Resum sessió Sessió de cloenda. Moviments humans i immigració
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Manolo Abella, director de la Divisió de Migracions Internacionals de l'OIT, ha ofert una breu reflexió sobre les necessitats existents en la gestió de la immigració. En primer lloc, ha assenyalat que al món globalitzat i desigual en què vivim el nombre de migracions ha augmentat de forma considerable i, òbviament, aquesta nova realitat necessita un mecanisme de resposta.

Segons Abella, cal trobar la manera que les migracions beneficiïn a tothom; si volem que les migracions contribueixin a l’enriquiment econòmic, hem de canviar de mentalitat.

Una mesura que es podria prendre, per exemple, seria augmentar els recursos dedicats a la immigració a fi d'evitar que els conflictes socials existents en determinades zones desemboquin en el caos. La societat d’acollida ha de promoure la cohesió social: ha de fer respectar els valors propis i, alhora, reconèixer la pluralitat de cultures i religions. En efecte, calen infraestructures i institucions socials que promoguin la integració dels immigrants i, per tant, també es necessita formar especialistes en gestió de la immigració.

Tot això, naturalment, demana polítiques que s’aniran creant a través de la negociació. Cal un diàleg social que sigui transparent i accessible per al conjunt dels ciutadans. D’altra banda, hem de tenir en compte que aquestes polítiques presenten una doble cara, ja que han de tenir en compte la complexitat humana i, alhora, protegir la societat d’acollida.

Pel que fa als drets humans, Abella ha afirmat que en l’actualitat no es respecten en gaires països del món. Per tant, s’hauria d’assolir una millor protecció dels drets humans, ja que aquests haurien d’estar per damunt dels drets dels estats. Certament, cal crear instruments de protecció internacionals i, també, cooperació internacional en la gestió de la immigració, perquè és un dels segments socials que menys respectats veu els seus drets. Finalment, el ponent s'ha referit als països d’origen dels immigrants. I és que els immigrants són la vida econòmica de moltes famílies i comunitats. L’augment de remeses i inversions tindrà uns efectes molt positius als països pobres.

Brunson McKinley, director general de l’Organització Internacional de les Migracions (OIM), també ha participat en aquesta sessió de cloenda.

L'Organització Internacional de les Migracions ajuda a gestionar la immigració arreu del món: disposa d’oficines en molts països on es fa assessorament cultural, legal, laboral... Es tracta, per tant, d’una organització amb un vessant molt pràctic i útil per al col·lectiu immigrant. De forma paral·lela, l’OIM treballa amb la societat d’acollida. S’organitzen jornades de sensibilització sobre temes de multiculturalisme i diversitat en escoles, empreses, consistoris... Segons McKinley, cal treballar a les comunitats de base des de les autoritats locals i, posteriorment, aquesta mobilització acaba desembocant en lleis estatals.

El ponent també s'ha referit als països d’origen. Alguns d’aquests països disposen de programes d’ajuda per a immigrants que viuen a l’estranger: fan formació, assessorament... amb l’objectiu de mantenir el contacte per si tornen i inverteixen al propi país. Finalment, McKinley ha fet propostes de futur, com la creació d’una agenda per a la gestió de les migracions globals, que seria un acord internacional sobre les normes i pràctiques òptimes possibles en temes d’immigració. Aquest document posaria els fonaments de la feina futura i dels acords internacionals.

Joan Clos, alcalde de Barcelona i president del Fòrum Barcelona 2004, ha basat el seu discurs en les tres reflexions que, segons ell, cal fer amb vista al debat futur en temes d’immigració:

1. Pel que fa al suposat dilema entre identitat i diversitat, s’han d’augmentar les polítiques destinades a protegir les identitats plurals. I és que tenim facilitat per identificar-nos amb les nostres comunitats pròpies i, en canvi, ens és molt difícil acceptar la diversitat, que de fet es veu com a «antinatural».

Per tant, aquesta situació demana un gran esforç per part de la comunitat receptora. Els dos conceptes tenen un pes diferent: mentre que la identitat és molt fàcil d’incitar, la diversitat és molt complexa d’aprendre.

2. Paradoxa política de la immigració: els sectors de la dreta política es beneficien econòmicament i políticament de la immigració amb un discurs altament populista que té una acceptació important per una part de la població. En canvi, les opcions d’esquerra s’han de plantejar altres qüestions més delicades, com ara si s’ha de donar el dret de vot als immigrants.

3. La situació econòmica internacional i la immigració: els països rics proposen la liberalització del comerç i, en canvi, protegeixen la seva agricultura. S’hauria de fer al revés: liberalitzar l’agricultura i protegir temporalment amb aranzels la indústria naixent dels països pobres. Els països rics han de canviar les polítiques i entrar a dialogar amb els països pobres.

En darrer lloc, Josep Bargalló, conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, ha dit que el tema de la migració és extraordinàriament complex. La immigració, però, contribueix al progrés econòmic i social d’un país i, si en algun moment no és així, els polítics han de facilitar les eines perquè així sigui. Per a Bargalló, la multiculturalitat significa un aprofundiment de la democràcia.

Amb tot, ha dit que a Catalunya falten instruments per poder gestionar els temes d’immigració i, per tant, s’han d’exigir més recursos econòmics per poder afrontar amb les òptimes condicions l’arribada dels immigrants. Amb més competències es podria fomentar la cohesió social i la convivència. És important fer una acollida integral dels immigrants en la seva arriba, ja que, d'aquesta manera, esdevindran persones autònomes i coneixedores dels seus drets i deures.