Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > Turisme responsable i dinamitzador
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Turisme responsable i dinamitzador
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

El turisme pot ser una força dinamitzadora i un vector de diàleg entre els pobles si se’n fa una gestió eficaç que estableixi acords entre el sector públic i el privat. La formació i la sensibilització de la comunitat d’acollida sobre el valor del seu patrimoni també és determinant a l’hora d’assegurar que el turisme sigui una font de prosperitat i d’entesa en lloc d’una amenaça

El turisme és un dels principals mecanismes de coneixement i de diàleg intercultural. Es tracta, doncs, d’una indústria que manté una relació ben estreta amb la convivència dels pobles, la sostenibilitat i la pau –els tres eixos del Fòrum. Per tant, no és estrany que hagi estat l'única activitat econòmica que ha protagonitzat un dels seus diàlegs.

El diàleg “Turisme, diversitat cultural i desenvolupament” s’ha estructurat en dos grans blocs per relacionar el turisme amb la diversitat cultural i natural, d’una banda, i amb el desenvolupament sostenible, de l’altra. El diàleg ha aplegat experts, científics, societat civil, organismes internacionals i membres tant del sector privat del turisme com de l’administració pública.

Mostrar el propi patrimoni és un dels anhels més estesos de tota comunitat. No obstant, aquest desig d’obrir-se a la descoberta dels altres sovint xoca amb la por de perdre singularitats culturals o de veure destruïts els recursos naturals de la zona. En efecte, la massificació del turisme i una mala planificació de l’activitat poden tenir conseqüències tan catastròfiques com l’homogeneïtzació dels modes de vida o la reducció de la biodiversitat. A banda, no hem d’oblidar que el que cerquen cada vegada més els turistes és viure experiències úniques que només la destinació que escullen els pot oferir. Com va explicar el professor de la Universitat de Còrdova, Pedro Ruiz, "s’està transcendint la monumentalizació o el museïsme”. O, dit d’una altra manera, el que atrau els visitants ja no és tant allò material com el patrimoni sociocultural de la comunitat de destí.

Precisament, el patrimoni cultural intangible va ser el tema principal de bona part de les intervencions del diàleg. Diversos ponents van parlar sobre la rellevància d’aquest tipus de riquesa lligada a les identitats culturals i que fa referència als modes de vida, expressions, costums i creativitat popular de cada nació. Estem parlant d’un capital d’un pes creatiu cabdal per a la indústria turística. Així doncs, és evident que cal revaloritzar i salvaguardar aquest patrimoni intangible, essent conscients de la seva fragilitat extrema. El comportament responsable i ètic dels turistes és imprescindible per assegurar la preservació de la diversitat cultural, així com també ho és la sensibilització de la població local perquè sigui conscient d’aquesta riquesa i prediqui amb l’exemple a l’hora de fer-la respectar.

En aquest sentit, el relator especial de Nacions Unides, Doudou Diène, es va queixar que el turisme posa en contacte grups que acostumen a ignorar-se mútuament i estan separats per grans desigualtats que condicionen la seva relació. “Hi ha un pes excessiu del factor econòmic sobre el cultural en el turisme”, va assegurar Diène. Per això, el representant de l’ONU va aprofitar l’ocasió per demanar que el turisme esdevingui una trobada real i profunda amb una cultura en les seves dimensions ètica, estètica i espiritual, que vagi “més enllà de la màscara d’allò visible”. Això ens porta a la certesa que cal promoure un turisme cultural amb capacitat per reafirmar la pròpia cultura i que “pot ser una força dinamitzadora”, segons el director de l’Oficina de l’Historiador de L’Havana, Eusebio Leal. “Turisme, diversitat cultural i sostenibilitat” va ser una plataforma per mostrar experiències de ciutats on, mitjançant la creativitat, el turisme s’ha emprat per revitalitzar el patrimoni natural i les singularitats culturals. En resum, el repte és convertir el turisme en un vehicle de conservació de la diversitat cultural i natural i un impuls que porti a la consolidació d’una cultura de la pau.

Com hem vist, el turisme no pot crear únicament riquesa i ocupació, sinó que, a més, pot fomentar l’educació i estimular la conservació de la biodiversitat i de patrimonis culturals que són, justament, els principals reclams turístics. Per fer-ho, necessitem un model turístic que conciliï la competitivitat amb la conservació del patrimoni natural i del tarannà cultural de les destinacions. La consigna és aprofitar les oportunitats de coneixement i intercanvi que ens ofereix el turisme, tot minimitzant-ne el poder destructor. Ara bé, perquè els efectes de la indústria turística siguin realment positius, cal un canvi de mentalitat. Hem de deixar de pensar que com més visitants rep una zona més beneficis n’extreu. El creixement no implica necessàriament desenvolupament, per tant, en comptes de preocupar-nos perquè l’augment del nombre de turistes sigui exponencial, és molt més racional sospesar aspectes com la reducció del seu impacte ambiental, la sensibilització de la comunitat d’acollida o com fer que aquest increment es tradueixi en una pujada de l’ocupació.

En conclusió, és més encertat pensar en termes d’un desenvolupament sostenible del turisme, que contempli les vessants econòmica, ecològica i social, si bé el terme “sostenibilitat” encara està pendent d’una concreció més rigorosa. “Perquè la sostenibilitat sigui real, ha d’incloure aspectes econòmics i culturals”, va aclarir el president del Comitè Científic del diàleg, Jafar Jafari. Això implica ampliar el terme ecoturisme, posant no únicament el medi ambient, sinó també la cultura, els habitants locals i el desenvolupament econòmic de la zona en el centre de les polítiques de turisme. Això exigeix una cultura del turisme sostenible, és a dir, viable a llarg termini, en lloc d’una societat que només actua pensant en el benefici immediat. Perquè, com va explicar Jafari, “és la cultura allò que fa que una cosa sigui sostenible o no”. A més, la sostenibilitat del turisme s’ha d’emmarcar en polítiques més àmplies, com ara transport o economia, i alhora ha d’encaixar amb les estratègies de sostenibilitat locals i regionals. Altres premisses com la implicació de la comunitat en la promoció d’un turisme sostenible i una planificació que incorpori principis de sostenibilitat en la gestió empresarial també són essencials per mirar de fer sostenible la segona indústria mundial. Després de tot, “no hi ha cap altre sector tan dependent de la sostenibilitat com el turístic”, en paraules del sotsdirector general de Cooperació i Coordinació Turística del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, Andrés Contreras.

Si volem un desenvolupament sostenible –en tots els seus sentits– del turisme, és fonamental que els operadors turístics i el sector privat en general siguin més responsables i arribin a acords amb els agents culturals per garantir el benestar del patrimoni intangible i de la biodiversitat. Per la seva banda, com hem dit, l’administració ha de definir polítiques integrades de turisme, que s’adeqüin a les estratègies locals. Igualment necessari és que els governs incrementin el marc regulador. El capital natural o l’intangible són insubstituïbles per altres formes de riquesa però, amb tot, el turisme ha d’aplicar polítiques de compensació. En darrer lloc, el turisme és una activitat transversal i, com a tal, requereix la concertació de diversos actors i una cooperació global que poden encapçalar organismes internacionals com l’Organització Mundial del Treball (OMT). De fet, segons el Secretari General de l'OMT, Francesco Frangialli, “és el moment de posar en funcionament un codi mundial de l’ètica turística”. Frangialli es va mostrar convençut que aquest codi es traduirà en un turisme respectuós, sostenible i de qualitat.

Viatjar és l’activitat humana més massiva i constitueix una eina excepcional per a la coneixença i la interacció entre cultures. Com va assenyalar el director del diàleg, Tomás de Azcárate, “el turisme pot impulsar la cohesió social i la integració”, de manera que el desig d’una convivència pacífica dels pobles va ser un eix transversal al llarg del diàleg.

"Turisme, diversitat cultural i sostenibilitat” es va cloure amb el reconeixement de la diversitat cultural com a valor essencial que la indústria del turisme no únicament ha de recolzar, sinó també promoure. Cal que ens esforcem a repensar el turisme per tal de trencar la dicotomia que fa que el vegem com a font de prosperitat però alhora com una amenaça, va recalcar la Directora General de Turisme de la Generalitat, Isabel Galobardes. Així mateix, s’han d’establir aliances més fermes entre cultura i turisme, perquè la pèrdua dels elements identitaris diferenciadors de cada lloc o ciutat eliminaria el motiu que fa que els visitants tinguin ganes de tornar-hi.

S’espera que el debat tingui continuïtat al Fòrum Mundial del Turisme per la Pau i el Desenvolupament Sostenible que està previst que se celebri al Brasil. El turisme pot ser una indústria amb un paper clau en la preservació del medi ambient i del patrimoni cultural intangible, així com a l’hora de crear vincles i promoure una cultura del respecte i la pau. Perquè, segons el president de l’Institut Internacional per la Pau a través del Turisme (IIPT), Louis d’Amore, “el viatge trenca amb l’aïllament i la por de l’altre”. Al capdavall, sense diversitat, el turisme no existiria. La responsabilitat és de tots.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Governs locals
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS El binomi turisme - patrimoni cultural immaterial (el gran espai de la creativitat)
 
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives