Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Suport a la creació d’activitats econòmiques en contextos desafavorits per a un desenvolupament solidari
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Suport a la creació d’activitats econòmiques en contextos desafavorits per a un desenvolupament solidari
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

En el taller «Suport a la creació d’activitats econòmiques en contextos desafavorits per a un desenvolupament solidari» de la 18a Conferència Mundial del Voluntariat, l’argelí Mohamed Khandriche, de l’Associació Nacional del Voluntariat TOUIZA, va explicar l’experiència d’aquesta associació en la gestió i concessió de microcrèdits per al finançament de petits projectes empresarials.

Mohamed Khandriche va articular la seva exposició en tres parts. Una primera en què va explicar breument els conceptes de desenvolupament sostenible i economia social. Una segona en què va exposar quina ha estat la realitat social, política i econòmica d’Algèria en els darrers trenta anys. I una tercera, en què va compartir amb els participants del taller la seva experiència en la gestió de microcrèdits per al finançament de la creació d’activitats econòmiques. Khandriche va iniciar la seva exposició explicant que el desenvolupament del moviment voluntari i l’aparició de nous actors socials de cooperació i desenvolupament va ser una de les conseqüència de la crisi econòmica mundial de la dècada de 1970. I que va ser durant la dècada de 1980 que la lluita contra tota forma d’exclusió es va incrementar de manera notable, amb el desenvolupament de l’economia solidària: comerç just, finançament ètic, desenvolupament de les organitzacions no lucratives de serveis... L’objectiu final era contribuir al desenvolupament social tenint en compte criteris de sostenibilitat ambiental i econòmica.

A continuació va facilitar algunes dades per ajudar els assistents al taller a comprendre la realitat d’Algèria. Es tracta d’un país de 2.381.741 km2 i 31.266.000 habitants, en què un 80% de la població viu en un 20% del territori, perquè el territori restant és desert. El 70% de la població té més de 30 anys i la població urbana ha crescut d’un 15% l’any 1962 a un 65% en l’actualitat. L’índex d’analfabetisme és d’un 20% en el cas dels homes i un 40% en el cas de les dones. Hi ha un 30% d’aturats, dels quals un 45% són joves i el sector informal representa el 25% del PIB. Un 20% de la població viu sota el llindar de la pobresa. Mohamed Khandriche va afirmar que l’explicació de la mala situació econòmica d’Algèria cal buscar-la en la dècada de 1980, quan el país va passar d’una economia centralitzada socialista a una economia liberal en molt poc temps i sense cap mena de preparació ni transició.

L’any 1989, amb l’aprovació d’una nova constitució, es va legalitzar el dret d’associació. Aquest any es funda l’Associació Nacional del Voluntariat TOUIZA, amb la missió d’atendre les persones afectades pel procés de liberalització econòmica que està sacsejant el país, i amb els objectius de treballar per al desenvolupament, donar a conèixer i practicar formes d’economia solidària i acompanyar altres associacions de cooperació (especialment les organitzacions de cooperació internacional que operen a Algèria). L’ideal associatiu de TOUIZA –segons va explicar Mohamed Khandriche– es basa en tres principis: el foment de la llibertat, la democràcia i la solidaritat; la defensa de l'associacionisme com un motor de canvi i desenvolupament i constituir-se com una organització sense ànim de lucre.

Inicialment TOUIZA es va centrar a desenvolupar programes de voluntariat d’atenció a la infància i a col·laborar amb altres entitats internacionals. L’any 1996, coincidint amb un moment especialment difícil a Algèria (que vivia, des de 1992, sota l’amenaça del terrorisme islàmic), TOUIZA va començar a desenvolupar programes de foment de l’economia solidària. Mohamed Khandriche va explicar que en els programes de TOUIZA de foment de l’economia solidària es desenvolupen accions a favor de les persones amb iniciativa i creativitat, però sense capital inicial ni possibilitats d’obtenir-lo en les vies de finançament convencionals.

Bàsicament, TOUIZA disposa de dos programes de foment de l’activitat econòmica a Algèria: d'una banda, un programa de microcrèdits de suport a la posada en marxa d’activitats econòmiques en un entorn urbà; de l'altra, un programa de subvencions per comprar les eines necessàries per iniciar una activitat empresarial a la regió de la Kabilya (finançat per la UE), prèvia participació del demandant en un programa de capacitació professional. El programa de microcrèdits consisteix en la concessió de petits préstecs a persones emprenedores d’escassos recursos sense accés a la banca tradicional. La concessió del préstec només està condicionada al resultat d’un estudi de viabilitat del pla de negocis presentat, en què s’analitzen aspectes com la capacitació de l’emprenedor, el grau de reflexió en la definició del projecte, les possibilitats de comercialització del servei o producte resultant, etc. Si TOUIZA considera que el projecte empresarial presentat és viable, concedeix un préstec al demandant a retornar en un termini màxim de 24 mesos i en quotes que depenen de la naturalesa de l’activitat desenvolupada. El microcrèdit es retorna sense interès, però pagant, en concepte de donació, un 15% sobre el total concedit (destinat a mantenir la infraestructura de l’organització).

Mohamed Khandriche va explicar que les úniques garanties de retorn del préstec de què disposa TOUIZA són una acta notarial signada per les dues parts en el moment de la concessió i la promesa per part de TOUIZA que si el préstec és retornat en el termini estipulat, un familiar, amic o veí del titular podrà accedir al programa. Tot i que aparentment són «garanties febles», el reemborsament dels microcrèdits concedits per l’organització és d’un 92,93%, molt superior al 60% del producte financer convencional.

Com a conclusió, Mohamed Khandriche va exposar quins són els punts febles i els punts forts d’un projecte de microcrèdits. Com a punt fort, va destacar que els projectes de microcrèdits col·laboren en la lluita contra la idea «d’ajuda assistencial» (donar o rebre a canvi de res). Com a punt feble, va esmentar les complicacions administratives i legals a les quals ha de fer front una associació que vol oferir serveis financers.

El taller va finalitzar amb un breu diàleg entre ponents i assistents. En el transcurs d’aquest diàleg es va demanar al ponent d’on havia sortit el capital inicial per al projecte. La resposta és que el capital inicial provenia d’una subvenció del Ministeri de Treball. També se li va preguntar per la seva opinió sobre els programes de foment de cooperatives com a suport de l’economia en contextos desafavorits. Per al representant de TOUIZA, aquest tipus d’iniciatives han tingut, i tenen, molt d’èxit al Marroc, però són poc eficients a Algèria, on la paraula cooperativa encara desperta molt de recel perquè s'associa a les cooperatives del període socialista.

Problemàtica:
La no-accessibilitat al mercat financer d'emprenedors amb pocs recursos.

Proposta:
Concedir petits préstecs (microcrèdits), al marge dels mercats financers estàndard, per al foment de noves activitats econòmiques que permetin als seus titulars superar la situació de pobresa en què es troben.

Bones pràctiques:
La concessió de microcrèdits com a mesura de suport a un desenvolupament econòmic sostenible.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió inaugural, sessió de cloenda i una “guia del Diàleg”. Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”
 
AS El paper de l’empresa al segle XXI
 
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.