Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Forum d’Autoritats Locals de Porto Alegre – Agenda 21 de la cultura > Reinventar el paper de les ciutats descentralitzant-lo del poder.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Reinventar el paper de les ciutats descentralitzant-lo del poder.
Diàleg de referencia: Forum d’Autoritats Locals de Porto Alegre – Agenda 21 de la cultura

Més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats, i a l’Àfrica el 72% dels habitatges són barraques. Les autoritats locals han de prendre iniciatives per a la inclusió social, i es pren la cultura com a eix bàsic per aconseguir-ho, així com reforçar el paper organitzat de les ciutats (xarxa de ciutats) per solucionar els problemes que es generen en els nous escenaris globals (nous tipus d’exclusió, com l’exclusió digital). El nou mapa urbà mundial ha creat ciutats globals i al costat d’aquestes un immens territori exclòs. Un altre món és possible, i comença per les ciutats.

Problemàtica:
Més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats, i a l’Àfrica el 72% dels habitatges són barraques.

Proposta:
El canvi parteix de la base, de les ciutats. Que el món local canviï el món global (glocalització). Les ciutats són nous agents de canvi, i alhora han de crear nous actors (tant els ciutadans com els mateixos municipis). Es busca un nou tipus de desenvolupament local, no només el promès desenvolupament sostenible, sinó el desenvolupament cultural. La cultura té un caràcter estratègic, com a creació d’identitat, i no s’entén d’una manera segmentada, s’ha de relacionar amb la inclusió social i el desenvolupament. Xarxa de ciutats per a la inclusió social, que es vincularà a la CGLU. El treball en xarxa aplicat a les ciutats, en una espècie de sindicat davant dels organismes internacionals. Governs locals com a actors internacionals. Hi ha una preocupació sobre les amenaces a l’ecosistema cultural. Des de les ciutats s’ha de contribuir a formular respostes. Proposta de futur: biblioteca social mundial de Porto Alegre.

Postures:
Discrepància sobre la condició obligatòria de l’aprenentatge d’una llengua com a factor d’inclusió social (Rotterdam-Saint Denis). Els representants de ciutats mitjanes i petites tenen por que la seva veu acabi ofegada al costat de les de les grans urbs. En aquest punt s’hauria d’esmentar la tipologia de Cabannes, en la qual algunes ciutats també estan excloses (ciutats estat, ciutats enclavament, ciutats reserva de la biosfera, ciutats frontereres). S’haurien de crear noves dinàmiques per fer front a aquestes noves exclusions. Reformar els organismes internacionals (no només les Nacions Unides) des de la ciutadania per fomentar-ne la proximitat. Gestió municipal que intenti passar dels deutes nacionals (proposat per Marta Suplicy). L’exclusió és un problema greu que han de resoldre les ciutats (representant italià: incorporar la preferència de les autoritats per la gestió local dels serveis).

Bones pràctiques:
UNESCO: coalició internacional contra el racisme en un programa de deu punts. Saint Denis:
– Memòries retrobades, idees compartides.
– Esport, com a lloc de participació.
– Arts culinàries.
– Escola musical araboandalusa. Aracajú:
– Gestió participativa.
– Escoles on els directors són elegits pels alumnes.
– Espai de cultura africana. Rotterdam:
– Formació lingüística (600 hores d’holandès).
– Integració mitjançant la reconstrucció d’habitatges i qualificacions. Monterrey:
– Programa Ciutat per a Tothom (revisió de la reglamentació, socialització de la infància, accessibilitat física)
– Institut de la Dona.
– Pla per consolidar Monterrey com a societat del coneixement. Buenos Aires:
– Programa d’inserció escolar i de reinserció educativa.
– Fàbriques recuperades. Còrdova:
– Programa educatiu, com a ciutat educadora.
– Pacte per l’ocupació.
– Pressupostos participatius i consells sectorials. Pieve Emanuelle:
– Projecte participatiu a les escoles.
– Programa electoral construït pels ciutadans.
– Pressupost participatiu, amb un pla operatiu de factibilitat. Lilla:
– Crédit-loisir, difusió de xecs culturals a gent sense recursos.
– Democràcia de proximitat: consells de barri i de nens.
– Consell comunal de concertació i comissions extramunicipals.
– Fòrums ciutadans i tallers urbans.
– Maison follie, equipament de proximitat i alhora foment artístic. Mont-real:
– Consell intercultural de Mont-real.
– Cirque du Soleil.
– Barri dels espectacles.
– Jornades de la cultura.
– Cultura Mont-real, 500 membres, pensament en acció. Sant Sebastià:
– Estudis per la pau i els drets humans.
– Parc per la pau. Roma:
– Mesa de cooperació descentralitzada.
– Casa de la Pau, 53 associacions. Badalona:
– Programa de dones acollidores (espais de trobada, aules de formació, itineraris per la ciutat i cangurs solidaris). Campinas:
– Projecte ciutat-mare (perquè els pares assisteixin als parts).
– Programa Iluminar Campines (punts de llum on van les dones afectades per la violència).

Conclusions:
S’aprova l’Agenda 21 de la cultura, guia de principis, compromisos i recomanacions a seguir per les autoritats locals que insta altres organitzacions internacionals i estats a seguir-la. El IV FAL es compromet a promoure-la i fomentar espais de comunicació públics o privats que donin veu a la ciutadania. Les ciutats s’han de convertir en mediadores de conflictes i difusores de la cultura (mai elitista). Declaració de Barcelona que crea una altra xarxa per a la inclusió social i la democràcia participativa que es començarà a gestar en els pròxims mesos.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Ciutats en xarxa
 
IF La cultura és clau com a política transversal d’inclusió social
 
AS L'agenda 21 de la cultura
 
IF Ciutats culturals enfront de ciutats poc sustentables
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.