Idea Força La paradoxa de la traducció
Diàleg de referencia: Diversitat i identitats en els llenguatges narratius

La traducció de les obres presenta una paradoxa: d’una banda, permet que les obres arribin a tots els espais i contribueixin al coneixement, d’altra banda, tendeix a desvirtuar el seu contingut. Tanmateix, es donen casos on la mateixa traducció enriqueix l’obra o li proporciona’ un contingut emocional o literari diferent de l’original.

Les traduccions de les obres literàries presenten, d’una banda, la gran possibilitat de travessar espais i arribar a totes les zones del planeta però, d’una altra, una obra pot perdre contingut o patir canvis enriquidors quan es tradueix. En aquest sentit, l’escriptor i traductor Eduardo Mendoza va manifestar que, si bé és cert que amb la traducció l’obra perd, gràcies a la mateixa traducció aquesta obra pot arribar a lectors de diferents cultures i contribuir a la diversitat, fins i tot, en molts casos, les obres traduïdes són més enriquidores que les originals.

L’escriptora mallorquina Carme Riera, que escriu les seves obres en català, va manifestar que la literatura és intraduïble i es va plantejar el dilema que va experimentar quan va haver de traduir les seves pròpies obres i va veure com fins i tot la seva mirada, des d’un altre idioma, canviava el text. Riera també va afirmar que, gràcies a la traducció, els seus llibres es llegeixen a diverses parts del món.