Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Institucions d’investigació de la pau i institucions no governamentals a favor dels refugiats, parlamentaris i representants dels organismes internacionals i membres rellevants de la societat civil.
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Institucions d’investigació de la pau i institucions no governamentals a favor dels refugiats, parlamentaris i representants dels organismes internacionals i membres rellevants de la societat civil.
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

Jesús Mª Alemany, president de la Fundación Seminario de Investigación para la Paz de Saragossa, va iniciar la sessió assegurant que no és possible acabar amb els conflictes sense eliminar-ne les causes i generar noves formes de relacions humanes. Alemany, que va atribuir el començament de la majoria dels conflictes al desequilibrat repartiment dels recursos, a la violació dels drets humans i a la irrupció de la identitat i la religió, va afirmar que la solució ha de sortir de la prevenció i del desenvolupament d’una cultura internacional basada en el coneixement de l’altre.

D’altra banda, la presidenta del Consell Portuguès per als Refugiats, Teresa Mendes, va denunciar l’enduriment dels criteris d’acollida de refugiats en els països europeus i la tendència a la seva repatriació precipitada. Mendes va advocar per un retorn voluntari, digne i amb garanties de seguretat i una especial atenció al drama i al dolor moral viscut pels refugiats. En la mateixa línia de Jesús Mª Alemany, Manuela Mesa, directora del Centro de Investigación para la Paz de Madrid, va instar la reflexió sobre el passat amb finalitats preventives vers el futur. D’altra banda, Mesa va obrir el debat sobre el seguiment postconflicte i el paper en els mitjans de comunicació. Manuela Mesa va insistir en la necessitat de crear i mantenir fluxos d’informació constants en les etapes postconflicte amb l’objectiu d’acompanyar el procés de reconciliació i evitar nous brots de violència, i va destacar el paper dels mitjans de comunicació com a plataforma per a la denúncia internacional de conflictes.

Mario López, director de l’Instituto de Paz y los Conflictos de la Universitat de Granada, va centrar la seva intervenció en els problemes de comunicació i entesa derivats de les estructures del llenguatge. López va assegurar que s’han d’aclarir i unificar la disparitat de conceptes que dificulten l’acostament i va plantejar la creació d’una gramàtica universal de la reconciliació.

Durant el col·loqui de parlamentaris presidit per Josep M. Martí, director de la Cadena SER a Catalunya, es van abordar diverses qüestions sobre el paper dels parlamentaris en les democràcies postconflicte. Mathupa Lameck, membre del Parlament de Sud-àfrica i el seu homòleg bosnià, Osma Brka, van coincidir a senyalar que resulten fonamentals el desenvolupament i reforçament de la societat civil. De part seva, Judith Large, membre d’IDEA Internacional, es va mostrar a favor de la major intervenció i protagonisme de la dona, però en contra de la tendència a aïllar la dona en grup de gènere, donat que, segons Large, és una forma més de discriminació. Large, també va denunciar la fractura entre la societat civil i l’estat, i va destacar la responsabilitat del Parlament com a eix estabilitzador de les pressions estatals i internacionals. Finalment, Andres B. Jonhson va criticar la ineficàcia dels sistemes parlamentaris exportats i va proposar la implementació de sistemes autòctons i adequats a les necessitats i a la realitat del país.

El jutge de la Cort Constitucional de Sud-àfrica, Richard Goldstone, durant la seva intervenció com a moderador del col·loqui entre polítics, representants d’organismes internacionals i membres rellevants de la societat civil, va destacar la tasca de les ONG i altres organitzacions en la lluita per aconseguir que els drets humans formin part de l’agenda política mundial.

José Antonio Pastor, catedràtic de dret internacional públic de la Universitat Complutense de Madrid, va subratllar la relació que hi ha entre el respecte als drets humans i la pau. Pastor, a través de diversos exemples, va il·lustrar la divisió dels drets humans entre aquells universals que tenen un nucli més dur i aquells més flexibles que permeten derogacions particulars depenent del país. Hans Thoolen, president de la Fundació del Premi Martín Ennals, amb relació a l’aportació de José Antonio Pastor, va insistir en la rellevància de ser intransigents en el respecte dels drets humans. Donant suport a l’argument de Thoolen, Sanam Anderlini, de l’organització Women Waging Peace, va recordar que el Tractat Internacional de Drets Humans va ser una iniciativa multilateral en la qual van intervenir països de tot el món, per la qual cosa és lícit exigir-los que el compleixin. Anderlini va remarcar la importància de prendre en consideració la dona en la resolució de conflictes i violació dels drets humans, argumentant que cal fer servir el 100% del capital humà, i per tant, resulta improductiu excloure’n un 50% per ser dones. Marcy Marsky, directora de la Unitat de Transició de Minugua, va apuntar que el respecte pels drets humans i la pau hauria de ser transversal a totes les accions i un comportament estàndard en tots els àmbits. Per acabar, els ponents van convergir en la necessitat de les organitzacions de la societat civil per la seva doble funció de lobby i productora de projectes de desenvolupament i canvi. La democràcia és forta quan la societat civil és poderosa i les seves organitzacions són escoltades en la presa de decisions. La societat ha d’estar construïda sobre valors comuns i no sobre interessos compartits.

Per part seva, John Hume, que va ser mediador per a Irlanda del Nord i premi Nobel de la pau 1998, va assegurar que la democràcia no pot ser el que pensi la majoria en situacions en la qual existeix homogeneïtat i la diversitat no està representada. Hume va afirmar que els conflictes estan relacionats amb les persones més que amb els territoris i que la diversitat s’ha de respectar i promocionar a escala internacional en cada moment. Hume creu que les decisions s’han de prendre en l’àmbit polític per després buscar l’aprovació i el consens del poble. El premi Nobel va ponderar l’educació com a solució al problema i va derivar la teoria fins a afirmar que l’educació és la clau de l’autosuficiència que necessita el Tercer Món.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Actors internacionals: Nacions Unides i altres
 
IF El rescat de la veritat
 
RS Diàlegs sobre el futur dels drets humans i el progrés de la civilització humana
 
IF Els efectes democràtics de la globalització
 
IF Dret a la il·legalitat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.