Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Els reptes de la diversitat cultural
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Els reptes de la diversitat cultural
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

La diversitat cultural ens ha de permetre d'establir nous projectes de vida i, per damunt de tot, ha de garantir el respecte dels drets humans. Cap persona no pot invocar la diversitat cultural per atemptar contra els drets humans garantits pel dret internacional ni tampoc per limitar-ne el seu abast. Es tracta d'un principi bàsic, tal com subratlla Katerina Stenou, directora de la Divisió de Polítiques Culturals i Diàlegs Interculturals de la UNESCO.

Els quatre desafiaments de la diversitat cultural són: la identitat cultural, les llengües universals, el dret a la igualtat i la cultura com a actor del desenvolupament, segons enumera Rafael Rodríguez-Ponga, doctor en filologia, col·laborador des d'un principi del Fòrum de les Cultures. Per a ell és imprescindible tenir una identitat cultural oberta, com és el cas de l'europea. «És perfectament compatible tenir diverses identitats culturals», comenta. Per exemple, com a persona et pots definir com a europeu, judeocristià, etc.

«Quan la identitat cultural es pren com una bandera política, causa sofriment», afegeix Rafael Rodríguez-Ponga. «La revolució en la contemporaneïtat és que tots som iguals, amb els mateixos drets», diu.

Si per ser diferents es tenen drets diferents, el final pot ser terrible, ja que només porta a guetos. La integració és compatible amb la conservació de les pròpies llengües i cultures.

Cal evitar que la diversitat cultural sigui «el cavall de Troia» —en paraules de Stenou— de les tensions entre diferents comunitats, per això és vital el reconeixement simbòlic de la creativitat de les minories. La UNESCO ha tingut molt present aquest fet quan el 2001 va aprovar la Declaració Universal de la Diversitat Cultural, document que va acompanyat d'un pla d'acció.

Per a Fernando Gómez-Riesco, la diversitat cultural està vinculada a una sèrie d'elements: pluralisme (essencial perquè existeixin les democràcies); cohesió social (la cultura és un factor de creació de llocs de treball i aquests aporten cohesió social); creixement i desenvolupament sostenible (la cultura aporta ingressos públics, no sols és una despesa); i diàleg cultural i seguretat jurídica (els poders públics han de tenir la seguretat jurídica que les polítiques no quedin subjectes a desmantellaments ni denúncies). En aquest sentit, cal dotar-se d'un marc regulador com a instrument jurídic, perquè «el mercat mundial en béns i serveis culturals és tan imperfecte que demana intervenció i elements correctors», apunta Gómez-Riesco, el qual proposa excloure els béns i serveis culturals dels acords comercials. «Si no s'actua, es pot trencar el precari equilibri existent», comenta. A més, és de total importància «demostrar que la cultura i la política van estretament lligades», diu Katerina Stenou, perquè «no hi ha projecte polític, si no hi ha visió cultural». «El pluralisme cultural és la resposta política al fet de la diversitat cultural», argumenta. «Si la cultura perd la capacitat de contestar i impugnar el que no funciona, perd la seva expressió», conclou la directora de la Divisió de Polítiques Culturals i Diàlegs Interculturals de la UNESCO. El desenvolupament humà, polític, econòmic, social necessita el desenvolupament cultural en tots els sentits. I «la cultura i el desenvolupament cultural són imprescindibles per al desenvolupament humà», puntualitza Rafael Rodríguez-Ponga. En el seu discurs, Rodríguez-Ponga fa una defensa de les llengües universals com a fenomen nou en el món que cobreix els cinc continents. «En el món hi ha grosso modo unes 6.000 llengües que corresponen a grups etnolingüístics, tret d'un petit grup de llengües que són el vehicle de la comunicació entre persones dels cinc continents: anglès, francès, àrab, portuguès i espanyol», afirma. A vegades creiem que les llengües universals ens treuen la identitat, però «contribueixen a garantir l'accés a béns d'una cultura que d'una altra manera no tindríem», puntualitza aquest filòleg.

La Declaració Universal de la Diversitat Cultural de la UNESCO planteja quatre escenaris: la defensa de tots els articles de la Declaració Universal dels Drets Humans, la defensa de l'estatut de l'artista com a creador, la redacció d'un protocol que fomenta la protecció d'intercanvis culturals i científics, i el foment de continguts culturals i expressions artístiques. El pla d'acció de la declaració preveu un debat públic i la redacció d'un document vinculant, ja que, com apunta Katerina Stenou, «sense diàleg no és possible assolir polítiques culturals que afecten la cultura».

Aquesta convenció té un element innovador, ja que incideix en la doble naturalesa dels béns culturals: la material i la simbòlica. Reconeix la necessitat de defensar la materialitat dels béns i de no sacrificar-ne la part simbòlica. Cal trobar un equilibri entre el valor material i l'immaterial dels béns i serveis culturals.

Problemàtica:
Els reptes de la diversitat cultural.

Proposta:
Seguir les premisses de la Declaració Universal de la Diversitat Cultural.

Postures:
La diversitat cultural no es pot imposar per damunt dels drets fonamentals ni esgrimir-se com a bandera política.

Conclusions:
Respecte a la identitat cultural, a les llengües, dret a la igualtat i a la cultura com a factor de desenvolupament que vagi lligat a tots els camps (polític, econòmic i social).

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 
RS Obertura del congrés
 
RS Cultura i qualitat de vida: quins són els paràmetres?
 
RS Plenària final
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.