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Tan lluny i tan a prop
Diàleg de referencia: Diversitat i identitats en els llenguatges narratius

Nélida Piñón, fent apologia del mestissatge, explica que els iberoamericans «venim de lluny, però no som bàrbars, som múltiples, dispersos, diferents, visigots, ibers, celtes, grecs, romans i àrabs, tot això abans de ser iberoamericans»; és a dir, en tots els racons hi és present la Mediterrània.

L’escriptora brasilera suggereix que potser «la nostra formació és un pretext per ser caòtics», fet que es reflecteix en l’inconscient del llatinoamericà. Piñón afegeix que als iberoamericans «ens sobra el sentiment d’epifania pel qual ens proclamem universals i cosmopolites» i acaba recordant als joves escriptors que «posin tot el sentiment en cada una de les paraules que escriuen i que no pensin des del principi que faran una gran obra».

Juan Goytisolo assegura que «els països mestissos tenen avantatge sobre els més homogenis, perquè és la diversitat la que ens enriqueix» i subratlla que «la cultura no pot ser única ni tancada, ja que hi ha una pol·linització a través de les autopistes del vent que ha anat de l’Orient Llunyà al Pròxim Orient, i d’aquí a Occident». L’escriptor espanyol afirma que Les mil i una nits és el millor de tots els llibres, perquè en el seu univers narratiu «la paraula és la vida i el silenci és la mort». A més, Les mil i una nits destaca que la pol·linització literària primer és oral i després es transcriu.

Per a Goytisolo, l’acostament a la literatura espanyola des dels països perifèrics li ha donat nova llum a la interpretació, com, per exemple, la lectura de Borges de l’obra de Cervantes.

Goytisolo critica l’imperi mediàtic que «imprimeix una universalitat que es basa en les lleis del mercat» i ha assegurat que «el cruel “Déu del mercat” pot posar fi a la literatura».

Carlos Fuentes afirma que «la literatura mexicana sorgeix de la revolució mexicana i de la narració de la nació», en la qual les influències espanyoles es consideren colonitzadores i les caribenyes retardades. En tant que representant del boom llatinoamericà, l’escriptor afirma que «estem lluny d’haver arribat a la fi de la creativitat» i parla de l’actual generació del crack, integrada per Ignacio Padilla, Cristina Rivera i Xavier Velasco, entre d’altres.

Fuentes es refereix a una doble tradició literària mundial: la de la Manxa, formada per El Quixot i els seus descendents, com ara Madame Bovary, i la de Waterloo, integrada per Balzac, Stendhal, Scott Fitzerald, etc. La divisió entre ambdues tradicions no té res a veure amb el seu ’origen geogràfic: la primera es reconeix com a ficció, és còmica i es basa en la inexperiència; mentre que la segona pretén mostrar la realitat social des d’un punt de vista seriós i expert.

Tomás Eloy Martínez cita Borges per destacar que, com que la literatura llatinoamericana està mancada de tradició, totes les tradicions li pertanyen.

L’escriptor argentí afirma que «el centre i allò excèntric són una convenció. El centre és una invenció europea amb intencions hegemòniques» i recorda que al colonitzat se li imposa la retòrica de la culpa per tal que no es rebel·li: «els llatinoamericans vivim sota el pes del món, però la ignorància ens equipara arreu del món».

Eloy Martínez creu que «el llibre és una veu que es transfigura de generació en generació fins a imprimir-se en paper» i matisa que en les cultures arcaiques escriure era una tasca comunitària i que la noció d’autor sorgeix amb Dante. Actualment, Eloy Martínez proposa aprofitar el nou espai virtual, on la imaginació circula d’individu a individu, per evitar els perills de l’homogeneïtzació imperialista.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Diversitat i identitats dels llenguatges narratius
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.