Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > Cicle d’estudis sobre el web Central Hip Hop
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Cicle d’estudis sobre el web Central Hip Hop
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

Els ponents d'aquesta activitat han estat: Gabriela Berti, filòsofa argentina que ha realitzat estudis sobre el hip hop al seu país natal i també a Espanya; Jaime Baró, webmaster del portal espanyol 4x4hiphop.com i col·laborador des d'Espanya en el projecte "Centralhiphop.com"; Max Soares, productor musical brasiler i coordinador general del projecte "Centralhiphop.com" a Brasil; i Patu Antunes, col·laboradora brasilera en el projecte "Centralhiphop.com".

L'objectiu principal de la sessió ha estat la presentació del projecte "Centralhiphop.com", una xarxa internacional articulada a través d'Internet que pretén lluitar contra l'exclusió social dels joves en situació de marginalitat i que pren com a eix vertebrador la cultura del hip hop. Els països que ja són membres de la xarxa i que han organitzat la jornada són Brasil, Espanya, Argentina i França, als quals se sumaran dos països més, escollits durant els actes del Fòrum 2004, i que conformaran el nucli iniciador i impulsor del projecte.

La filòsofa Gabriela Berti presenta el hip hop com una manifestació cultural nascuda durant els anys 70 als Estats Units, concretament al barri del Bronx de la ciutat de Nova York, com a reacció a l'estigmatització que sofrien els joves d'aquesta zona, considerats "outsiders" del sistema. El llenguatge del hip hop pretén reflectir la realitat social dels que l'usen, la vida del carrer, i per aquesta raó la seva expansió a altres països s'ha produït d’una manera imparable fins a arribar al moment actual, en què el hip hop absorbeix les característiques culturals dels llocs on s'implanta.

El hip hop és un moviment complex, que agrupa activitats molt diverses que posseeixen característiques artístiques i creatives: la dansa (break-dance), la música (tant compondre i rapejar cançons com punxar música) i els graffiti. Actualment no és només un llenguatge, sinó una manera de relacionar-se amb els altres a través de diverses activitats. La comunicació a nivell micro (regional) que permet el hip hop es vol unir a una nova eina de comunicació a nivell macro (internacional) com són les noves tecnologies i la xarxa d’Internet.

La idea és l'articulació de projectes educatius a nivell local que puguin ser compartits i aplicats en altres països. Explicaven els ponents que "no es tracta de fer un llistat de pàgines de hip hop, sinó d’unir esforços per fer projectes educatius de caire no formal, vinculats al hip hop", per a la qual cosa consideren necessari crear uns vincles de comunicació, discussió, creació de consensos i unió d'esforços. La idea és buscar recolzament per realitzar presentacions, concerts i projectes educatius, i que tots aquests actes impliquin els joves, que els sigui una experiència educativa i, sobretot, vital.

Max Soares presenta el cas de Brasil, on la UNESCO ha proposat un projecte de formació professional per a joves del carrer. La idea és fer cursos sobre l'organització de concerts i d'activitats relacionades amb el hip hop per a joves de tota Llatinoamèrica, que després tornaran als seus països d'origen per aplicar els coneixements adquirits.

Cita Jaime Baró el projecte de Ciudad Lineal de Madrid, on s'estan realitzant activitats de formació per a joves en situació marginal.

El llançament oficial de la pàgina web es preveu per a l'any 2005, tot i que ja disposen d'un lloc d'Internet provisional a la direcció: http://www.centralhiphop.com, on es pot trobar informació sobre el projecte.

S'han exposat dos casos interessants en què el projecte "Centralhiphop.com" podria ser aplicat. El primer, presentat per Frank Castillo (director de la Unió Polinèsia per a la Joventut), se situa a Tahití, illa de la Polinèsia francesa, on el fracàs escolar i l'absència als centres escolars són alarmants. És destacable que el 50% de la població de l'illa està formada per joves de menys de 25 anys els principals interessos dels quals són els esports i la dansa. Per aquesta raó Castillo considera molt interessant la proposta de fer servir el hip hop com a eina per atreure la gent jove a cursos de formació, ja que són activitats molt més dinàmiques i que generen un major interès que la formació tradicional.

El segon projecte, presentat per membres d'associacions juvenils de Guinea Bissau, presenta una situació en què el 80-90% de la població no sap llegir ni escriure; per això aquest projecte és molt important per a ells. L'interès d'integrar-se a la xarxa resideix en la importància i la força que posseeix el llenguatge de la música. La idea és estendre el projecte més enllà de les ciutats, cap a zones de l'extraradi allunyades del centre. El principal problema que tenen són els mitjans tècnics, ja que només tres ciutats de tot el país tenen accés a Internet.

Una de les assistents expressa la visió que el hip hop sembla anar irremeiablement unit al consum de drogues i que això sembla contradictori amb fer servir el hip hop com a base creadora d'un moviment educatiu. Els ponents exposen la contínua demonització que s'ha fet del hip hop en aquesta àrea i expliquen que les drogues i el seu consum no són un problema exclusiu d'aquest tipus de música, sinó que són un tema que afecta la societat en general.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Taller. Educació i cultura
 
IF Ciutats culturals enfront de ciutats poc sustentables
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
RS Tornar al camí correcte
 
IF El desafiament de la integració com a font de canvi i desenvolupament.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.