Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Els conflictes en la vida quotidiana > Diàleg amb Johan Galtung
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diàleg amb Johan Galtung
Diàleg de referencia: Els conflictes en la vida quotidiana

El diàleg amb Johan Galtung, conegut mediador i impulsor de múltiples iniciatives de foment de la pau, entre les quals es troba la xarxa internacional per a la pau i Transcend, ha començat explicant els tres punts principals que s’han de seguir en qualsevol procés de mediació.

En un primer moment, s’han de detectar les parts que intervenen en la negociació, quins objectius pretenen i quines contradiccions presenten. En segon lloc, i partir dels objectius o metes de les parts, aquests s’han de classificar en legítims i il·legítims. Finalment, el mediador ha de procurar establir un pont entre els objectius legítims d’ambdues parts.

Tot i l’aparent senzillesa d’aquests conceptes, Galtung es lamenta de “l’analfabetisme de conèixer” que presenten molts dirigents internacionals. Sense anar més lluny, Galtung ha denunciat que la guerra a l’exIugoslàvia s’hauria pogut evitar si els governants europeus haguessin entès correctament les demandes dels serbis. Segons Galtung, aquests no tenien com a objectiu restablir la organització territorial ambicionada per la “Gran Sèrbia” de principis del segle XX, sinó que no desitjaven ser governats pels que, durant la Segona Guerra Mundial, havien col·laborat amb els nazis en el seu extermini i persecució, especialment els croats. En aquest cas, la falta de coneixement de les metes d’una de les parts va provocar un conflicte armat. Galtung ha continuat afirmant que, perquè un objectiu sigui considerat com a legítim, cal que respecti els principis de les tres fonts de legitimitat: les lleis, els drets humans i les necessitats bàsiques de qualsevol ésser humà.

Per resoldre aquest dèficit de coneixement dels objectius de les parts, Galtung destaca que la principal qualitat del mediador ha de ser la curiositat, “listen to the other side” (escolta l’altra part), ha subratllat. Un mediador ha de tenir ganes de saber, fer preguntes constantment per no obviar cap aspecte. Galtung s’ha mostrat preocupat pel fet que, després de l’atac terrorista a la ciutat de Nova York, l’onze de setembre del 2001, cap article dels prop de mil cinc-cents que va llegir es preguntés per les motivacions dels terroristes. Galtung aposta igualment per la creativitat com a element clau per resoldre un conflicte i recalca que són les parts les que han d’arribar a la solució. En el cas específic d’un conflicte “dur”, és a dir, que impliqui violència, no s’ha de cercar la solució en el passat sinó que s’ha de cercar mitjançant noves formes de veure la situació, amb altes dosis de creativitat.

Un exemple que il·lustra aquest canvi d’enfocament, ha indicat Galtung, es troba a la frontera entre Perú i l’Equador on, després de repetides guerres per un tros de frontera compartida d’uns cinc-cents quilòmetres quadrats, aproximadament, s’ha acceptat la proposta de convertir aquest territori en un parc natural de sobirania compartida.

La primera pregunta del públic ha fet referència al fenomen del terrorisme islamista d’Al-Qaida contra els EUA i altres països occidentals. Galtung afirma que les motivacions dels terroristes no són purament econòmiques, “la qüestió no és tan simètrica”, ha afirmat, “les motivacions incorporen més components de tipus cultural, religiós, polític, etc.”. En aquest sentit, considera que les accions dels terroristes reivindiquen un paper més protagonista dels països islàmics al món, en forma de nació islàmica. Galtung ha recalcat que cap dels 56 països musulmans té dret a vet en el consell de seguretat de les Nacions Unides.

Galtung ha continuat assenyalant que, actualment, els EUA actuen com a imperi contemporani, “colonitzant amb la política, l’economia i la cultura", i ha vaticinat que, cap a l’any 2020 desapareixerà com a tal. Aquest fet donarà lloc, segons Galtung, a un nou ordre mundial, que implicarà aspectes positius per als països dels cinc continents. Els riscos, ha afegit, rauen en què la Unió Europea assumeixi el paper d’imperi, tenint en compte que “onze països dels que componen la Unió tenen un passat colonialista” i que els EUA experimentin un cop d’estat de grups d’extrema dreta.

A la pregunta de com fer front a la “violència cultural”, Galtung ha subratllat que, a diferència de paraules com igualtat o equitat, la paraula pau té la mateixa traducció en totes les llengües. En aquest sentit, considera que és imprescindible “mantenir la individualitat en la diversitat”, ja que “la diversitat implica respecte per l’altre”. Galtung ha afirmat que, massa sovint, la cultura occidental tendeix a l’universalisme, amb l’objectiu de convertir-se en la cultura hegemònica al món. Galtung considera que l’evangelització entre cultures ha de ser mútua, sense preeminència d’una sobre l’altra, i parla de quatre etapes en les relacions interculturals: la intolerància, la tolerància, el diàleg i l’aprenentatge recíproc.

Galtung ha acabat plantejant que per resoldre un conflicte no n’hi ha prou amb tenir en compte els aspectes polítics i emocionals de la situació, fa falta un “salt intel·lectual”. Com a exemple, per solucionar les disputes entre Israel i els països àrabs de la zona, especialment Palestina, Galtung proposa la creació d’una comunitat de l'Orient-Mitjà, basada en la Unió Europea, formada pels sis estats en conflicte –Síria, Jordània, Egipte, Palestina, Israel i Líban que contribuiria al desenvolupament econòmic i social de la regió.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF La cultura de la mediació
 
AS Els conflictes a la vida quotidiana
 
RS Diàleg Més enllà dels models
 
IF Un nou concepte de seguretat: Seguretat Humana enfront de Seguretat Nacional
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.