Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Contribuint a l’Agenda Global > Corrupció, mafiocràcies i pobresa
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Corrupció, mafiocràcies i pobresa
Diàleg de referencia: Contribuint a l’Agenda Global

La corrupció és present en les països rics i pobres però incideix més negativament sobre aquests últims. La relació corrupció-pobresa va estretament lligada. A més, un estudi realitzat a través del baròmetre global de la corrupció de Transparency International revela que la corrupció es dóna més freqüentment entre funcionaris públics. Això situa en estat de crisi la legitimitat de les democràcies.

La lluita contra la corrupció constitueix una eina indispensable per a combatre la pobresa. La corrupció envaeix tots els sectors però resulta més perillosa quan s’apodera del sector polític i la democràcia es converteix en "mafiocràcia", com ha afirmat el cineasta argentí Fernando Solanas que va posar com a exemple el que va succeir a Argentina entre 1990 i 2002. Per aquest motiu, la lluita s’haurà de fomentar en la transparència i en la responsabilitat de tots els sectors socials.

Eileen O'connor, presidenta del International Centre for Journalists, ha definit el terme corrupció com "la intervenció en política mitjançant el pagament de diners o retribucions en espècies que té com a conseqüència frenar el creixement econòmic i incrementar les diferències socials". Aquesta definició de corrupció engloba des de l’adquisició de recursos estatals per sota del seu preu fins a donacions a partits polítics, passant pels i suborns i les apropiacions indegudes. Per a Eileen O'connor el discurs polític parla d’acabar amb la corrupció, però només s’activen les mesures necessàries quan la societat civil pressiona.

La corrupció, per petita que sigui, té una incidència global. La destrucció local d’una economia com a conseqüència de la corrupció no afecta únicament a aquesta economia, sinó que s’expandeix als territoris més diversos.

Fins mitjan els anys noranta, les institucions internacionals no havien sabut valorar l’impacte de la corrupció, és a partir d’aleshores que comencen a preocupar-se per aquest greu problema que mina las democràcies i provoca crisis socials, econòmiques i polítiques. Peter Eigen, responsable del Banc Mundial (BM) a l’Amèrica Llatina entre 1983 i 1988, i actual president de Transparency International, Alemanya, ha confirmat que l’FMI i el BM, durant aquest període toleraven la corrupció (motiu pel qual va abandonar la institució). Actualment, aquestes institucions financeres han abandonat les teories més liberals i defensen l’economia de mercat social. A més, en aquests moments, els ciutadans demanen una participació més gran en els processos que afecten les seves vides, la qual cosa implica més transparència en les negociacions entre el BM i els governs estatals "El període en què les institucions internacionals i els governs nacionals toleraven la corrupció ha quedat enrere, com ho demostra el fet que el BM (a partir de 1996)hagi definit òrgans interns dedicats a la corrupció, que l’OCDE hagi tipificat la corrupció com a delicte, que l’ONU s’hagi sumat a la lluita contra la corrupció, etc. Malgrat tot, continua essent imprescindible la contribució de la societat civil", ha afirmat.

En aquest sentit, la signatura el desembre de 2003 de la Convenció de les Nacions Unides contra la Corrupció és un exemple que demostra l’interès dels organismes internacionals. El problema que sorgeix després de la signatura de la Convenció de Nacions Unides, així com després de la del Conveni de la Unió Africana Contra la Corrupció adoptat l’11 de juliol de 2003, és que, posteriorment, aquests tractats no són ratificats pels països, de tal manera que no es poden aplicar. La lluita contra la corrupció només serà efectiva si s’aconsegueix que la societat civil, els governs, les empreses privades i les institucions internacionals actuïn conjuntament. A més, cal millorar l’educació per crear un clima social anti-corrupció i és imprescindible que els països en vies de desenvolupament, els desenvolupats i el sistema financer internacional deixin de tolerar la corrupció; en aquest sentit, cal la col·laboració de les institucions internacionals.

Problemàtica:
La corrupció és un obstacle pel desenvolupament i la lluita contra la pobresa. La corrupció política debilita la democràcia, els governs perden legitimitat, la pobresa s’incrementa i sorgeixen situacions de conflicte. Un petit delicte de corrupció pot influir globalment i comportar conseqüències irreversibles. Els costos de la corrupció al món es valoren en 3.000 milions de dòlars anuals.

Proposta:
La lluita contra la corrupció només serà efectiva si s’aconsegueix que la societat civil, els governs, les empreses privades i les institucions internacionals actuïn conjuntament. Cal millorar l’educació per tal de crear un clima social anti-corrupció. Els governs han de posicionar-se radicalment en contra de la corrupció, cal que ratifiquin els convenis internacionals. A més, les institucions internacionals, ha d’assumir una postura radical contra la corrupció i és necessari que ratifiquin els convenis internacionals. A més, les institucions internacionals, a diferència del que no van aconseguir en dècades anteriors, han d’esdevenir col·laboradors eficaços en aquesta lluita, han d’obligar a publicar tots els resultats econòmics, incloses les explotacions als països més desafavorits, a totes les empreses petrolieres, i al mateix temps, obligar als estats on es realitza la producció a publicar els seus pressupostos de despeses públiques. Actualment, aquestes mesures tenen caràcter voluntari, per tant, la societat civil ha de pressionar els governs nacionals i els organismes internacionals amb l’objectiu que siguin obligatòries.

Postures:
Eileen O'connor, presidenta de l’International Centre for Journalists, ha definit el terme corrupció com “la intervenció en política mitjançant el pagament de diners o retribucions en espècies que té com a conseqüència aturar el creixement econòmic i incrementar les diferències socials.” Aquesta definició de corrupció engloba des de l’adquisició de recursos estatals per sota del seu preu fins a donacions a partits polítics, passant pels i suborns i les apropiacions indegudes. Fernando Solanas, cineasta argentí, ha afirmat que "la corrupció és un autèntic falgell per a la vida de los nostres societats.” I ha prosseguit tot exposant breument el procés que va conduir a argentina a una greu crisi econòmica a finals de la dècada dels anys noranta. “El 2000 a Argentiana van morir 35.000 persones per desnutrició o malalties curables com a conseqüència de les polítiques públiques imposades per l’FMI i el BM a principis dels anys noranta. L’obertura comercial imposada, la lliure circulació de capitals i la dolarització de l’economia va provocar la desaparició de la indústria nacional, que abans de la imposició de les reformes econòmiques abastia un 95% del consum intern del país. Al mateix temps, les mesures de flexibilització laboral imposades van comportar una retallada de dos terços dels drets dels treballadors.” “El fracàs de les reformes cal buscar-lo, entre d’altres motius, en l’existència de corrupció en el govern nacional, fet que l’FMI i del BM asseguren desconèixer en aquell moment.”, ha afirmat. Peter Eigen, president de Transparency International, Alemanya, ha afirmat que "en aquests moments, els ciutadans reclamen més participació en els processos que afecten les seves vides, la qual cosa requereix més transparència en les negociacions entre el BM i els governs estatals.” Marianne Camerer, directora de Global Acces, Centre for Public Integrity, ha definit la corrupció com un "abús de poder" que cal combatre des de la transparència i ha afegit que “la informació és l’eina que permet incrementar la pressió ciutadana per denunciar les responsabilitats del govern". Miklos Marschall, director executiu de la divisió d’Europa de l’est i central de Transparency Intenational, ha recordat que "vivim en un món interdependent, els suborns, doncs, no afecten únicament al lloc on es produeixen, sinó que tenen repercussions en l’economia i la societat globals". Jeremy Carver, soci del gavinet jurídic londinenc Cliffor Chance i director del grup Public International Law Group, ha redundat en la idea de la necessitat d’ampliar la imatge de la corrupció als petits delictes, i no limitar la denúncia a aquells que impliquen grans sumes, ja que tots són nocius per l’equilibri econòmic i social. "La corrupció afecta tant al sector públic com al privat", ha afirmat. John Makumbe, activista social de Transparency International a Zimbabwe, ha afirmat que cal tenir en compte que les empreses inclouen el preu dels suborns als costos de producció, és a dir, aquests es repercuteixen en el preu final que paguen els consumidors, autèntics damnificats per la corrupció. Akere Muna, advocat i president de Transparency Internatioinal a Camerun, ha destacat especialment que la corrupció sempre té dos culpables: el que corromp i el que es deixa corrompre. "La corrupció és respecte al sistema econòmic, el que la SIDA és al cos humà", ha afirmat. Daniel Kaufmann, director de Global Governance and Regional Learning del World Bank Institute (per videoconferència), ha afirmat que la lluita contra la corrupció ha d’entendre’s dins d’un marc molt més ampli de governabilitat global ja que es pot demostrar empíricament que la lluita contra la corrupció és fonamental pel desenvolupament econòmic i la seguretat global (incloent-hi la lluita contra el terrorisme). Sarah Wykes, de Global Witness, ha parlat de la problemàtica dels països productors de petroli que, malgrat disposar d’aquest recurs natural, continuen en situació de pobresa. Ha posat d’exemple el cas d’Angola, en què els anys 2002 i 2003 els ingressos per l’explotació petrolífera no es troben reflectits en els pressupostos públics.

Bones pràctiques:
Transparency International és l’única organització no governamental a escala mundial dedicada a combatre la corrupció; congrega la societat civil, el sector privat i els governs en una vasta coalició global. Transparència Internacional aborda les diverses facetes de la corrupció, tant en el si dels països como en el pla de les relacions econòmiques, comercials i polítiques internacionals. L’objectiu és comprendre i afrontar els dos rostres de la corrupció: qui corromp i qui permet ser corromput. El projecte Global Acces va néixer per fer front a la inexistència d’índexs per mesurar la corrupció. Mitjançant la feina de periodistes i experts en diverses àrees especialitzades en 25 països redacten un informe d’activitat global i defineixen un índex d’integritat pública que reflecteix aspectes com l’existència d’instàncies de lluita contra la corrupció, la facilitat d’accés a la informació econòmica, el sistema de finançament dels partits polítics. Aquest índex permet detectar els punts dèbils en la lluita contra la corrupció i, per tant, si el govern així ho vol, millorar-los. Des de Global Witness es lluita contra l’explotació dels recursos naturals i la violació dels drets, particularment allà on els recursos como la fusta, el petroli i els diamants s’utilitzen per finançar i perpetuar la corrupció i els conflictes. El Conveni de la Unió Africana Contra la Corrupció adoptat l’11 de juliol de 2003 estableix com a objectius: la previsió, el càstig, la cooperació i l’educació en la lluita contra la corrupció. I així ho recullen els articles en què es desenvolupen. A més,també hi ha el Conveni de les Nacions Unides Contra la Corrupció.

Conclusions:
La lluita contra la corrupció només serà efectiva si s’aconsegueix una actuació conjunta entre la societat civil, els governs, les empreses privades i les institucions internacionals. La lluita s’haurà de fomentar en la transparència i en la responsabilitat de tots els actors a nivell local i global.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
AS Tres grans reptes del segle XXI
 
RS Sessió plenària inaugural i sessió plenària de cloenda. Diàleg “Contribuint a l'Agenda Global”.
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
AS Globalització, identitat, diversitat