Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Cap a la consecució d’una ètica global
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Cap a la consecució d’una ètica global
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

La història de la humanitat durant el segle XX i el naixement de la modernitat depenen directament de la repercussió de les guerres mundials i dels moments d’esperança de renovació per la raça humana. Els fets històrics concrets són l’any 1918, al final de la Primera Guerra Mundial (unes intencions que es van frustrar amb l’aparició dels règims feixistes); l’any 1945, al final de la Segona Guerra Mundial amb la creació de l’ONU i la Declaració dels Drets Humans (en aquesta ocasió, l’intent de renovació es va veure frustrat per culpa de l’estalinisme); i just després de 1989, amb el final de la Guerra Freda, un altre període d’esperança que es va perdre per culpa de qüestions com la política antiterrorista de Bush. En aquest context, les religions juguen un paper important perquè estan directament implicades en la idea de Bush del terrorisme, per la qual cosa, cal treballar per arribar a un nou paradigma de convivència, entesa i integració; i no a una intenció de poder, de sobreposar-se als altres. Organitzacions com l’OCDE, on es reuneixen països com els EUA, Canadà o Japó, a part de la UE, són importants per poder arribar a una situació pacífica. Per dirigir-se cap a la pau des de la religió, primer cal arribar a una pau entre religions, perquè si no hi ha diàleg entre les religions no es podrà construir una ètica global, comú a tots i, a la vegada, el món, no sobreviurà sense aquest model ètic.

Quan fem front al problema de l’odi entre religions, cal anar a les arrels del tema basant-nos en dos factors: un compromís espiritual ferm i una comprensió per part del món. Cal observar l’ambient quotidià per saber quines són les causes que provoquen els conflictes religiosos, tot fomentant idees com la de “parlar de la no violència amb una bona idea de la justícia”. L’ètica global, comú a tots, és el resultat del fet d’adonar-se que hi ha diversos camins per poder-la definir, tants com cultures i religions, per això Tarik Ramadan deixa clar que cal “anar més enllà de les diferències des de les diferències”, contrastar els diferents punts de vista. Actualment, això no es fa i, en realitat, hauria de formar part del nou enfocament. Però també cal mirar des de l’exterior, intentant estudiar les comunitats estranyes per conèixer en profunditat altres punts de vista. Aquesta incomprensió es pot observar en fenòmens d’avui dia com la guerra antiterrorista d’Iraq (que condemna l’islam) o les caricatures que es fan del món occidental a països com el Marroc (i viceversa). La visió entre cultures ha de ser sempre relativa i s’ha d’allunyar dels estereotips per deixar pas al concepte de dubte, que és necessari per arribar a un nou nivell de coneixença. Per tant, l’educació s’ha d’ocupar d’aquestes qüestions des de dins (la mateixa cultura) i des de fora (l’estudi dels grups culturals i religiosos); el procés està directament relacionat amb la idea de democràcia en què es proposa “l’existència d’una diversitat controlada, per separat, perquè no som socis, sinó conciutadans”. La concepció de la modernitat és quelcom nou. L’ensenyança del jaïnisme i del profeta Mahaviru (contemporani dels filòsofs presocràtics o de Confuci) encunyen el concepte de democràcia espiritual a través de la relativització del món i de la visió parcial de cada persona. La idea d’aquest tipus de democràcia és molt semblant al concepte de modernitat de principis del segle XX, per la qual cosa, els mateixos jaïnistes han recorregut a exemples com la teoria de la relativitat d’Einstein o els principis de la física quàntica per apuntalar aquesta afirmació. En el jaïnisme la veritat no s’arriba a aconseguir degut a la visió parcial, subjectiva, de cada individu. La percepció del món és diferent depenent de cadascú, fet que comporta que dins del pluralisme relatiu es parli d’una visió multilateral simultània, idea intrínsecament relacionada amb el respecte a totes les personalitats independents i a la no violència (popularitzada per un altre jaïnista, Gandhi). Natubhai Shah diu que “es pot arribar a entendre quelcom concret rebutjant les afirmacions absolutes, a través del desenvolupament d’un sentit de la tolerància” i afirma que “en la no violència vivim en comunitat, depenem els uns dels altres”. A la pràctica, el Moviment Interfaith s’ha convertit en un organisme oficial que s’encarrega de l’aplicació d’aquestes idees a la realitat actual. A la Gran Bretanya la Interfaith Network (Xarxa Interfe) està més desenvolupada que en altres indrets (va començar a funcionar l’any1987). Pel que fa a exemples recents, es va discutir llargament sobre el tema del terrorisme a Irlanda (l’IRA) i els atemptats de l’11 de setembre. A la Gran Bretanya, les Faith Communities (Comunitats de Fe) van organitzar una reunió a la Cambra dels Lords l’any 2000 per diagnosticar quines eren les dificultats del nou mil·leni en relació amb aquests assumptes, posant l’èmfasi, constantment, en la idea del relativisme a l’hora de jutjar un acte indigne d’una religió i com els mitjans de comunicació interpreten el succés, perquè, per exemple, molts cops “un musulmà terrorista es qualifica de fonamentalista, però si un cristià comet un acte terrorista no se l’acusa argumentant que és cristià”. A part del Moviment Interfaith, estan sorgint altres tipus d’iniciatives similars en el món actual (com el Parlament de les Religions).

Problemàtica:
La recerca d’una convivència pacífica entre religions i d’una ètica global.

Proposta:
Un model educatiu que ajudi a entendre els diferents punts de vista de les religions estranyes partint, a la vegada, dels postulats de la religió pròpia. L’aplicació de la democràcia espiritual jaïnista per poder entendre com ha de ser l’ambient de tolerància entre religions i el desenvolupament d’organitzacions com el Moviment Interfaith.

Postures:
Hans Kung Tarik Ramadan -“Parlar de la no violència amb una bona idea de justícia” -“Anar més enllà de les diferències des de les diferències” – Promoure “l’existència d’una diversitat controlada, per separat, ja que no som socis, sinó conciutadans” Natubhai Shah -“Es pot arribar a entendre quelcom concret rebutjant les afirmacions absolutes, a través del desenvolupament d’un sentit de la tolerància” -“En la no violència vivim en comunitat, depenem els uns dels altres” - (Referint-se als mitjans de comunicació) “Un musulmà terrorista es qualifica de fonamentalista, però si un cristià comet un acte terrorista no se l’acusa argumentant que és cristià”.

Conclusions:
La cultura i les religions són diferents maneres d’interpretar el món, d’explicar-se el món. Perquè aquestes puguin sobreviure i es desenvolupin satisfactòriament, cal arribar a una ètica global, comú a tots els éssers humans, sense discriminar cap creença i mantenint-les totes al mateix nivell, sense cap tipus de jerarquia.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
IF Diàleg interreligiós per aconseguir una ètica universal
 
RS La fe més enllà de les religions
 
RS El shintoisme
 
IF Cultural Competence
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.