Resum sessió Regulació, autorregulació i opinió ciutadana
Diàleg de referencia: Comunicació audiovisual global, diversitat cultural i regulació

En tota la maquinària del mercat audiovisual, el paper del públic és molt important. Però no només com a públic i consumidor, sinó també com a element actiu en l'acció reguladora i reivindicativa davant els mitjans de comunicació.

Stephen Whittle , responsable del control de la política editorial de la BBC( Regne Unit ), va tenir en compte el servei públic dels mitjans de radiodifusió. Però va posar de relleu la diferència que hi ha en la difusió a escala local i global. Aquesta última busca els beneficis més grans, constreny els canals de distribució i maximitza la rendibilitat. Per altra banda, va afirmar que el públic té un paper molt important que passa per l'exercici actiu de la seva opinió. Whittle va sostenir que fins i tot el públic pot ser un element actiu clau en la regulació dels mitjans de comunicació.

Noa Elefant-Loffler , cap del departament de recerca de 2nd Authority ( Israel ), va explicar els treballs que duen a terme per garantir una qualitat en les emissions i en les intervencions de les minories culturals del país. Xavier Grau , conseller general de la ONCE ( Espanya ), va aportar la visió més pràctica de la sessió. Grau va presentar una llista molt ben estructurada en què enumerava tota una sèrie de millores en els aparells perquè fossin accessibles a les persones discapacitades, i va afirmar que les noves tecnologies digitals podrien iniciar l’expansió comercial adoptant-les.

Joan Farrés va reprendre la qüestió de la importància de servei públic. Per als usuaris, va dir, hi ha preocupació per la qualitat; però també hi ha poca conscienciació en la presa de mesures. Cal considerar un altre tipus de comunicació en els programes de televisió: la no verbal; cal que els pares es responsabilitzin de la programació que veu el seu fill.

Finalment, Jorge del Corral , d’UTECA, va representar les televisions privades. L´autoregulació, va considerar del Corral , és el millor mitjà. Es va queixar de la falta del model de televisió pública, i va declara que aquesta és la que ha de donar exemple en la qualitat dels programes. Va criticar que les televisions públiques són televisions dels governs, i el fet que les televisions privades tinguin unes imposicions que no tenen les públiques. A més, va voler donar un vot de confiança a la gestió reguladora del CAC.