Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Reunió de joves líders indígenes > Renovar el paper de l’ONU envers els indígenes
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Renovar el paper de l’ONU envers els indígenes
Diàleg de referencia: Reunió de joves líders indígenes

L’ONU pot impulsar els «sense veu» amb exemples com el seu Programa de Membres Indígenes

El paper de Nacions Unides (ONU) i la renovació de la seva estructura estan en constant debat. En aquest marc, exemples com les conseqüències positives en les comunitats indígenes del Programa de Membres Indígenes de l’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU poden servir per incidir en certs punts a l’hora de repensar l’ONU.

El Programa serveix per formar joves líders indígenes sobre el funcionament intern de l’ONU, amb una part teòrica i una altra pràctica a les oficines de l’Alt Comissionat de Drets Humans a Ginebra, Suïssa. L’objectiu és facilitar la tasca dels indígenes a l’hora de treballar les seves reivindicacions en organismes internacionals com Nacions Unides. A més, s’aconsegueix la seva independència en el treball i la reducció de costos, en no dependre d’agents externs que farien la tasca al seu lloc.

En acabar el Programa, els joves indígenes han desenvolupat experiències que han beneficiat molt la seva comunitat. Per evitar accions individualitzades, han proposat un seguiment a càrrec de l’Alt Comissionat, del treball que duen a terme després de la beca. Una altra de les demandes dels participants en el Programa és que s’impulsi una xarxa fixa per intercanviar experiències i informació després de la seva conclusió.

De fet, per iniciativa pròpia, a l’Àfrica, participants de les comunitats batwa (Burundi) i tuareg (Mali−Burkina Faso) han organitzat activitats conjuntes entre les seves comunitats.

Altres conseqüències

Un altre tipus d’iniciatives posteriors al Programa han servit per conscienciar la població mundial sobre els drets dels pobles indígenes. D’aquesta manera, per exemple, indígenes de Xile han posat en marxa un centre d’etnoturisme, amb rutes turístiques dirigides, controlades i gestionades directament pels indígenes, totalment respectuoses amb la realitat cultural i ecològica local, per barrar així el pas a operadors turístics de tipus més generalista.

Al Brasil, la comunitat trukà ha potenciat departaments de fitoteràpia i activitats mèdiques alternatives realitzades amb plantes locals en els hospitals de la zona, tot a l’empara d’un marc legal. A Veneçuela s’ha creat una base de dades de diferents ONG i institucions internacionals al servei de tots els pobles indígenes de la zona. També a Veneçuela s’ha posat en marxa el projecte «Despertar de la consciència» adreçat als joves indígenes per ajudar-los a adquirir consciència de poble amb identitat pròpia i amb drets i peculiaritats que cal defensar.

També és veritat que, a títol individual, els joves líders indígenes han guanyat pes en les pròpies comunitats després de seguir el Programa, i han augmentat la seva credibilitat davant els mitjans de comunicació. La seva capacitat de pressió ha fet que, en alguns casos, hagin passat a exercir tasques influents en el seu país. A Xile s’ha augmentat la pressió a les autoritats estatals pel que fa a la no- discriminació dels indígenes en l’accés a l’educació. Els quítxua del Perú, per exemple, han aconseguit institucionalitzar la defensa dels Drets Humans dels indígenes en el seu país.

Problemàtica:
Es debat el paper de l’ONU a escala internacional i la capacitat actual de les seves estructures, ancorades encara en el context de la Guerra Freda. Existeixen accions puntuals en les quals l’ONU exerceix d’impulsora per a certes comunitats que, pel seu compte, tenen poca capacitat d’acció en les organitzacions internacionals. Una de les accions de l’ONU per a aquests grups és el Programa de Membres Indígenes de l’Alt Comissionat de Drets Humans. El Programa serveix per formar joves líders indígenes sobre el funcionament intern de l’ONU, amb una part teòrica i una altra pràctica a les oficines de l’esmentat Alt Comissionat a Ginebra, Suïssa. Aquest tipus de comunitats, en beneficiar-se d’aquests programes, aconsegueixen independència en el treball i la reducció de costos, ja que no depenen d’agents externs que farien la seva feina al seu lloc. En acabar el Programa, els joves indígenes han desenvolupat experiències que han beneficiat molt la pròpia comunitat.

Proposta:
L’ONU pot servir per impulsar xarxes d’intercanvi d’informació i d’accions de comunitats com les indígenes. Els Programes de l’ONU permeten augmentar la capacitat d’acció de les comunitats, les quals desenvolupen projectes propis per conscienciar les persones de l’entorn i la comunitat internacional sobre els seus drets.

Bones pràctiques:
A l’Àfrica, participants de les comunitats batwa (Burundi) i tuareg (Mali−Burkina Faso) han organitzat activitats conjuntes entre les seves comunitats. Indígenes de Xile han posat en marxa un centre d’etnoturisme, amb rutes turístiques dirigides, controlades i gestionades directament pels indígenes, totalment respectuoses amb la realitat cultural i ecològica local, per barrar el pas, així, a operadors turístics de tipus més generalista.

Al Brasil, la comunitat trukà ha potenciat departaments de fitoteràpia i activitats mèdiques alternatives realitzades amb plantes locals en els hospitals de la zona, tot a l’empara d’un marc legal. A Veneçuela s’ha creat una base de dades de diferents ONG i institucions internacionals al servei de tots els pobles indígenes de la zona. També a Veneçuela s’ha posat en marxa el projecte «Despertar de la consciència» dirigit als joves indígenes per ajudar-los a adquirir consciència de poble amb identitat pròpia i amb drets i peculiaritats que cal defensar. A Xile s’ha augmentat la pressió a les autoritats locals pel que fa a la no-discriminació dels indígenes en l’accés a l’educació. Els quítxua del Perú, per exemple, han aconseguit institucionalitzar la defensa dels Drets Humans dels indígenes al seu país.

Conclusions:
Programes com el dels Joves Líders Indígenes de l’ONU poden permetre el desenvolupament d’experiències que beneficien molt aquest tipus de comunitats amb poca capacitat d’acció sense suport extern. L’ONU pot servir per impulsar xarxes d’intercanvi d’informació i d’accions de comunitats com les indígenes.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Grup de Treball Francòfon per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU)
 
RS Grup de Treball Anglosaxó per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU)
 
AS Els joves indígenes actuen gràcies a l’ONU
 
NP Els joves indígenes busquen noves fórmules de defensa dels seus drets
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau